Headless CMS: el futur del desenvolupament web per a una experiència multicanal unificada

En els últims anys, el focus de la transformació digital de moltes empreses ha estat posar l’experiència del client al centre de les seves estratègies digitals. Les metodologies de desenvolupament àgil han recomanat durant molt de temps separar la interfície d’usuari de la lògica empresarial subjacent. No obstant això, no sempre les eines tecnològiques que teníem facilitaven aquest procés.

Ara, imagina per un moment que estàs editant una pàgina web en un CMS tradicional. Canvies text, imatges, dissenys i components més avançats segons les teves preferències. En aquest escenari, el contingut i la seva presentació estan estretament lligats, com si fossin una única capa. Aquesta és la tradicional manera en què hem entès les plataformes de gestió de continguts. Però, què passaria si poguéssim descompondre aquesta única capa en diverses?

Aquí és on l’arquitectura headless entra en joc, portant el concepte de separació un pas més enllà i estructurant-lo en diferents capes. En aquesta arquitectura desacoblat, el que veus a la interfície es converteix en un conjunt d’APIs a les quals es pot accedir de manera independent.

Això permet, per exemple, que modifiquis la lògica empresarial sense alterar la forma en què es presenta el contingut. Aquests sistemes basats en API, on la lògica i la presentació es gestionen en capes separades, han guanyat popularitat en el desenvolupament web, oferint avantatges com major flexibilitat, escalabilitat i temps de càrrega més ràpids.

La proliferació dels primers serveis a la núvol, juntament amb la introducció de la omnicanalitat en forma de mòbils, IoT, wearables i frameworks front-end amb clients web enriquits, va fer que els proveïdors de CMS -tant veterans com startups- veiessin la necessitat d’un enfocament headless.

La idea subjacent als CMS headless no és nova. Separar el contingut -o les dades- i la presentació ha estat la millor pràctica dels desenvolupadors durant dècades, des que Trygve Reenskaug va acunyar el terme “model vista controlador” (MVC) el 1979.

Què és l’arquitectura headless i com funciona?

L’arquitectura headless es refereix a un enfocament de desenvolupament on la interfície d’usuari i el back-end d’una aplicació web operen de manera independent. En aquest tipus d’arquitectura, el back-end sol estar compost per una API, ja sigui RESTful o GraphQL, per exemple, que proporciona les dades i la lògica de negoci.

D’altra banda, la interfície s’encarrega de renderitzar el contingut i d’interactuar amb l’API. Això permet que aquesta interfície pugui ser desenvolupada amb qualsevol tecnologia capaç de comunicar-se amb l’API, ja sigui una aplicació d’una sola pàgina (SPA), com Svelte, React o Angular, o una aplicació mòbil nativa creada amb Swift o Kotlin.

Components principals d’aquest tipus d’arquitectura

1. API de back-end

L’API de back-end és el cor de l’arquitectura headless. Exposa les dades i la lògica empresarial de l’aplicació a través d’un conjunt d’API RESTful que el front-end pot consumir. L’API de back-end es pot construir utilitzant qualsevol llenguatge de programació, sempre i quan pugui proporcionar dades en un format estructurat que el front-end pugui consumir.

2. Mòdul d’accés

El front-end renderitza la interfície d’usuari (UI) i consumeix les dades de l’API del back-end. Es pot construir utilitzant qualsevol pila tecnològica que pugui consumir API RESTful, incloent marcs d’aplicacions d’una sola pàgina (SPA), com Svelte, Astro, Vue, React, o Angular… o, com deíem anteriorment, aplicacions mòbils natives.

Com interactuen els components?

En una arquitectura headless, el front-end i el back-end interactuen a través d’un conjunt d’API RESTful. Quan un usuari sol·licita una pàgina des del front-end, aquest envia una sol·licitud a l’API del back-end, que retorna les dades necessàries per renderitzar la pàgina. A continuació, el front-end utilitza aquestes dades per renderitzar i mostrar la interfície d’usuari a l’usuari.

Aquest procés es pot dividir en els següents passos:

1. L’usuari sol·licita una pàgina al front-end
2. El front-end envia una petició a l’API del back-end
3. L’API de back-end retorna les dades necessàries per renderitzar la pàgina
4. El front-end utilitza aquestes dades per generar la interfície d’usuari
5. El front-end presenta la interfície a l’usuari

Avantatges de l’arquitectura headless

Major flexibilitat

Un dels majors beneficis de l’arquitectura headless és l’augment de la flexibilitat. Degut a que el front-end i el back-end estan desacoblat, els desenvolupadors tenen la llibertat de triar la tecnologia que millor s’adapti a les seves necessitats.

Això significa que pots desenvolupar el front-end utilitzant els últims i millors frameworks, mentre desenvolupes el back-end utilitzant tecnologies provades. I en un futur poder canviar parts sense que sigui un gran problema, així com parts o tot el disseny sense estar lligat a una arquitectura monolítica clàssica.

Per exemple, WordPress és una solució àmpliament emprada i és un bon exemple en la gran majoria de casos d’una solució monolítica. WordPress està construït principalment en PHP.

Tot, des de la lògica de presentació (temes) fins a la lògica de negoci (plugins i core) i l’accés a dades (funcions d’interacció amb la base de dades), es troba en un sol codi base. Tot i que hi ha una estructura organitzativa en termes de directoris i fitxers, tot s’executa com una única entitat.

Quan instal·les o actualitzes WordPress, ho fas per a tot el sistema d’una sola vegada. Si estàs utilitzant un plugin o un tema, l’actives dins d’aquesta única instància de WordPress. Utilitzem els recursos compartits, totes les parts de WordPress (core, plugins, temes) comparteixen els mateixos recursos del sistema.

Tot i ser monolític, WordPress és altament extensible a través de plugins i temes. No obstant això, aquests plugins i temes encara operen dins del monolit i depenen del core de WordPress per al seu funcionament. Una de les raons de la popularitat de WordPress és la seva facilitat de desplegament i configuració. Pots tenir un lloc web WordPress en funcionament en qüestió de minuts.

Desavantatges en el context de WordPress vs. una solució headless

Problemes de rendiment: Com amb moltes aplicacions monolítiques, a mesura que un lloc web WordPress creix i s’afegeixen més plugins i contingut, pot començar a experimentar problemes de rendiment.

Dependència de plugins: Sovint, per afegir funcionalitats específiques, els administradors del lloc poden dependre massa dels plugins, la qual cosa pot augmentar el risc de conflictes i problemes de seguretat si no es mantenen actualitzats.

Escalabilitat: Tot i que és possible escalar un lloc WordPress per gestionar un gran trànsit, sovint requereix més esforç i optimització que un sistema basat en microserveis.

Malgrat aquestes desavantatges, WordPress segueix sent una de les plataformes de gestió de continguts (CMS) més populars del món degut a la seva facilitat d’ús, extensibilitat i una gran comunitat de desenvolupadors i usuaris.

Millor escalabilitat

Un altre benefici evident de l’arquitectura headless és una millor escalabilitat. En desacoblar la interfície de la lògica empresarial, cada component pot escalar-se de forma independent. Si hi ha un augment de trànsit a la interfície, podem ampliar la capacitat dels seus servidors sense interferir amb la part subjacent. Aquest enfocament pot traduir-se en un estalvi significatiu de costos, ja que només cal ajustar els components més sol·licitats.

Temps de càrrega més ràpids

En una aplicació web tradicional, el servidor és responsable de renderitzar i lliurar la interfície d’usuari al client. Això pot resultar en temps de càrrega lents, perquè el servidor ha de fer molts més processaments abans que la pàgina pugui ser lliurada al client.

En canvi, en una arquitectura headless, el front-end és responsable de renderitzar la interfície d’usuari, la qual cosa significa que el client pot començar a renderitzar la pàgina en quant rep les dades de l’API. Això pot resultar en temps de càrrega significativament més ràpids, especialment en dispositius mòbils amb connexions de xarxa més lentes.

Flux de treball col·laboratiu millorat

En optar per un CMS headless, separes la interfície de la lògica empresarial, organitzant el contingut amb models que es poden reutilitzar. Això permet que tant els editors de continguts com els desenvolupadors treballin de manera simultània, optimitzant tot el procés.

No només això, sinó que també pots actualitzar el contingut en tots els canals sense necessitat d’intervenció constant per part dels desenvolupadors. En alliberar a aquests professionals, els dones l’espai necessari per centrar-se en tasques crucials, maximitzant la seva eficiència. Per tant, un CMS headless pot ajudar-te a aprofitar el teu temps i el del teu equip de manera òptima.

El contingut, en aquest model, es genera i es manté des d’una única font. No obstant això, les opcions per presentar-lo són pràcticament infinites: des de dispositius wearables i IoT, fins a pàgines web i sistemes de senyalització digital.

Comparació entre arquitectura headless, tradicional i serverless

Headless, tradicional i serverless són tres arquitectures populars per al desenvolupament web. Cada arquitectura té les seves avantatges i desavantatges úniques.

Arquitectura headless

• L’arquitectura headless separa el front-end i el _back-end d’una aplicació web
• Permet als desenvolupadors crear el front-end utilitzant la seva tecnologia preferida i connectar-lo a qualsevol back-end mitjançant API
• Aquesta arquitectura ofereix flexibilitat, escalabilitat i un temps de desenvolupament més ràpid
• No obstant això, requereix més configuració inicial i un equip qualificat per gestionar tant el front-end com el back-end

Arquitectura tradicional o monolítica

• L’arquitectura tradicional és una arquitectura monolítica en la qual el front-end i el back-end estan estretament acoblats.
• Tota la lògica de negoci i el processament de dades es produeixen al costat del servidor, i el servidor envia HTML al client.
• Aquesta arquitectura és senzilla i fàcil de mantenir en projectes petits.
• No obstant això, és menys flexible i escalable, i els canvis en una part de l’aplicació poden afectar a tot el sistema.
• Com veiem, el CMS tradicional manté un estret vincle entre el contingut i la presentació, mentre que el headless talla aquest llaç.
• Aquesta desavantatge de l’acoblament estret en els sistemes tradicionals de gestió de continguts és la problemàtica presència multicanal. Un navegador web d’escriptori estàndard, una aplicació mòbil, un wearable, la senyalització digital i un dispositiu de l’Internet de les Coses (IoT) no poden llegir i presentar el contingut de la mateixa manera, quan la capa de presentació està feta exclusivament per a la web. Aquí és on entra en escena headless CMS.

Arquitectura sense servidor

• La arquitectura sense servidor és una arquitectura basada en el núvol que permet als desenvolupadors crear i executar aplicacions sense preocupar-se de la gestió de la infraestructura.
• Utilitza funcions en el núvol per executar codi en lloc d’executar un servidor complet.
• Ofereix escalat automàtic, rendibilitat i reducció dels costos generals de gestió del servidor.
• No obstant això, requereix un profund coneixement dels serveis i funcions del núvol, i pot haver-hi problemes de latència quan es tracta de grans volums de dades.

En última instància, la elecció de l’arquitectura headless, tradicional o serverless depèn dels requisits de la seva aplicació. L’arquitectura “sense cap” és la més adequada per a aplicacions amb molt contingut, que necessiten mostrar dades de múltiples fonts.

La arquitectura sense servidor és ideal per a aplicacions basades en esdeveniments que necessiten respondre a desencadenants específics, i l’arquitectura tradicional és ideal per a projectes més petits.

Desafiaments de l’arquitectura headless

Major complexitat

Un dels principals reptes de l’arquitectura headless és l’augment de la complexitat. Ja que el front-end i el back-end estan separats, els desenvolupadors han de dedicar més temps a dissenyar i construir l’API que connecta els dos components. Això pot ser un repte, especialment si l’aplicació té una lògica de negoci complexa que necessita ser exposada a través de l’API.

Seguretat

Un altre repte de l’arquitectura headless és la seguretat. Ja que el front-end i el back-end estan separats, existeix la possibilitat que es produeixin vulnerabilitats de seguretat si l’API no està degudament protegida. Això significa que els desenvolupadors han de dedicar més temps a garantir que l’API estigui protegida correctament i que les dades de l’usuari estiguin protegides.

Costos de desenvolupament més elevats

Finalment, l’arquitectura headless pot ser més cara que les aplicacions web tradicionals. Ja que el front-end i el back-end estan separats, els desenvolupadors han de dedicar més temps a dissenyar i construir l’API que connecta ambdós components.

A més, donat que el front-end pot desenvolupar-se amb qualsevol tecnologia, els desenvolupadors han de dominar diverses tecnologies, la qual cosa pot requerir molt de temps i resultar costosa.

Una solució orientada al futur

L’arquitectura headless representa el camí a seguir en el desenvolupament web gràcies a la seva flexibilitat, rendiment i facilitat d’integració i manteniment. És una perspectiva revolucionària que presenta clares avantatges en comparació amb les aplicacions web convencionals.

I mentre observes com més empreses s’immersen en la transformació digital, et donaràs compte que aquest enfocament serà essencial per desenvolupar llocs àgils, escalables i amb un rendiment òptim.

En desacoblar la interfície de la lògica empresarial, tens l’oportunitat de construir llocs web més senzills de mantenir, actualitzar i integrar amb altres solucions. Això no només et posiciona com l’opció preferida per al teu negoci, sinó que, tot i que pot requerir una mica més d’esforç inicial en comparació amb enfocaments tradicionals, et garanteixo que el retorn en beneficis justifica plenament la inversió.

En resum, en adoptar un CMS headless, potencies la teva presència en múltiples canals, acceleres les teves iniciatives, eleves la qualitat del teu contingut i estalvies temps i recursos per al teu equip.

Aquests beneficis convergeixen en una millor experiència digital per als teus clients, resultant en una base d’usuaris més àmplia i satisfeta, un impacte que, sens dubte, notaràs i valoraràs.