Vam posar a prova els consells SEO del moment amb dades de més de 50 agències: això és el que va sobreviure

Vam posar a prova els consells SEO del moment amb dades de més de 50 agències: això és el que va sobreviure

Vam analitzar més de 50 agències espanyoles després del core update de març i vam contrastar les dades amb els consells SEO que circulen. La majoria no va sobreviure.

Cada core update de Google produeix el mateix ritual: una allau de vídeos explicant què fer, checklists urgents, gurus amb la solució. Després de l’update de març vam decidir fer una cosa diferent. Som una agència: tenim eines, accés a dades i vint-i-un anys veient actualitzacions anar i venir. Així que en comptes d’opinar, vam mesurar.

Vam analitzar més de 50 agències espanyoles de màrqueting i disseny web, unes que van sortir guanyant de l’update i d’altres que van caure, contra un panell de referència de gairebé 300 agències que fa de mercat. Vam crawlejar els seus llocs complets amb la mateixa metodologia, vam estudiar les seves keywords, els seus perfils d’enllaços i la seva evolució durant sis mesos. I després vam fer la part divertida: vam reunir els consells sobre topical authority i clusters SEO que circulen ara mateix i vam contrastar cada prescripció contra el que les dades mostren de veritat.

Avancem el final: gairebé cap va sobreviure.

Primer, el mapa: tres updates i una sola data que va importar

Abans de les conclusions, el terreny. L’update de març de 2026 no va arribar del no-res: va tancar un cicle de quatre core updates en dotze mesos —març, juny i desembre de 2025, i el doble cop de març de 2026—, tots empenyent en la mateixa direcció. Les sèries setmanals de trànsit dels dos grups, amb el conjunt del mercat com a referència —tot indexat a gener = 100—, expliquen com va acabar aquell cicle, i és una història que no havíem llegit enlloc:

0501001503 març27 març12 abr · final del desplegament10223143MercatVan perdreVan guanyargenfebmarçabrmaigjunyjulVan guanyarMercat (gairebé 300 agències)Van perdre
Índex de trànsit orgànic setmanal (mediana de cada grup, gener de 2026 = 100). Elaboració pròpia sobre sèries setmanals de trànsit orgànic estimat: mediana de cada grup de l'estudi i del conjunt de gairebé 300 agències amb sèrie completa. Font: Ahrefs, gener–juliol de 2026.

Les fites, en números:

Setmana Guanyadors Mercat Perdedors
Gener (base) 100 100 100
2 de març 106 100 112 update del 3 de març
30 de març 92 92 117 update del 27 de març
13 d’abril 85 93 100 final del desplegament
20 de juliol 143 102 23

La línia grisa importa tant com les altres dues. És la mediana de les gairebé 300 agències del panell, i acaba en 102: el mercat va acabar on va començar. Sense aquesta referència, un +43 % sembla una marea que aixeca tots els vaixells. Amb ella es veu el que va passar de veritat: els guanyadors van batre el seu sector per 41 punts i els perdedors es van quedar 79 per sota. El mateix mig any, tres destins diferents.

Tres coses que les dades deixen clares i cap consell explica:

El cicle, en curt. Març de 2025 (13-27 de març) va ser un core update de manual: Google el va descriure com a rutinari i així es va comportar. Juny de 2025 va ser una altra cosa: l’update que va disparar la conversa sobre senyals d’ús i sobre el pes creixent de fòrums i contingut de gent real a les SERP, amb Reddit com a símbol de l’època. I el de desembre de 2025 (desplegat fins al 29 de desembre) va ser el que va treure l’E-E-A-T de la seva reserva: el que abans s’exigia sobretot a salut i finances va passar a aplicar-se a pràcticament qualsevol cerca competitiva, amb un pes inèdit en la primera E, l’experiència demostrable: autoria amb credencials, dates visibles, recerca o proves pròpies darrere del que es recomana.

I ara la part incòmoda, la que no esperàvem trobar: fins al 13 d’abril, els que ho perdrien tot anaven millor que els que guanyarien. El 2 de març els futurs perdedors estaven en 112 i els futurs guanyadors en 106. El 30 de març, 117 contra 92. No hi havia res a les corbes que permetés anticipar qui era qui.

L’update del 3 de març va ser el sobresalt que no va ser. Ni un grup ni l’altre es van moure de manera mesurable durant tres setmanes. Si aquella setmana vas tocar el teu web en pànic, vas reaccionar a res.

El del 27 de març va colpejar tothom, també els que acabarien guanyant, que van caure per sota del mercat. I aquí hi ha la lliçó que ens sembla més valuosa de l’estudi: caure durant un update no et classifica, i tampoc et salva anar bé mentre roda. El que va classificar va ser la reavaluació en completar-se el desplegament, el 12 d’abril. A partir d’aquella data les tres línies se separen i no es tornen a ajuntar: un grup s’enlaira fins a 41 punts sobre el seu mercat i l’altre perd més de tres quartes parts del seu trànsit. La mateixa sacsejada, tres destins, decidits pel que cada web era, no per com va aguantar aquelles setmanes.

Això té una conseqüència pràctica que va contra l’instint: les dades que veies durant el rollout no només eren inútils, eren enganyoses. Qui va mirar el seu gràfic el 30 de març i es va tranquil·litzar perquè estava a dalt, era al grup que perdria el 77 % del seu trànsit.

El que NO va separar guanyadors de perdedors

1. Empènyer enllaços interns cap a les pàgines de servei

És el consell més repetit del SEO comercial. Mesurat amb crawls complets, distingint els enllaços de menú dels enllaços editorials de veritat:

% d’enllaços de contingut cap a pàgines de servei
Agències que van guanyar 31,4 %
Agències que van perdre 30,2 %

Un punt de diferència sobre medianes de 30: res. Els dos grups empenyen enllaços interns cap als seus serveis exactament igual, i uns van pujar mentre els altres s’enfonsaven.

Hi ha un cas extrem que dona per a titular —una agència que dedicava el 65,7 % de tot el seu enllaçat editorial als seus propis serveis i va caure un 88 %—, però és una anècdota, no un patró: en mirar el conjunt, el senyal desapareix. Empènyer PageRank cap a una pàgina no la converteix en mereixedora del rànquing, tot i que tampoc la perjudica. Google avalua la pàgina; l’enllaç només l’assenyala.

Dominis de referència: mediana de 446 en els que van guanyar, 447 en els que van perdre. La qualitat tampoc no ajuda la teoria: el DR mitjà de qui enllaça els perdedors era lleugerament superior. Cap perfil d’enllaços va predir el resultat de ningú.

3. El marcatge E-E-A-T tècnic

Aquí sí que esperàvem trobar alguna cosa, perquè és la recomanació estrella del 2025-2026: sameAs, jobTitle, entitats niades, pàgines d’autor. Les dades van anar en direcció contrària:

Senyal tècnic d’E-E-A-T Guanyadors Perdedors
sameAs en JSON-LD 50 % 70 %
jobTitle en Person 0 % 15 %
Entitats niades (author/founder) 14 % 40 %
Pàgines d’autor 23 % 33 %

Els quatre senyals els treballaven més els que van caure. Cap dels guanyadors tenia jobTitle al seu marcatge de persona: zero. El marcatge no és un fossat, és pintura, i la pintura l’aplicaven amb més cura justament els que es van quedar sense casa.

4. La checklist d’higiene: canibalització, òrfenes, anchors

Bona part dels consells que circulen esmenten la canibalització de keywords, algun amb dramatisme («l’assassí silenciós dels teus rànquings»). La vam mesurar com a títols i H1 duplicats. Resultat: els guanyadors tenien més duplicats que els perdedors, i en controlar per mida del lloc la diferència s’esvaeix. Pàgines òrfenes? Zero per cent en tots dos grups. Anchors genèrics tipus «llegir més»? Menys de l’1 % a tot el mercat. Els tres assassins silenciosos van resultar estar, en llocs professionals, morts ells mateixos.

5. Tota la resta

Mida del lloc. Freqüència de publicació. Tenir blog. Invertir en Google Ads. Certificacions a la home. El fitxer llms.txt. Quaranta-cinc senyals mesurats pàgina a pàgina, i cap distingeix un guanyador d’un perdedor. Ni un.

El que SÍ va separar guanyadors de perdedors

Dues coses. Només dues, i cap apareix a les checklists.

1. D’on ve el trànsit

% del trànsit orgànic des de consultes comercials
Guanyadors 83,5 %
Perdedors 62,3 %

Vint-i-un punts de diferència. No és quant trànsit tens: és quin trànsit. Els guanyadors viuen de cerques amb intenció de contractar; els perdedors acumulaven visites informacionals que mai no truquen a la porta. La nostra lectura de l’update és aquesta: Google no va castigar llocs, va reavaluar quines pàgines mereixen les cerques que valen diners.

És, de bon tros, la troballa més robusta de l’estudi: aguanta qualsevol manera de classificar els grups que hem provat. I l’hem tornada a trobar fora del sector de les agències. En un estudi paral·lel sobre més de 600 consultes de psicologia de Barcelona, mesurat amb una altra eina i una altra finestra temporal, el domini amb més trànsit orgànic de tot el sector va resultar tenir només l’1,7 % de trànsit capaç de portar un pacient: creixia un 145 % a base de divulgació sobre símptomes d’ansietat. Els que sí que creixien en consultes que acaben en visita eren uns altres, molt més petits. Dos sectors, dues metodologies, la mateixa conclusió.

2. Ensenyar la feina

L’únic patró d’enllaçat que distingeix els guanyadors no té a veure amb els seus serveis: dediquen el 14,2 % dels seus enllaços editorials als seus casos i projectes, davant de l’1,3 % dels perdedors. Onze vegades més. No enllacen més el que venen. Enllacen més la seva evidència.

I dins d’aquest capítol, la dada més cridanera de l’estudi: de totes les pàgines comercials de les agències analitzades, cap no publica resultats mesurats de clients. Zero. L’«experiència demostrable» que Google diu que premia és, a la pràctica espanyola, un solar buit. Qui l’ocupi primer, corre sol.

I una tercera, molt més feble del que ens hauria agradat

Els guanyadors mantenen el 46,2 % dels seus enllaços editorials dins de la seva pròpia secció temàtica; els perdedors, el 40,0 %. Sis punts. És l’únic senyal estructural que apunta en la direcció de la teoria de clusters que es predica, i és tan tènue que no sosté cap recomanació per si sol.

Amb un matís que ho canvia tot: el model complet que venen —pàgina pilar que posiciona, pàgines de suport que posicionen, enllaçat bidireccional entre elles— no l’executa ni una sola de les agències de l’estudi. Mediana de clústers complets: zero, en tots dos grups. La teoria més famosa del SEO actual és, a la pràctica d’aquest mercat, terreny sense trepitjar.

La ironia dels consells

El gènere té un patró que només es veu quan el llegeixes sencer: ensenya a industrialitzar. «Un mapa de 500 pàgines en 7 minuts». «El teu clúster amb IA en 10 minuts». Produir estructura, de pressa i en massa.

Ara superposa el perfil resultant d’aquesta industrialització —més pàgines, més enllaços cap a serveis, més marcatge tècnic— sobre les nostres dades. És, punt per punt, el perfil mesurat de les agències que van caure.

Els consells encerten en l’arquitectura i s’equivoquen en les urgències. L’arquitectura pilar-clúster funciona quan s’executa de veritat: ho vam comprovar en carn pròpia, perquè el nostre diccionari de màrqueting —el clúster temàtic més complet que va passar per l’estudi— va travessar l’update pràcticament sense despentinar-se. Però les urgències que venen, aquella checklist de canibalització, òrfenes i schema, no van moure ni un sol rànquing en més de cinquanta llocs reals.

L’altra meitat del problema: mesurar s’ha tornat difícil

Hi ha un segon canvi d’època que travessa tot el 2025 i que condiciona qualsevol estudi com aquest: les cerques sense clic. Els resums d’IA responen cada cop més consultes sense que ningú visiti cap web, i això contamina les mètriques de sempre. La posició mitjana de Search Console ja barreja impressions en resultats clàssics amb aparicions dins de respostes generades, i comparar el teu gràfic del 2026 amb el del 2024 és comparar dues coses diferents. A la comunitat SEO espanyola es resumeix amb una imatge que ens sembla exacta: estem començant a mesurar el SEO com es mesura un anunci de televisió, per notorietat i pel que arriba al negoci, no per la posició exacta en una graella.

La nostra resposta pràctica, la que fem servir en aquest estudi i en els nostres propis projectes, és canviar la mètrica central: quin percentatge del teu trànsit orgànic aterra en pàgines comercials, i quants contactes genera. És la xifra que va separar guanyadors de perdedors (83,5 % davant de 62,3 %), és immune al soroll de les impressions d’IA, i és l’única que li importa de veritat a un negoci. Com a termòmetre complementari: l’evolució de les cerques de la teva pròpia marca, que és on acaba reflectint-se tota la resta.

I una expectativa honesta sobre els terminis, perquè les dades del 2025 són consistents en això: recuperar-se d’un update no és aplicar una checklist i esperar el més següent. Les recuperacions documentades es consoliden al següent core update, quan Google reavalua. El que facis avui es jutja al pròxim cicle, i treballar per a aquella data, i no per a la setmana vinent, és la diferència entre una estratègia i un tic nerviós.

Què vam fer amb aquestes conclusions

Les vam aplicar primer a casa, perquè un estudi que no canvia el que fas és només entreteniment:

  • Vam reorientar les nostres landings cap a les cerques amb intenció real i vam publicar preus orientatius, el patró dels guanyadors que gairebé ningú al mercat no s’atreveix a copiar.
  • Vam construir el clúster comercial bidireccional que cap agència de l’estudi no té: la pàgina pilar de disseny web connectada amb cada especialitat —WordPress, cellers, psicòlegs, ONG, manteniment— i cada especialitat tornant l’enllaç.
  • I vam ocupar el solar buit: avui publiquem 15 casos amb resultats mesurats i datats —posicions verificades, trànsit, evolució— en un mercat on en comptàvem exactament zero.

Funcionarà? Ho mesurarem amb el mateix rigor amb què vam mesurar tot l’anterior. I ho explicarem aquí, amb números. És el que diferencia un estudi d’una opinió.

Més sobre Màrqueting online