Compartir, si, pero sense oblidar els drets d'autor

Recentment ens hem “sorprès” en comprovar que havien copiat, des de diversos fronts, una de les imatges amb les quals il·lustrem els articles del nostre blog, la qual cosa ens ha portat a refrescar-nos la memòria sobre qüestions legals que tots hauríem de tenir presents.

La nostra vida a internet no hauria de ser diferent de la que portem pel carrer i això és extensible a les normes que han de regular el nostre comportament: des del dret a l’honor i a la pròpia imatge, fins a la lliure expressió i difusió dels nostres pensaments, idees i opinions, passant per la producció i la creació.

És en aquest apartat de la creació en el qual ens centrarem ara, el que ve a ser la ”proprietat intel·lectual” i els ”drets d’autor”, deixant la revisió dels altres aspectes per a següents post.

Sense necessitat que hi hagi cap document o registre, d’entrada, una obra és de qui la crea. Així de senzill. I porta implícits uns drets morals inalienables de paternitat i integritat. Després venen els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) que es poden cedir o no, amb o sense exclusivitat.

Com que tots som molt amables al món internàutic, ho compartim tot per terra, mar i aire, vaja, a xarxes socials, blogs i tot l’etcètera que vulgueu afegir. Però compartir, que em desmenteixi la RAE si em equivoco, no és sinònim d’apropiar-se.

Sense que els drets de les nostres creacions es vegin malmesos, podem optar, en essència, per dues vies: el Copyright (que té un esperit restrictiu) i les llicències Creative commons (enfocades a la universalització del contingut) que, com aclareixen des del seu web, “Posar les vostres obres sota una llicència Creative Commons no significa que no tinguin copyright. Aquest tipus de llicències ofereixen alguns drets a terceres persones sota certes condicions”.

Segur que les hem vist un munt de vegades però anem a repassar aquestes condicions, que són quatre:

A més, aquestes condicions bàsiques possibiliten les següents combinacions:

Qualsevol d’aquests símbols, incloent el de © (copyright), els podem trobar, de forma més o menys visible, acompanyant tot el que es publica a la xarxa, encara que no sempre ens fixem en això.

Tornant al principi, hem de confessar-vos que ens ha enfadat sobremanera veure una imatge de la nostra creació publicada per tercers, sense cap autorització prèvia, i sense que cap dels “usuaris” hagi fet la corresponent atribució d’autoria. Alguna cosa tan senzilla com dir en un peu de foto: aquesta il·lustració és del blog d’Ondho, amb enllaç a la font, per exemple, encara que sigui en un cos de lletra petit.

Ens hem posat a reflexionar sobre el succeït i a escriure aquest post per compartir la nostra experiència i demanar-vos, si us ve de gust compartir-la, la vostra opinió al respecte.

D’una banda, ens hem preguntat per què ha succeït això si la nostra pàgina web està protegida per ©.

D’altra banda, hem constatat que nosaltres som els primers a compartir i difondre en diferents mitjans tant els nostres projectes com el contingut del nostre blog. I hem pensat que per aquí havia de haver-se produït algun tipus de “confusió”.

Twitter, Facebook, Linkedin, Google+, Instagram… són escenaris habituals de compartició, com també ho són altres plataformes i fòrums que freqüentem molts dels que ens movem per aquest món del màrqueting digital i que poden tenir penjades en algun lloc de les seves pàgines, per exemple, indicacions de Creative Commons Public Domain Dedication per referir-se al contingut que allà compartim.

¡Acabarem! Aquesta podria ser “la mare dels ous” perquè compartir contingut en aquestes condicions significa fer-ho en mode: Oferta al Domini Públic. Però, ¿és suficient base per apropiar-se d’unes imatges, per exemple, sense cap mena d’atribució? O com afirmen des de la pròpia organització Creative Commons, ¿posar obres sota la seva llicència no exclou el copyright, veritat?

Curiositats i exemples

• Les sorpreses que et dóna la vida. Un dia vas a comprar quatre claus i et trobes que el que està en venda ets tu. Bé, el teu treball. I tu sense saber-ho, clar. Però, bé, atípicament, al final aquesta història sembla que ha acabat bé (relativament).
  Cas Leroy Merlin

• Si et copien, almenys que ho facin bé! I perquè no tinguin excuses, els passes directament el material i endavant, a copiar tan contents!
  Cas aerolínia Scoot

• I, per últim, el nostre cas, sense anar més lluny. Si us heu quedat amb ganes de saber quina ha estat la imatge que ens ha “inspirat” per posar-nos a escriure sobre drets d’autor, la trobaràs il·lustrant un dels nostres posts.
  Cas neuromarketing i publicitat

Ja saps, si compartiu, citeu, que també és gratis :-)