HoneyOps

HoneyOps posa esquers dins de la xarxa d'una empresa. Semblen serveis reals, però ningú amb un motiu legítim no els hauria de tocar. Si algú ho fa, gairebé segur que és un intrús, i l'equip d'IT se n'assabenta en aquell moment.

No competeix amb el tallafoc ni amb l'antivirus. Arriba després: quan la prevenció ja ha fallat i l'atacant es mou per dins.

La marca no acompanyava. La web semblava la de qualsevol altre proveïdor de seguretat i el logo era un escut, probablement el símbol més gastat del sector. I el nom, amb la seva mel i la seva bresca, demanava que algú l'aprofités.

Vam buscar en el nom, no en els tòpics del sector. Així vam arribar a l'hexàgon: la cel·la de la bresca, dibuixada amb segments solts que també es llegeixen com els nodes d'una xarxa.

La paleta és curta a propòsit. Un blau nit gairebé negre de fons i un ambre que es guarda per a la marca, els botons i l'alerta. Si alguna cosa és ambre, és que passa alguna cosa.

Sora als titulars, Manrope al text. I un manual perquè tota la resta (presentacions, documents, LinkedIn) parli igual.

La portada no obre amb funcions. Obre amb el problema: quan la prevenció falla, comença el compte enrere. Després arriba una bresca animada on l'atacant salta d'equip en equip fins que toca un esquer. És el més ràpid que vam trobar per explicar què és un honeypot a qui no ha sentit mai la paraula.

Pel camí vam treure blocs que es repetien. La resta té la seva pròpia pàgina: com funciona, integracions, preus, preguntes freqüents.

Gairebé ningú no busca «honeypot com a servei». Es busca el que resol: detectar algú que ja és a dins, superar una auditoria de l'ENS. El blog es va planificar al voltant d'aquestes cerques.

Cada vegada més compradors pregunten a ChatGPT abans de demanar una demo, i convé ser a la resposta. Per a això no n'hi ha prou amb posicionar paraules: un model d'IA cita qui li dona alguna cosa concreta per citar. Així que vam vetllar perquè cada afirmació de la web tingués al darrere una dada que es pogués comprovar, com que és l'únic producte d'engany del catàleg de seguretat del CCN.

El vam pensar per a la pantalla d'un estand, on ningú no s'atura a escoltar. S'havia d'entendre de lluny, sense so i de passada. Així que ens vam quedar amb l'essencial de la web: i si l'atacant ja és a dins?

L'ambre només omple la pantalla una vegada, quan salta l'alerta. I com que comença i acaba amb el mateix pla, amb el QR per demanar una demo, tant és en quin segon l'enxampis.

Vendre detecció a qui ja ha invertit en prevenció obliga a fer una pregunta incòmoda: i si no n'hi ha hagut prou?

Tota la marca està pensada per fer-la sense alarmisme i respondre-la ràpid. L'hexàgon explica el producte, l'ambre marca el moment i la web i el vídeo segueixen el mateix recorregut que l'atacant.