La recerca de solucions als nostres problemes ens porta a qüestionar-nos constantment on rau la veritable creativitat. Analitzem alguns fonaments del pensament creatiu.
Considerada l’origen d’idees brillants o la peculiaritat que les pot fer inimitables, la creativitat és la característica que ens permet trobar idees que resolguin els problemes del nostre dia a dia. Però la creativitat va més enllà dels resultats d’un brainstorming. La clau del pensament creatiu rau en saber triar, de totes les propostes, la idea que, a més de ser creativa, sigui factible i real.
El procés creatiu és més que generar idees
Tot procés creatiu comença posant en funcionament el pensament. Pensar serà la maquinària que donarà com a resultat idees que puguin donar resposta al nostre problema.
Comúment, sempre hem relacionat la creativitat amb el pensament divergent o amb tècniques com el brainstorming. Però, la creativitat és més que això. El procés creatiu no implica deixar de banda el sentit comú, ja que, tal com diu Joan Costa, “el veritable problema de la creativitat no consisteix a produir cent idees noves, per originals que siguin, sinó a saber descobrir quina és la millor”.
L’essència creativa va més enllà d’un brainstorming, tècnica creativa basada en una tempesta d’idees, o un sleepwriting, procediment creatiu que té com a objectiu aprofitar el poder creador del somni. L’estratègia creativa també rau en saber triar aquella idea que, a més de ser innovadora i original, resulti real, factible, pràctica i útil per resoldre el teu problema.
Pablo Picasso, quan argumenta que “el principal enemic de la creativitat és el bon gust”, deixa entreveure la nostra tendència a associar la creativitat amb la generació d’idees. Però, tal com hem comentat, la part veritablement útil del procés creatiu rau en la selecció de la idea que donarà solució al nostre problema, convertint, d’aquesta manera, el pensament convergent en un aliat clau de la creativitat.
En molts casos, la complementarietat de tots dos pensaments, pensament divergent i pensament convergent, és el que donarà com a resultat la idea idònia.
Per què costa tant: ho fem tot alhora
Edward de Bono va posar el dit a la llaga en explicar per què les reunions creatives acaben en no res. El seu diagnòstic és d’una senzillesa incòmoda:
La confusió és el pitjor enemic del bon pensament. Intentem fer massa coses al mateix temps. Busquem informació. Ens afecten les emocions. Busquem idees i opcions noves. Hem de ser prudents. Volem trobar beneficis.
Tot això, simultàniament i a la mateixa sala. D’aquí en va sortir el seu mètode dels sis barrets: no per classificar persones, sinó per fer una cosa cada vegada. Algú proposa i ningú jutja; després es jutja i ningú proposa.
I hi afegeix una observació que explica per què aquestes reunions s’encallen: un mètode així permet explorar un assumpte de manera neutral, mentre que la discussió, per la seva pròpia naturalesa, no ho permet. Quan algú defensa la seva idea, deixa de pensar en el problema i comença a pensar a guanyar.
El procés complet, segons qui el va escriure primer
Si el pensament creatiu té un manual fundacional, és el de James Webb Young, publicat el 1940 i escrit, segons explica ell mateix, un diumenge a la tarda perquè tenia classe el dilluns.
La seva definició continua sent la millor que existeix:
Una idea no és ni més ni menys que una nova combinació d’elements.
D’aquí se’n dedueix tota la resta. Si les idees són combinacions, la matèria primera no és la inspiració: són els materials que hagis acumulat. Young distingeix entre els específics —conèixer a fons el teu producte i qui te’l compra— i els generals, que són la col·lecció desordenada de coses que has anat observant de la vida. Compara el creatiu amb Sherlock Holmes indexant i creuant fragments aparentment inútils.
El seu procés té cinc fases, i l’observació més valuosa és sobre el que passa entre la tercera i la quarta: la idea no arriba mentre t’esforces, sinó després d’haver deixat anar el problema. Afaitant-se, a la dutxa, mig adormit al matí. Intentar saltar-se les fases prèvies i esperar la inspiració és, en paraules seves, demanar a la ment que faci el quart pas esquivant els tres anteriors.
Com seleccionar la millor idea
Per descartar totes les idees que no ens serveixen, cal conèixer els principis bàsics del pensament convergent. Hem de…
- Tenir clar què és el que busques.
- Pensar de forma analítica, fer servir el bon judici i la lògica a l’hora de seleccionar.
- Millorar les idees proposades.
- Descartar totes aquelles propostes que no siguin factibles o reals.
- Excloure totes aquelles idees que no tinguin relació amb el teu objectiu.
- Jerarquitzar totes les possibles solucions en funció dels teus interessos.
Young hi afegeix un últim pas que gairebé tothom es salta, i que és exactament aquesta fase de convergència: treure la idea de la llibreta i sotmetre-la al criteri de gent amb seny. La seva observació al respecte és de les que es queden:
Descobriràs que una bona idea té, per dir-ho d’alguna manera, qualitats autoexpansives. Estimula qui la veu a afegir-hi coses. Així sortiran a la llum possibilitats que se t’havien escapat.
És també la millor prova de selecció que conec: si en explicar-la la gent comença a afegir-hi coses, la idea és bona. Si cal defensar-la, probablement no ho és.
A vegades no cal moure’s en plans múltiples, desarticular esquemes, obrir nous camins o buscar la idea més insòlita o més original per trobar la creativitat. En ocasions, la clau del procés creatiu rau, simplement, en saber dosificar i complementar els avantatges d’ambdós pensaments. La divergència és un pas clau del pensament creatiu però, com venim citant al llarg d’aquest article, la definició mateixa de creativitat requereix de la convergència per arribar al millor resultat.
Si ets un apassionat de la creativitat, i desitges aprofundir en el seu funcionament, aquests dos llibres et poden ser de gran ajuda: “Teoria de la creativitat” de Jorge Wagensberg i el llibre “Ciència, ordre i creativitat” de D. Bohm i F.D. Peat. Recorda, caos i ordre.
