La musica i la creativitat son gairebe sinonims. I de vegades a l'hora de vendre l'obra, alguns grups tambe utilitzen la creativitat per aconseguir cridar l'atencio.
Per què no veure la creativitat com un motor de l’interès per comprar musica dels futurs consumidors ja sigui de forma física o virtual gracies a l’streaming. Molts parlen de com el mon de la musica es mor per la pirateria. Com si abans no es gravessin aquells cassets dels teus vinils o CD favorits. El que va néixer amb la nova Era d’Internet es la possibilitat d’arribar a l’altra punta del mon, quan abans gairebe tot es movia en el cercle mes proper.
Renovar-se o morir, com ja fan molts grups, siguin grans o petits, utilitzen les xarxes i les idees creatives per donar-se a conèixer a un public mes ampli, tant dins del seu pais com fora de les seves fronteres.
Per això val la pena buscar alguns exemples de com grups de música, managers i discogràfiques, de tant en tant, treballen la creativitat per arribar encara més lluny:
Mansun
Al 1997 un dels grups de l’etiqueta britpop, tan de moda aquells anys, tenia un pressupost de 25.000 lliures esterlines (una mica més de 5 milions de pessetes d’aleshores) per invertir-les en el seu nou videoclip.
Lluny de fer un clàssic vídeo en què el grup surt fent qualsevol posa, van decidir llançar centenars de bitllets de 5 lliures, amb adhesius on apareixia escrit el títol de la cançó Taxlo$$, a l’estació de metro Liverpool Street Station, per alegria de tots els viatgers i, fins i tot, de treballadors de l’estació. Sobta dir que van ser denunciats per alteració de l’ordre públic.
Dirigit per Roman Coppola (fill del mestre), els membres de producció del vídeo són els que es dediquen a llançar bitllets per tot arreu, gravant l’acció amb videocàmeres domèstiques ja que tot el pressupost s’havia escampat pel vestíbul de l’estació.
Radiohead
Van néixer dins d’aquells anys del britpop britànic, però sempre han volgut anar molt més enllà. Al 2007 van treure el seu disc In Rainbows i, al principi, el van posar a la venda en forma de descàrrega digital perquè cadascú pagués el que volgués. Després es va posar a la venda en formats tradicionals com el CD.
En aquella època no tenien una relació molt fluïda amb la seva discogràfica, EMI, per la qual cosa tampoc tenien gaire a perdre. Va ser alguna cosa molt innovador en el seu moment i van fer cas a la màxima de “si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”. Avui en dia tots entenen que el negoci està en la música en directe, però en aquella època molta gent encara s’hi resistia a pensar-ho.
Daft punk
Aquest altre grup, nascut a la dècada dels noranta, després de diversos anys sense llançar cap disc nou, si descomptem la seva feina per a la pel·lícula Tron, al 2013 van tornar a publicar recollint un èxit absolut.
Aprofitaren la seva base de seguidors, anaren deixant-se estimar i creant expectatives perquè el soroll anés creixent (com quan es filtren fotografies del nou model de telèfon de la marca i tot són elucubracions de les seves novetats).
Al Festival de Coachella feren una aparició sorpresa, amb un vídeo d’un minut, per ensenyar el nou de Daft punk, buscant un públic molt afí perquè transmetés el missatge i es sentís especial.
Utilitzen storytelling perquè els diversos col·laboradors del disc expliquin la seva relació amb la banda i la seva experiència en general dins de la música. Càpsules de vídeo per generar encara més soroll, prèvia la publicació del disc.
A més, Daft Punk sempre posseeix una aura de secretisme, escudats en els seus vestits i tot l’univers creat des del seu primer llançament.
Vulfpeck
Spotify aquests dies ha estat d’actualitat perquè estava eliminant la tecnologia P2P que tan bons resultats li ha donat aquests anys per créixer de forma exponencial i també perquè ha eliminat un disc d’aquest grup.
Es feren famosos aquest 2014 perquè el grup utilitzà la seva plataforma per costejar-se la seva gira, els directes com a font de finançament.
Ni curts ni mandrosos, el grup decidí pujar un àlbum amb cançons en complet silenci. Vaja, ideal per anar-nos a dormir amb els auriculars, però sense que la música ens distregui massa. I animant als fans “a escoltar” les seves cançons, deixant l’àlbum reproduint-se una i altra vegada perquè, sumant els 0,0005€ per cançó reproduïda, els permetés anar-se de gira i, fins i tot, que fossin concerts gratuïts.
Wu Tang Clan
Per acabar, aquest mític grup de rap vol guanyar diners amb una altra idea genial, que existeixi una còpia única del seu àlbum físic, de forma que es converteixi en objecte de col·leccionista.
El disc anomenat Once Upon a Time in Shaolin tindra una exposició itinerant on es podrà escoltar en diversos museus i festivals al estil de l’art pictòric més acadèmic.
Qui el compri podrà tenir-lo com un quadre en una galeria privada o bé compartir les seves cançons amb tothom en una xarxa peer to peer.
El món de la creativitat aplicada a l’art és un bon exemple de com utilitzant i qüestionant la seva feina es aconsegueix millorar, la música també hauria de ser crítica per adaptar-se a les noves formes de la societat. Quin creus que és el seu major problema?
