L'adaptació d'un lloc web convencional a una versió mòbil no és gens fàcil. Això suposa per als dissenyadors i programadors algun que altre problema i dolor de cap.
Avui en dia s’ha desencadenat una dicotomia entre disseny web i disseny mòbil. Quan es va publicar aquest article per primera vegada, el mòbil tot just superava el 25% de les visites a un web. La foto ha canviat del tot: segons StatCounter Global Stats, el juliol de 2026 el mòbil concentra el 52,57% del trànsit web mundial, davant del 45,93% de l’escriptori. Hem de tenir-los en compte, i se’ns planteja un dubte: ¿creem un mateix lloc web en diferents formats en funció del dispositiu d’accés o creem un únic lloc web que s’adapti als diferents formats?
L’adaptació d’un lloc web convencional, el que s’entén quan naveguem des d’un ordinador a casa o a l’oficina -d’ara endavant, versió desktop-, a una versió mòbil, no és gens fàcil. Això suposa per als dissenyadors i programadors algun que altre problema i dolor de cap.
Hauríem de treballar dues versions en paral·lel? ¿Una versió desktop i una versió mòbil? Això suposaria realitzar el doble de treball, ja que es desenvolupen dues vies paral·leles amb la conseqüent pèrdua de temps i diners.
Adaptar les webs a la immensa quantitat de formats i resolucions de tots els dispositius que no deixen de créixer dia rere dia seria per tornar-se bojos. No hi ha un “format comú”. ¿Hem de treballar més o ser més eficients en la nostra feina? Hem d’apostar per realitzar dissenys responsius que s’adaptin el més fàcilment i amb els mínims canvis. Els usuaris han de tenir una percepció fàcil i ràpida del contingut que se’ls està mostrant, independentment del dispositiu que utilitzin per accedir a aquesta informació.
En una versió desktop disposem d’un espai més ampli on “jugar” amb la disposició dels elements. En una versió mòbil solen col·locar-se els elements en una única columna. Això suposa que l’ordre en què ha d’aparèixer la informació prima sobre la resta de coses. D’altra banda, per a una versió desktop ens movem amb el ratolí mentre que en una versió mòbil hem de tenir en compte que podem realitzar les accions amb el dispositiu de diferents maneres (un toc, deixar premut, lliscar…).
Això és una ínfima part de les barreres que dia a dia hem de superar: limitació de la connexió contractada per l’usuari, sistemes operatius, navegadors, resolucions, mides tipogràfiques… i un llarg, molt llarg, etcètera. ¿A qui no li ha passat que en accedir a un enllaç navegant des del mòbil se li carreguin 4 enllaços més cap avall?
Un mar de dubtes. En resum, hauríem de tenir en compte la funcionalitat final per valorar el disseny i la programació i “afinar” per aconseguir una millor aproximació i usabilitat per al consumidor final. El temps ha acabat d’inclinar la balança: des del juliol de 2024 Google indexa tots els webs exclusivament a través de la seva versió mòbil, i la seva pròpia documentació oficial recomana el disseny responsive davant de mantenir un web separat per a mòbil, justament pels maldecaps de sincronització que descrivíem abans. Si voleu més informació, podeu consultar les nostres 9 tècniques per fer un lloc web 100% responsable.
¡Ah! I recordeu que no hem de tenir por al desconegut. Si alguna cosa no encaixa o no surt, deixem-ho. Ja li donarem la volta en un altre moment. Sortim de la nostra zona de confort. Si no fos per això, no estaria redactant aquest article.
