Ecologia dels mitjans: seleccio natural i comunicacio

Com ja va advertir Darwin, malgrat que encara molts creacionistes desitjarien veure les seves conclusions refutades fins a la total involucio, les especies evolucionen en funcio de la seleccio natural. Sabem que la seleccio natural vindra determinada en funcio del context en el qual es trobi aquesta especie. No es el mateix un gran elefant que pot alimentar-se i defensar-se en els verds prats africans que els elefants enans que poden sobreviure en una illa de recursos limitats. El mateix passa amb els mitjans de comunicacio.

Les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’ús que en fem, també tenen la seva pròpia evolució i selecció natural. En termes generals, l’espècie humana cada vegada inverteix més hores en consultar informació i comunicar-se a través d’un elenc de mitjans de comunicació en constant creixement i diversificació, deixant a d’altres pel camí.

Si volem que la nostra marca establi vínculs amb els seus diferents públics per involucrar-los en el nostre relat de marca, hem de dialogar amb ells a través dels mitjans que utilitzen per informar-se i comunicar-se. Hem de conèixer els seus usos i costums, el codi que utilitzen, així com totes les possibilitats mediàtiques de les quals disposem per expandir la nostra narració.

Per entendre tot aquest entramat evolutiu i mediàtic parlem d’ Ecologia dels mitjans. Neil Postman va definir aquesta disciplina com “l’estudi dels mitjans com a entorns”. McLuhan, el primer a introduir el terme segons el propi Postman, va afirmar en la seva famosa frase que “el mitjà és el missatge”, per la forta influència del continent en el propi contingut i la recepció del missatge.

Abans de plantejar una definició més completa, desmuntarem primer el terme. Segons Ernst Haekel, Ecologia es refereix a l’estudi d’una espècie en les seves relacions biològiques amb el medi ambient, així com les seves relacions simbiòtiques i antagòniques amb altres. D’altra banda, la paraula Mitjans aquí feria referència a les tecnologies que fan possible les telecomunicacions.

Combinant els dos elements, trobem una definició de Ayerim del Rosario que afirma que l’ “Ecologia dels mitjans és l’anàlisi de les tecnologies que envolten la cultura que es desenvolupa en un ambient determinat afectant-la de manera directa. No es tracta d’un ambient creat per la natura, sinó un entorn tecnològic on una espècie, l’home, es relaciona i es desenvolupa establint amb ell diferents relacions”.

Segons Carlos Scolari, que ha editat un volum sobre la matèria, aquesta metàfora ecològica pot tenir dues interpretacions:

• Els mitjans com a entorns
  Les tecnologies de la informació i la comunicació creen un entorn que envolta el subjecte i modela la seva percepció i cognició.
• Els mitjans com a espècies
  En aquesta interpretació, els mitjans de comunicació són com espècies que viuen en un mateix ecosistema i estableixen relacions entre ells.

Els mitjans de comunicació sota el microscopi

L’ecologia dels mitjans, com a àmbit d’investigació en comunicació social, encara té molt camí per recórrer. Necessita establir una base metodològica sòlida per a la seva investigació i anàlisi, tot i que els pioners ja van marcar l’inici del camí. McLuhan, que entén que els mitjans són una extensió de l’home, va establir una tetrada de lleis, que estableixen uns principis metodològics per a l’anàlisi mediàtic en funció de la mesura humana, que també es poden plantejar en forma de preguntes.

LES LLEIS DELS MITJANS SEGONS MARSHALL I ERIC McLUHAN

• QUÈ ESTENDEIX?
  Fa referència a les ampliacions de les capacitats humanes que realitza el mitjà en qüestió, com augmentar, reforçar, accelerar, fer possible… les aptituds físiques o psíquiques de l’home. Per exemple, la pintura, com a tècnica, intensifica el punt de vista singular de les persones.
• QUÈ FA OBSOLET?
  Hem vist que els mitjans estan interrelacionats. Quan apareix un nou mitjà, millorant les extensions d’un altre mitjà, pot fer obsolet un altre mitjà. Un exemple: el scanner i l’email van fer obsoleta la capacitat d’enviar documents gràfics del fax.
• QUÈ RECUPERA?
  Quan una nova tecnologia s’incorpora en una societat, pot tornar a despertar antigues formes d’acció, pensaments o estructures. Si prenem com a exemple el format GIF i les imatges digitals en moviment, podem dir que va recuperar socialment la tècnica de l’animació.
• EN QUÈ REVERTIX?
  Una tecnologia portada al límit del seu potencial pot invertir les seves característiques. Un exemple en l’àmbit del transport seria el cotxe, que supera la rapidesa del cavall, però que en un embús ocasionat per l’excés de vehicles pot arribar a parar-se. En l’àmbit de la comunicació podem dir que internet facilita la comunicació, però també pot ser causa d’aïllament dels individus si només es comuniquen a través d’aquest canal.

Ja hem vist que els mitjans neixen, evolucionen i poden morir, hivernar o mutar en nous mitjans. En aquest camp de batalla mediàtic, hem d’analitzar profundament les característiques de cada mitjà per conèixer la seva naturalesa i aprofitar al màxim les seves possibilitats per connectar amb la nostra audiència.

Però, com és el context mediàtic actual? Quina evolució recent ha tingut i presumiblement tindrà en un futur proper l’ecologia dels mitjans? En parlarem a una evolució d’aquest post, si la selecció natural de la blogosfera no ho impedeix.