Despullar-nos de prejudicis i vestir-nos de curiositat és el camí per ser creatius en lloc de fer veure que ho som.
El terme va ser acunyat per Edward de Bono a la seva obra “El Pensament lateral. Manual de creativitat” l’any 1970. Des de llavors, el pensament lateral i la creativitat s’entrellacen, confonent-se i, en ocasions, confonent.
Una definició: “El pensament lateral és una manera d’enfrontar situacions problemàtiques o reptes buscant enfocaments alternatius als que podríem considerar com a òbvies o immediates.”
Simplificant molt, les tècniques de pensament lateral estan encaminades a dues tasques principals: d’una banda, a arrencar-nos de l’òbvi, del primer, del que mecànicament ens ve al cap quan ens plantegen un problema. D’altra banda, busca ampliar el nostre “arbre de possibilitats” per enriquir el nostre ventall d’alternatives.
Sense treure-li a Edward de Bono el mèrit que es mereix, no és difícil trobar conceptes molt semblants en entorns francament insospitats i molt anteriors a ell. Vegem un exemple:
Probablement hagis reconegut el famós dibuix de “El Principito” -si no l’has llegit, et recomanem fervorosament que ho facis-. Tornant al dibuix, la majoria de nosaltres veiem un barret, però un barret “estrany”. No ens quedem plenament satisfets amb la nostra conclusió. No obstant això, malgrat aquesta sensació, probablement tornaríem una i altra vegada a la mateixa idea: un barret.
Només quan veiem la senzilla realitat que amaga el dibuix exclamem: “¡Ah! Ara sí.” I ens sorprenem de com de lluny estàvem de la resposta.
El pensament del nen té alguna cosa del que manca el nostre - el de l’adult-: és directe i descomplicat. Allò que per a nosaltres és “creatiu” per al nen és “normal” i allò que per a nosaltres és “normal” per al nen és “complicat”. En ocasions, “descomplicar-nos”, oblidar les conseqüències i les projeccions d’un problema, per centrar-nos només en l’essència nua del mateix, pot ajudar-nos a resoldre’l.
Hi ha molts llibres que ens mostren exercicis pràctics amb els quals “entrenar el pensament lateral”. Si és cert que el pensament lateral es pot entrenar, pel que fa a eina per construir raonaments creatius, nosaltres et recomanem que resolguis el jeroglífic diari del diari. En qualsevol cas, no hi ha millor entrenament per aportar creativitat que desenvolupar la capacitat d’observació, la curiositat. I això, més que una llista d’exercicis, és una actitud vital. No oblidem que fa gairebé 2.500 anys, un grec de Mileto ja es va fer la pregunta: “Ha de haver-hi una altra explicació…”
