Càritas, memòria 2020

Càritas té com a missió acollir i treballar amb persones en situació de pobresa i necessitat, donant les eines i recursos necessaris perquè siguin protagonistes de la seva pròpia alliberació.

Des de 2015, col·laborem amb la delegació a Barcelona d'aquesta ONG en el desenvolupament de campanyes de captació, sensibilització i denúncia de les situacions d'injustícia social, dissenyant la seva memòria anual, així com realitzant vídeos testimonials amb les persones ateses per la institució i altres accions de suport a les seves campanyes de màrqueting online.

Seguint el seu propòsit de l'Observatori de la Realitat Social, i de donar continuïtat a informes anteriors centrats en la precarietat laboral (Vides precàries: quan la precarietat laboral ho envaeix tot) i en la importància del llar (El llar és la clau: històries d'un dret reconegut però vulnerat), Càritas dedica el seu informe de 2020 a aquells que es tornen invisibles com a conseqüència d'irregularitats administratives, als 'sense papers'.

Un anàlisi detallat que a Ondho hem plasmat en una 'revista d'actualitat' sota el títol 'Fronteres in-visibles' i que, al llarg de 68 pàgines, àmpliament il·lustrades, retrata les paradoxes del dret a migrar i la vulnerabilitat de les persones migrants, que arriba a totes les dimensions de l'exclusió.

Les últimes pàgines d'aquest informe estan destinades a mostrar i posar en valor el paper de Caritas davant aquesta situació i explicar amb detall el seu programa d'acollida i atenció especialitzada per a la migració.

Abans de l'Observatori van arribar les campanyes. Set, entre 2016 i 2018, cadascuna amb un angle diferent sobre la mateixa realitat.

Després de la tempesta NO arriba la calma (2016) va donar a conèixer l'activitat de l'entitat i va reforçar la captació de fons. El valor de la fragilitat va portar aquesta idea a la campanya de Nadal d'aquell mateix any. I No tots tenim la mateixa carrera per davant va posar el focus en l'esport com a eina d'inclusió per a les persones en risc d'exclusió social.

El 2017, Atrapats en la precarietat va traslladar a campanya el que la memòria anual ja mostrava: una pobresa que es cronifica. Tot som retalls va tancar l'any amb un missatge nadalenc, que ningú es quedi sense un motiu per celebrar.

I el 2018, Vides precàries va posar cara a la precarietat laboral, mentre Sé part de la solució mostrava la feina dels voluntaris per sumar nous socis.