Els fans, clients i consumidors no sempre són el mateix. Però, quins són realment interessants per a una marca?
Des de l’auge de les xarxes socials l‘“amor per les marques” s’ha fet més evident i sobretot quantificable, només cal mirar el nombre de fans/seguidors del perfil d’una marca. Això ha fet que la bretxa entre el món online i offline sigui més evident. Marques petites o locals amb un gran nombre de seguidors/fans i altres marques amb molts compradors amb només uns pocs.
Hem definit diferents maneres de relacionar-se amb una marca:
- Client Fan: “Qui estimen i compren una marca”.
Aquesta és la situació ideal, els seus consumidors són fidels a aquesta marca perquè els beneficis que els aporta són tant racionals com emocionals. Darrere d’aquestes marques sol haver-hi una bona filosofia com a empresa i un branding treballat.
- Fan: “Qui estimen i no compren una marca”.
Aquest perfil ha augmentat amb la facilitat per accedir a la informació i l’auge del social media. Les raons per les quals no es consumeix pot ser diverses: que el producte no respongui a una necessitat del fan/seguidor o que altres aspectes influeixin en la decisió de compra, com podria ser el preu -molt habitual en les marques de luxe amb valors aspiracionals-. I tot i que aquest “perfil” pot no semblar beneficiós per a una empresa ja que un fan que no consumeix no és interessant per a una marca, l’admiració d’aquests usuaris pot generar prescripció en consumidors potencials i probablement a la llarga es convertirà en un major nombre de consumidors.
- Consumidor: “Qui compra i no estima una marca”.
Aquest “perfil” és segurament el més perillós per a una marca. Si una empresa veu un alt volum de vendes sembla que hagi d’estar tranquil·la, però la mala reputació o falta de branding d’una marca acabarà probablement traduint-se en una baixada del volum de vendes. El consumidor no és fidel a aquesta marca, la compra per motius racionals com pot ser el preu. El risc està en què si apareix un altre competidor amb un producte i condicions semblants, però millor percebut pel consumidor, aquesta nova marca no trigarà a robar-li mercat a la primera.
- Indiferent: “Qui no compra i no estima una marca”
Aquest seria el quart escenari potencial, aquelles persones que ni són consumidors ni estimen la marca ja sigui per desconeixement, perquè es troben fora del nostre nich de mercat o per comprar productes de la nostra competència.
Com ja hem dit, la primera situació és ideal i desitjable: “ens estimen i ens compren”. Però les altres dues són les que requereixen un major treball comunicatiu per crear una bona percepció o convertir aquests “fans” en compradors. El problema és que és necessari pensar a llarg termini, aixecar la vista de les xifres de vendes d’avui i invertir en els consumidors de demà, sempre sense oblidar-nos dels primers. En definitiva ser capaços de preveure els fluxos de moviment i treballar perquè ens siguin sempre favorables.
