Les mètriques poden dibuixar un bell cos però mancat de vida, que necessita de continguts per bategar amb força
1,80 m, 60-90-60 podria ser l’algorisme amb el qual ens ve al cap de seguida una top model, però també podrien ser les mesures de la base d’una farola de disseny d’aquelles que alguns ajuntaments de les nostres espanyes s’empesquen a repartir per carrers i places. I ja ens hauríem donat amb una en la front de la decepció al no trobar la Kate Moss de torn.
Algo semblant ens pot passar amb les mètriques a xarxes socials: impressionants, imprevisibles, imprescindibles, però també incomprensibles o incomprès. Perquè no tenen cor. Només dades i més dades combinades al més pur atzar dels senyors ROI, Google Analytics, Klout… i tot l’etcètera que vulguem.
Posats a mesurar, no és el mateix que la imatge d’un Obama victoriós abraçant a la seva esposa rebi centenars de milers de retuits després d’aconseguir la reelecció, o que es converteixi en trending topic la pifia de Paula Vázquez publicant el seu telèfon a Twitter. En ambdós casos, les seves mètriques reflectiran un gran impacte però, certament, la diferència entre ells és abismal (i no ens referim, ni qüestionem, la talla dels personatges). Què canvia? El contingut del missatge.
Implícit o explícit, el contingut de marca, ha marcat i ha de marcar la diferència. Per això, tot i que les mètriques són importants per guiar les nostres estratègies (com explicava Natalia en aquest recent post sobre el ROI), hem de donar al contingut el paper que es mereix a l’hora de valorar notorietats i posicionaments.
Les marques, àvides de resultats (perquè aquests es tradueixin en vendes) pressionen els seus Community Manager i/o Social Media Manager de torn perquè acumulin xifres per tots els fronts: followers, m’agrada, clics, pins… que després es tradueixin en mètriques esgarrifoses de progressió ascendent; sense tenir en compte -o deixant de banda- que, si són capaços d’oferir contingut: atractiu, d’interès, diferent, útil i amb tots els adjectius que se’ns acudeixin, el resultat arribarà, potser amb valors numèrics més modestos, però amb major grau d’influència positiva.
És com si els valors que ens proporcionen les mètriques (conseguits amb esforços estratègics de tots els tipus, i més o menys lícits) dibuixessin un bell cos, però un cos que quedaria inert si no li posem aquest cor que li doni vida, un cor que bategi amb força: continguts que li donin vida.
T’en quedes amb el cos o aposta pel cor?
