Cada dia que passa, el Growth Hacking es fa més comú a les nostres converses i estratègies de màrqueting, repassem de manera global la seva naturalesa.
Quan parlem de hack i d’aplicacions o d’Internet, sovint pensem en el que normalment apareix als mitjans de comunicació, notícies relacionades amb que tal organització ha estat hackejada i la seva web ha deixat de funcionar, com recentment ha passat amb SONY i la polèmica de la pel·lícula Interview o suposats atacs jihadistes a webs allotjades en territori francès.
El Growth Hacking ha sorgit com a resposta a una necessitat d’aconseguir usuaris perquè siguin partícips d’una aplicació, d’aquesta manera no només obtenim el lead, conversió o facturació, sinó que a més aconseguim altres dades (mitjançant enquestes i tracking de l’ús de l’aplicació) que ens permetin millorar el servei i fer que trobi el seu lloc al mercat.
Tot i que al principi em semblava una ximpleria marketoide, on la importància del terme cool està per sobre del contingut, després, poc a poc, vaig prendre consciència que, si et dirigeixes a un públic general, és necessari que el nombre d’usuaris creixi de forma adequada perquè, encara no tenint totes les funcionalitats desenvolupades, vagin aportant dades que ens ajudin a millorar. En la seva justa mesura, que sigui representatiu i no ens desbordi. Per contra, per a desenvolupaments que vagin a un segment de mercat més reduït, pots emprar aquest temps en perfeccionar el servei o aplicació mòbil.
El Growth Hacking és la unió del màrqueting amb la tecnologia. La principal tasca d’una persona o equip amb perfil de growth hacker és la de dissenyar i implementar una estratègia de creixement d’usuaris. Molts el defineixen com un perfil de VP Màrqueting però amb un costat més tecnològic, tot i que no és necessari que tingui coneixements de desenvolupament pur i dur, llevat que es vulguin fer tècniques de blackhat (i no només de SEO).
Des que llancem una aplicació web/mòbil fins que es crea una activitat i un interès que trobi el seu lloc al mercat, s’atravessa per diferents etapes: algú escolta alguna cosa sobre nosaltres, veu una referència en un cercador o per les xarxes socials, li arriba una campanya d’email. Després entra a la web, veu un tuit, es registra, s’oblida de què hi ha a la web, després rep un correu que desperta la seva curiositat, torna a la web i revisa contingut, comparteix un contingut que li ha agradat… Finalment acaba comprant (lead, conversió o l’objectiu que ens haguem plantejat). Aquestes serien, bàsicament, les diferents accions que succeeixen dins del embut del Growth Hacking, des de l’inici -atracció- fins al final -conversió/recomanació-.
El growth hacker té com a missió optimitzar cadascuna d’aquestes fases de l’embut i que el nombre de persones que hi hagi a cada fase sigui el màxim possible. La dificultat i el repte en aquest tipus de tasques és que, al ser alguna cosa tan innovadora, varia bastant depenent del sector on actua, per la qual cosa és més difícil trobar una fórmula idònia. Tot és qüestió de provar i mesurar i anar fent un ajust, redefinint segons les dades que hem recopilat.
Existeix un escenari ideal on, depenent del país i del sector, podríem estimar uns percentatges que solen ser més comuns en els ecommerce i aplicacions d’aquest tipus.
Dos exemples molt clars de growth hacking són els de Dropbox i ING Direct. La primera regalava espai gratuït: com més amics es registraven a través teu, anaves guanyant espai d’emmagatzematge; de la mateixa manera, l’entitat financera regala 50 € al nou client que s’obre un compte i al client actual que li ha fet la recomanació.
Airbnb i altres aplicacions més enfocades al món mòbil han utilitzat tècniques blackhat per dirigir els usuaris als seus respectius entorns. A mode d’exemple, el cas de la plataforma de lloguer per estades curtes, que va crear un script perquè els usuaris que feien servir el servei d’Airbnb poguessin anunciar-ho també a Craigslist (una mena de Loquo americà) de forma fàcil i així ho pogués veure més gent mentre l’administració de l’anunci es seguia fent des d’Airbnb.
Existe un dilema ètic perquè moltes vegades aquest tipus d’estratègies es veuen més com una manera d’aconseguir usuaris en quantitat encara que no siguin significatius, com els usuaris que es compren a Twitter amb la finalitat de fer més atractiva la compte i que els usuaris/inversors pensin que és un servei més demandat. La majoria de les vegades rocen la legalitat i es converteixen en tècniques de spam. El scrapping també és un altre mètode on no hi ha una legislació precisa. Podem trobar cursos on t’expliquen aquest tipus d’operacions.
Un altre recurs és l’ús de iMacros en els navegadors que automatitzen el flux d’accions dins d’un navegador web per aconseguir usuaris dins d’un determinat sector. Fent una cerca ràpida per Google podem trobar nombroses pàgines blackhat.
En el podcast amb Luis Díaz del Dedo, ens podem fer una idea de què consisteix el Growth Hacking amb els conceptes bàsics, estratègia genèrica i recorregut en el dia a dia. Alguns fracassos d’aplicacions per a mòbils, exemples d’èxit també.
Gairebé totes, per no dir totes, les tècniques de publicitat que estan relacionades amb el growth hacker estan prohibides o es troben en un buit legal dins de la legislació espanyola. També les grans empreses on els usuaris comparteixen contingut i es relacionen d’una forma real, fan enormes esforços per prevenir tots els comportaments que siguin automàtics i que no respectin les condicions legals de cada servei.
Referències:
https://www.growthhacker.tv/
