El 90% dels co-branding fracassen. I un mal co-branding pot diluir la nostra imatge de marca.

El co-branding és la unió entre els productes o serveis de dues o més marques i suposa l’adquisició de rols diferents per part de cadascuna (amfitriona i convidada). La primera sol ser la marca més coneguda, o que desenvolupa principalment el nou producte, mentre que l’altra juga un paper secundari. Existeixen diferents tipus de co-branding, però d’ara endavant ens centrarem en els de producte.

Aquest tipus d’unions es van popularitzar en els anys 90 però actualment tornen a ser tendència. Entre els seus beneficis destaquen el desmarcatge de la competència, l’aportació d’un valor afegit i diferencial al producte, la creació de valor de marca, el reforçament del seu posicionament i l’augment de la visibilitat. Allunyant-nos d’aspectes estratègics, el co-branding permet augmentar l’abast de serveis proporcionats als clients propiciant la fidelització del consumidor, arribar a clients potencials -habituals en l’altra marca però no en la nostra- i alhora reduir costos.

Tot i això, estudis realitzats per l’Escola de Management de Carlson asseguren que el 90% de les estratègies de co-branding fracassen. Els principals errors comesos recauen en la elecció de la marca col·laboradora (distanciada de la nostra per tipus de consumidor, univers de marca o el propi producte) i en la construcció del discurs. El consumidor acaba preguntant-se què és aquest producte realment i en conseqüència què és aquesta marca. Un mal co-branding pot diluir la nostra imatge de marca.

Us deixem alguns exemples de co-branding. Jutgeu-los vosaltres mateixos: