El growth hacker uneix dues formes de pensar, la del marketiniano i la del desenvolupador, per fer del growth hacking una manera creativa de fer créixer una idea de negoci.
El perfil professional de Growth hacker i el concepte de growth hacking s’està escoltant cada vegada més al nostre país. Podria semblar-nos més propi de la sèrie Silicon Valley de HBO però, si ho analitzem, té molt sentit en els projectes i plataformes online actuals.
El growth hacker és un perfil que uneix dues visions, a priori diferents, però que avui en dia són totalment necessàries. D’una banda, la del programador, que pot dur a terme un projecte digital com Dropbox, i per un altre, algú amb l’astúcia per convertir un visitant en un comprador del nostre producte o subscriptor de la nostra newsletter, que és l’objectiu final d’una persona de marqueting.
¿Qui no ha estat immers en un sistema de referits convidant un amic a Dropbox per aconseguir aquest espai extra? De vegades, amb accions senzilles aconsegueixes més resultats que amb milers de banners amb un cost baix d’impressió.
El terme de growth hacking es va conceptualitzar el 2010 a partir d’un article de Sean Ellis titulat Troba un hacker de creixement per a la teva startup.
Una figura nova, enmig d’una revolució tecnològica, que fa confluir aquests dos perfils professionals. Perquè moltes de les empreses que actualment són punteres i estan en boca de tothom, com Facebook, Instagram, Twitter, són eines de màrqueting que parteixen de l’enginyeria informàtica per créixer.
La gran majoria de les companyies que empleen el growth hacking tenen un origen comú, començar amb una idea disruptiva, molt petita, que necessita créixer de forma accelerada per poder subsistir, mentre busquen inversió que pugui ajudar a créixer encara més.
Quan va néixer Gmail, partia de la base de ser una eina més flexible i potent que els seus competidors del moment, però sense base de clients. Van utilitzar alguna cosa que fan moltes altres marques, la invitació amb l’objectiu de generar una excitació encara major. Les invitacions generaven el desig de tothom per utilitzar-lo, al no ser d’accés lliure. I tot amb un desenvolupament senzill comparat amb el de crear la plataforma.
Per al growth hacker els seus coneixements d’on pot arribar la programació li permeten no només fixar-se en el més evident per a qualsevol director de màrqueting, com poden ser els banners o els anuncis de televisió clàssics. El growth hacker treurà del tecnologia el major partit per créixer en conversions, amb un pressupost molt més ajustat. Per això neix en un entorn molt més dinàmic i flexible com el de les startups, tot i que la seva aplicació es podria dur a terme en moltes grans empreses, sempre que es donés llibertat de moviments.
L’entorn online i la capacitat de mesura amb eines gratuïtes, com Google Analytics, landing pages enfocades a la conversió, possibilitats de realitzar proves A/B, també són culpables del naixement. El growth hacker aprofita noves eines i camins, amb dosis de creativitat per germinar.
Perquè el growth hacking és una forma de pensar diferent a l’anterior. Són empreses que veuen necessitats presents o futures i per les quals creen el seu producte com, per exemple, whatsapp. En el moment en què els telèfons estaven connectats a internet en temps real, quant temps anirien a seguir uns SMS anquilosats en el passat més ranci de les grans empreses de telecomunicacions?
Petits canvis en un site modificant el botó de compra, o el d’inscripció al newsletter, poden tenir millores importants en les conversions. O simplement incorporant enllaços relacionats milloraran el bounce rate d’un blog. L’objectiu sempre és el creixement sostenit d’usuaris a base d’un mètode.
La capacitat del growth hacker no pot quedar-se en un primer moment en aconseguir la conversió. També ha de treballar en donar a la comunitat d’usuaris de la marca noves raons per quedar-se. Totes les marques recents viuen en un constant estat beta que els fa afegir variacions contínues, com, per exemple, Facebook o Twitter, amb els seus continus canvis de format d’imatges, nous botons per cridar a l’acció, xat, etc. per desesperació dels community manager.
Iterant millores contínues es pot aconseguir millorar la retenció dels usuaris, quedar-se enrere com myspace per adaptar-se a la competència, noves formes de fer de la gent com passar de l’escriptori al mòbil, fotografia analògica a digital, tendències de disseny noves…
Exemples pràctics de growth hacking n’hi ha molts:
- El icònic hotmail, que va afegir un missatge que pogués veure tothom per convidar a donar-se d’alta en els anys noranta.
- Youtube, i el seu embed de vídeos en altres pàgines, van fer de la seva plataforma la referència de tot aquell que vulgui afegir un vídeo. I és el rei indiscutible en l’actualitat com a plataforma de vídeo. També amb vídeos sobre growth hacking.
- El programa de referits no només de Dropbox, també d’Evernote, que funcionen molt bé pel boca a boca, donant moltes avantatges als millors ambaixadors.
- Afegir característiques socials a plataformes que aparentment no tenien aquesta finalitat, com ara Github, una autèntica revolució per a qualsevol programador amant de les últimes tecnologies com angular js per fer-les visibles molt més ràpidament.
Robert Peters ho sintetitza molt bé, “El growth hacking és el màrqueting del segle XXI”
Un cop ja tenim la nostra plataforma, per on comencem a créixer?
