Volem que les històries s'expandisquen en tot tipus de mitjans i formats. Però no sacrifiquem l'essència de la narració, no trencar la màgia de la ficció.
Nosaltres i tot fill de veí ja ha prodigat les bondats i meravelles de les estratègies transmèdia. Tant per expandir els universos de les creacions de ficció com per la comunicació de les marques. I quan es parla d’estratègies transmèdia el focus sol fixar-se més en el continent que en el contingut. Doncs bé, avui anem a girar la profunditat de camp cap a l’essència de les històries en els universos transmèdia: la màgia de la ficció.
Pàgina següent. Quan anem al cinema, veiem una sèrie o llegim un llibre volem submergir-nos en la història. No cal que siguin històries versemblants, simplement històries que vulguem viure. No importa si a l’espai exterior no es senten les explosions o si els dinosaures s’extingiren fa milions d’anys. Volem viure històries.
Però al igual que els nostres amics no acostumen a fer una pausa en una conversa de WhatsApp per enviar-nos publicitat -a menys que es tracti d’algun meme relacionat amb el sector-, o rarament els actors d’una pel·lícula miren a càmera per interpel·lar directament amb els espectadors -a menys que emulin el llenguatge documental-; les comunicacions transmèdia en la ficció tampoc han de desviar-se del fil narratiu per trencar la màgia de la història i tornar-nos els peus al dur sòl de la realitat.
Estratègies transmèdia que trenquen la màgia de la ficció
Troben molts exemples d’estratègies transmèdia a les sèries de ficció televisiva que han traspassat els marges de la pantalla perquè els seus personatges tinguin vida pròpia a les xarxes socials, o repercussions en altres canals a partir de les accions realitzades en la trama.
Tots els canals del nostre univers narratiu transmèdia han de mantenir viva la realitat de la ficció. Anem a veure alguns exemples, sense spoilers, que en algun moment han pogut sucumbir a trencar la màgia de la ficció per intentar obtenir un retorn massa directe en audiència o promoció.
Save Walter White
Els molts seguidors de Breaking Bad segur que recorden quan l’innocent fill del professor de química convertit en mestre del crim organitzat crea una pàgina web amb l’objectiu de recaptar fons per guarir el càncer del seu pare.
Save Whalter White, que ha rebut més d’un milió de visites des de la seva creació, emula la pàgina que podria crear el personatge. Amb fotos casolanes i aquest estil de tipografia que tant ens agrada. Durant un temps la donació va estar vinculada a la National Cancer Coalition, aconseguint més de $125.000 de recaptació. Genial.
Emociona veure un tros de la sèrie fora del seu context. La versemblança de la història es dispara. I si és per una bona causa, com la cura del càncer, encara ens hi involucrem més. Però si ara un usuari entra a la web, considerant també que el consum de sèries s’ha desvinculat de la seva data d’estrena, i vol fer una donació… ¡Pam! la realitat li bufetejarà a la cara redirigint-lo a la pàgina de la sèrie a la web de la AMC. Per què no aprofitar l’empenta de la història per seguir recaptant fons?
Els consells de Barney Stinson
Són recurrents els perfils personals a les xarxes socials dels personatges de les sèries. Un cas paradigmàtic és el de Barney Stinson, el misògin personatge de la sèrie How I met your mother interpretat per Neil Patrick Harris, que en el seu compte de Twitter ens explica les seves mítiques regles i consells. Tant l’actor com el personatge van guanyar un Shorty Awards, els “Oscar de Twitter”.
Però entre tuit i tuit del divertit personatge, l’afany de promoció directa de la sèrie a vegades s’apodera del teclat i no pot evitar algun missatge referent a la gravació o emissió de la sèrie que fa perdre cert encant a la ficció. ¿No serien aquests 140 caràcters més apropiats al compte de l’actor?
El Príncep
Les sèries de ficció de manufactura espanyola també s’han sumat a la moda dels personatges tuiteros. Les intencions són bones, però encara ens queda molt camí per recórrer per arribar al càlic de la màgia transmèdia. Per exemple, podem trobar els principals personatges de la sèrie El Príncep fent de les seves en els seus perfils gestionats per l’equip de guió.
Coneixem millor la personalitat dels personatges, alguns detalls que motiven la trama i altres detalls de l’Inspector Fran, l’Agent Morey, la bella Fàtima o el malvat Faruq. Però, ¿potser la gent normal té un fotògraf que els segueix per després poder subtitular les fotos i compartir-les a les xarxes socials? O el que és més greu, ¿qualsevol assassí que es preu de ser-ho compartiria alguna imatge com a prova d’un assassinat? No i no.
Deixem que les històries campin a plaer expandint-se en tot tipus de mitjans i suports. La vareta màgica de la ficció ens pot tocar i encantar en el lloc més inesperat. Però compte, un mal ingredient en el nostre encanteri pot trencar l’encanteri transmèdia que tant costa construir. ¡Abracadabra!
