Menú
La impunitat del logotip

La impunitat del logotip

Un bon logotip ha de ser versàtil per poder adaptar-se a diferents públics i contextos.

El logotip és l’element gràfic de la marca més protegit pel departament de comunicació de qualsevol empresa. Per evitar els més que habituals ”posa’l una mica més gran” o ”aquest no és el pantone correcte”, els manuals d’estil tracten de salvaguardar la virginitat gràfica d’aquest emblemàtic símbol.

En qualsevol cas, la norma generalitzada és ”no em toquis el logo”. La por que la identitat i els valors corporatius de la marca es puguin entelar amb algun canvi fa cuidar els espais, el color, les proporcions i tot el conjunt. En general, hi ha una marcada fòbia a variar un mil·límetre les normes i els experts coneixedors dels usos es tiren dels pèls quan veuen algun desvari.

Potser ens estem extralimitant? Està clar que una marca ha de ser fàcilment reconeixible pels seus consumidors, per això es van inventar, però poder variar, pertorbar o fins i tot sodomitzar un logotip amb qualsevol tractament o altres elements, sempre dins del seu univers de significats, pot aportar més diferenciació i valor afegit al nostre producte o servei.

Un bon logotip ha de ser versàtil per poder adaptar-se a diferents públics i contextos. Obama, en les seves primeres eleccions presidencials, va saber jugar amb el seu logotip de campanya per apropar-se als diferents segments de l’electorat nord-americà.

doodle_google_logo

El cas més radical, l’anticrist per als defensors del logotip immutable, és Google amb els seus imaginatius Doodles. I no podem dir que li hagi anat gaire malament a l’empresa de Mountain View. Va començar el 1998 amb el Festival Burning Man i des de llavors ens ha comunicat el seu concepte d’empresa versàtil vinculada al coneixement a través del seu logotip, fins i tot amb animacions i elements interactius. De fet, ja són tan freqüents que hi ha qui diu que han passat de commemorar centenaris a celebrar els 132 anys, 3 mesos i 7 dies del naixement d’Einstein.

En qualsevol cas, les marques -com les persones- estan per estimar-les, odiar-les, desitjar-les o estrènyer-les. I les persones som canviantes i tenim dies per a tot i per a tots. Fem les marques més humanes i concedim-los una mica de la llibertat que tots anhelem.