En la societat del coneixement, el coneixement perd valor, ja que des del nostre ordinador o telèfon podem accedir a tot el coneixement del món.
Fa temps que es parla de la creixent capacitat tecnològica per produir, tractar i difondre informació. A més, estem assistint al desenvolupament d’una nova societat on la qualitat, la gestió i la velocitat de la informació es converteixen en un factor clau de la competitivitat, tant pels generadors d’informació com pels consumidors.
La informació és l’objectiu principal en moltes de les relacions de l’entorn social media, percebuda en moltes ocasions com l’equivalent al saber o al coneixement. I tot i així, Jose Manuel Ballester ens indica a l’article De la societat de la informació a la societat del coneixement que, tot i que el coneixement es basi en la informació, aquest per si sol no genera coneixement.
Internet ens permet tenir accés a tota aquesta informació i per tant al coneixement, però sobre aquest tema Hiroshi Tasaka afirma en una entrevista a Infonomía que: “el que importa no és el coneixement, sinó la saviesa”. En la societat del coneixement, el coneixement perd valor, ja que des del nostre ordinador o telèfon podem accedir a tot el coneixement del món. Per tant, si el nostre objectiu és generar bones idees i innovar, hem d’estimular la intel·ligència col·lectiva perquè “la revolució 2.0 ha creat un nou món: la saviesa d’una multitud”, capaç de dissenyar idees en equip més riques que les que pot desenvolupar un sol expert.
Mariano L. Bernardez, autor de Capital Intelectual afirma que la nostra riquesa està en el nostre coneixement i enginy per aplicar-lo, ja que “el desenvolupament del capital intel·lectual no depèn només de les persones que generen idees o conceptes, sinó també de les organitzacions que els converteixen en productes, serveis o experiències de valor per als clients i la societat.”
