Des d'Ondho anirem experimentant les possibilitats d'aquesta tecnologia.
Els dispositius tàctils constitueixen una de les tecnologies que explotaran, si no ho han fet ja, en un futur proper.
Actualment pocs aparells que requereixen pantalla escapen a la tecnologia tàctil. Especialment significativa va ser l’aparició de l’Iphone d’Apple. El seu competidor, Microsoft, amb el llançament de Windows 7, presenta com una de les seves noves característiques la seva compatibilitat amb pantalles tàctils.
Les tecnologies de pantalla tàctil més significatives van ser patentades durant les dècades dels 170 i 80. Actualment aquestes patents han expirat, de manera que els dissenys de productes i components que utilitzen aquestes tecnologies no estan subjectes a royalties. Això ha permès que en l’actualitat els dispositius tàctils s’hagin estès fàcilment.
La seva fabricació massiva els ha convertit en eines d’ús habitual, per la qual cosa des d’Ondho anirem experimentant les possibilitats que ens ofereixen. A mode d’exemple, el vídeo que acompanya aquest post mostra una pantalla tàctil que permet visualitzar fotografies utilitzant el nostre perfil de Flickr. Ens hem connectat a aquest servei gràcies a la seva treballada API.
El gest tàctil com a estàndard
El que el 2010 era una novetat tecnològica s’ha convertit en el mode d’interacció dominant. La pantalla tàctil ha redefinit per complet la forma en què dissenyem interfícies: els botons, menús i formularis que creem avui estan pensats per ser tocats amb els dits, no clicats amb un ratolí. Aquest canvi de paradigma afecta directament el disseny UX i obliga qualsevol agència digital a pensar en l’experiència tàctil des del primer esbós.
