Llei de Moore: L'evolucio del disseny en l'era digital

19 de abril de 1965. Gordon E. Moore, cofundador de Intel, formula una teoria visionaria sobre l’evolucio dels ordinadors, actualment coneguts com a “ordinadors”. Aquesta teoria expressa que, aproximadament cada dos anys, l’evolucio tecnologica permet duplicar el nombre de transistors en un circuit integrat de igual tamany. La llei de Moore ens introdueix per primera vegada en el concepte de la miniaturitzacio de la tecnologia. I fins a la data, la seva teoria s’ha complert a rajatabla.

“Com Intel sol il·lustrar, la Llei de Moore aplicada a altres àmbits ens portaria, per exemple, a tenir cotxes de la mida d’una formiga si la seva mida es reduís al mateix ritme que els transistors”

Aquesta evolució exponencial ha afectat de manera directa a l’evolució del disseny gràfic a causa de la seva exposició contínua a la tecnologia, convertint l’ordinador en una de les seves eines essencials. En aquest post, parlarem de com s’han relacionat la tecnologia i el disseny, dècada a dècada, intentant comprendre les tendències gràfiques que han aparegut en cadascuna d’elles.

Aquells meravellosos setanta: El naixement del píxel

La dècada dels setanta és el pas previ al boom informàtic. Comencen a aparèixer les computadores personals, però els professionals del sector encara no estan familiaritzats amb elles, per la qual cosa continuen utilitzant mètodes tradicionals com la serigrafia, el collage fotogràfic i la il·lustració manual. Tot i així, les bases de les eines d’avui en dia comencen a assentar-se, especialment en el Xerox PARC, d’on sorgeixen eines de disseny tan actuals com el mouse, les UI gràfiques o la impressora làser.

El disseny gràfic es troba en un moment de màxima demanda: moltes empreses senten la necessitat de generar marques i la demanda de logotips és enorme. L’aparició del televisor i dels videojocs també requereix recursos gràfics, i àrees com el disseny de diaris comencen a necessitar dissenyadors davant de l’aparició de noves tècniques. Cada vegada hi ha més necessitat de claredat comunicativa, formats multilingües i pictogrames perquè tothom pugui comprendre els símbols i la informació. Això suposa un auge de l’escola modernista de la Bauhaus, basada en les retícules, els angles rectes, les tipografies de pal sec i el valor de l’espai en blanc. Menys és més.

“Amb el minimalisme suís, s’aconsegueix la claredat comunicativa necessària per al moment”

En els setanta també apareix un moviment totalment oposat (New Wave) que trenca amb les retícules i comença a aprofitar els recursos informàtics per desenvolupar noves tècniques com el collage de tipografies (la negreta, l’espaiat o la compressió). Aquesta tendència es converteix en el pas previ a l’abandonament de les regles del minimalisme suís i la benvinguda a una nova era centrada en totes les noves oportunitats que comença a oferir la tecnologia: el Postmodernisme.

Els vuitanta, la dècada del futur

En els vuitanta neix el que és sens dubte mare del disseny digital, Macintosh. La passió de Steve Jobs per la tipografia i un gran treball de pictogrames, a la senzillesa dels quals estem tornant avui en dia, obren un món de noves eines de disseny abans inimaginables. Apareixen els primers software especialitzats en el camp del disseny gràfic: Aldus PageMaker, Aldus FreeHand, Quark i, fins i tot, una de les primeres versions de l’actual Adobe Illustrator. També apareixen programes dedicats exclusivament a la tipografia com Font Editor. Aquests programes utilitzaven traçats Bézier, capaços de generar corbes no uniformes matemàticament, la qual cosa resultava molt útil a l’hora de crear tipografies.

Els vuitanta suposen una revolució en el disseny gràfic. En situar el punter sobre un icona a la pantalla i prémer un botó del ratolí, l’usuari pot controlar l’ordinador de forma intuïtiva i concentrar-se així en el treball creatiu. A més, el disseny digital permet als dissenyadors fer variacions dels seus treballs i veure el seu resultat amb immediatesa, en lloc d’invertir llargues hores en la manipulació i funcionament de la programació.

“Avui en dia moure alguna cosa 10 mm a la dreta ens costa un segon. Abans dels vuitanta, es trigaraven dues hores”

Aquesta revolució tecnològica afecta directament a les tendències estètiques dels vuitanta. En una època on es mirava molt cap al futur, a causa del gran nombre de dispositius tecnològics que apareixien, l’estètica futurista es fusiona amb el Postmodernisme i amb les possibilitats que ofereixen els nous mitjans digitals. Podríem dir que es tracta d’un disseny de “ciència-ficció”. Colors estridents (a causa de l’aparició dels colors RGB en pantalla), patterns cridaners (i la possibilitat de crear-los molt ràpidament), collages excèntrics (la continuació del postmodernisme) i clares referències futuristes. Cada disseny intenta cridar més l’atenció que l’anterior.

La World Wide Web, filla dels noranta

Com Moore va vaticinar, l’avanç tecnològic exponencial no s’atura i les computadores personals ja es troben a la majoria de llars del primer món. El disseny gràfic comença a inundar tots i cadascun dels àmbits de la vida quotidiana. La demanda creix paral·lelament a la introducció de les noves tecnologies: el videoclip, que utilitza infinitat de recursos gràfics, els crèdits de pel·lícules i sèries comencen a ser obres de reconeguts dissenyadors. Però el més important, la idea que ens permet avui en dia estar connectats a qualsevol punt del món, el primer pas cap a l’era de la informació: Internet.

La evolució també es reflecteix en el software utilitzat pels dissenyadors, convertint-se en imprescindible. Ja apareixen versions contrastades dels programes més utilitzats avui en dia com Adobe Photoshop, Illustrator, InDesign o Dreamweaver.

Pel que fa a les tendències gràfiques, els noranta són una versió evolucionada del disseny dels vuitanta amb una gran influència de l’street art/graffiti. S’exploten els recursos obtinguts a través de l’ordinador com els patterns geomètrics o els collages, i un tractament molt més precís de les tipografies digitals i els fotomuntatges, que es barregen amb colors sintètics i imatges impactants. Els dissenyadors es senten cada vegada més lliures. Però si ens centrem en el gran impacte tecnològic de l’època, Internet, ens trobem amb els inicis del disseny web en uns monitors que l’any 1991 només suporten 16 colors. També s’estableixen les bases del disseny actual: apareix Mosaic, navegador web referent en la mostra d’imatges i text junts, el 1993.

2000: “Make it simple”, el nou mil·lenni

La llei de Moore ens explica la multiplicació amb la qual la tecnologia avança. Aquesta velocitat evolutiva és clarament identificable en el disseny durant la primera dècada del nou mil·lenni. A la vista queda com passem del postmodernisme dels noranta a la simplicitat minimalista de finals de la dècada en un gir de 360 graus. Aquest nou mil·lenni porta un creixement supersònic a Internet: la web 2.0, les flashweb i, a la segona meitat de la dècada, l’auge de les xarxes socials. L’increment de la informació a la pantalla ens porta des d’una sobredosi de colors i efectes fins a la simplicitat i claredat.

La informatització de les eines de disseny pateix una evolució constant. L’increment de píxels a les pantalles (de 800 x 600 fins a 1600 x 1280) es tradueix en un augment substancial de la qualitat de les imatges. La velocitat de creixement dels processadors permet, a cada any que passa, una reducció del temps en els processos de producció i una major llibertat que fa que apareguin els coneguts com a dissenyadors artistes, amb Stefan Sagmeister o Shepard Fairey entre els seus referents.

Gran part de la tendència a simplificar-la té la influència que la tecnologia d’Apple exerceix sobre la societat i els professionals del disseny. La revolució d’Apple (iMac, Macbook, iPod, iPhone) acosta la marca a tot tipus de consumidors, que converteixen la seva estètica minimalista en tendència en un món cada vegada més global i interconnectat. Entrats completament en l’era digital, el camp que pateix major innovació, i sobre el qual posem el focus, és la web.

Característiques comunes en el disseny de les webs 2.0

• Efectes d’ombres - Amb la pretensió d’acostar el món real i el digital.
• Botons enormes amb biseles i cantons arrodonits - Amb l’objectiu de cridar l’atenció.
• Degradats - Per la facilitat amb la qual poden generar-se i la novetat que representen.

“Aquestes tendències gràfiques, comparables a jocs per a nens, van ajudar la societat a familiaritzar-se amb la navegació per, actualment, poder donar un salt estètic”

2010 i el Smartdesign: Disseny material, modular i útil

Com el nostre amic Moore va predir, cada dos anys es duplica el nombre de transistors i, per tant, es duplica la capacitat d’emmagatzematge i de processament. El que no hem comentat fins ara és que pel mateix efecte, també es divideix en dos l’espai que ocupen. La consagració dels smartphones, tablets, i properament dels rellotges intel·ligents, smartwatches, planteja un nou repte per al disseny ja que un mateix contingut ha de visualitzar-se en 5 formats diferents. Aquesta és la dècada del Responsive Design.

Una societat totalment rendida a les xarxes socials, a compartir coneixements, blogs de disseny gràfic, etc. Una societat connectada al disseny gràcies a Apps com Instagram, que permeten a un sentir-se fotògraf; o botigues com Ikea, on pots convertir-te en un dissenyador d’interiors. Vivim en l’època en la qual més s’està estimulant la capacitat creativa de les persones, d’aquí també la febre pel DIY i la seva estètica, que atrau amb si al lettering, a la fusta, als estampats i, fins i tot, als animals del bosc.

Tot i que vam començar la dècada perfeccionant les tendències digitals de l’anterior, portant a un nivell hiperrealista el disseny d’icones o interfícies web (skeuomorfisme), apareix el Flat Design com a resposta a la necessitat de limitar el pes de les imatges per a una càrrega ràpida als navegadors i la concepció del món digital com a alguna cosa totalment aïllada de la realitat. Colors plans, formes vectorials i la simplificació icònica de qualsevol element que ens envolta actualment. Barrejat també amb la tendència geomètrica i el retorn al postmodernisme pel qual s’està deixant portar el disseny més editorial. Aquest estil, al tractar-se d’alguna cosa més senzilla, permet que l’adaptació a diferents dispositius sigui més ràpida i agradable per al consumidor en un món en què tot és per ahir.

Veure evolució de tendències any rere any

Aquí tens dos llibres que et poden donar context a aquests anys d’imparable creixement tecnològic. D’una banda, i, per un altre, . ¡Disfruta’ls!

Cap a on ens porta tot això?

Després d’un anàlisi dècada rere dècada, podreu creure que tenim la recepta per anticipar quina serà la propera tendència. Però no és així. Els passos més grans en l’evolució tecnològica mai s’esperaven, només van succeir gràcies a innovacions puntuals que van canviar el curs de les coses. Les tendències gràfiques a vegades es van produir per revolucions contràries a les tendències del moment. D’altres vegades van ser el resultat d’una evolució natural.

Només podem anticipar que el disseny seguirà formant part del nostre entorn, cada vegada d’una forma més informativa i interactiva, i que el software i les eines seguiran evolucionant per aconseguir dissenyar de la manera més intuïtiva i còmoda possible.

Això sí. Les bones idees, com la llei de Moore, només neixen de les ments humanes: el veritable motor del disseny.