Despullar-nos de prejudicis i vestir-nos de curiositat és el camí per ser creatius en lloc de fer veure que ho som.
El terme va ser acunyat per Edward de Bono a la seva obra “El Pensament lateral. Manual de creativitat” l’any 1970. Des de llavors, el pensament lateral i la creativitat s’entrellacen, confonent-se i, en ocasions, confonent.
Una definició: “El pensament lateral és una manera d’enfrontar situacions problemàtiques o reptes buscant enfocaments alternatius als que podríem considerar com a òbvies o immediates.”
Simplificant molt, les tècniques de pensament lateral estan encaminades a dues tasques principals: d’una banda, a arrencar-nos de l’òbvi, del primer, del que mecànicament ens ve al cap quan ens plantegen un problema. D’altra banda, busca ampliar el nostre “arbre de possibilitats” per enriquir el nostre ventall d’alternatives.
Sense treure-li a Edward de Bono el mèrit que es mereix, no és difícil trobar conceptes molt semblants en entorns francament insospitats i molt anteriors a ell. Vegem un exemple:
Probablement hagis reconegut el famós dibuix de “El Principito” -si no l’has llegit, et recomanem fervorosament que ho facis-. Tornant al dibuix, la majoria de nosaltres veiem un barret, però un barret “estrany”. No ens quedem plenament satisfets amb la nostra conclusió. No obstant això, malgrat aquesta sensació, probablement tornaríem una i altra vegada a la mateixa idea: un barret.
Només quan veiem la senzilla realitat que amaga el dibuix exclamem: “¡Ah! Ara sí.” I ens sorprenem de com de lluny estàvem de la resposta.
El pensament del nen té alguna cosa del que manca el nostre - el de l’adult-: és directe i descomplicat. Allò que per a nosaltres és “creatiu” per al nen és “normal” i allò que per a nosaltres és “normal” per al nen és “complicat”. En ocasions, “descomplicar-nos”, oblidar les conseqüències i les projeccions d’un problema, per centrar-nos només en l’essència nua del mateix, pot ajudar-nos a resoldre’l.
Hi ha molts llibres que ens mostren exercicis pràctics amb els quals “entrenar el pensament lateral”. Si és cert que el pensament lateral es pot entrenar, pel que fa a eina per construir raonaments creatius, nosaltres et recomanem que resolguis el jeroglífic diari del diari. En qualsevol cas, no hi ha millor entrenament per aportar creativitat que desenvolupar la capacitat d’observació, la curiositat. I això, més que una llista d’exercicis, és una actitud vital. No oblidem que fa gairebé 2.500 anys, un grec de Mileto ja es va fer la pregunta: “Ha de haver-hi una altra explicació…”
La distinció que De Bono sí que va deixar clara
L’article comença dient que pensament lateral i creativitat es confonen. De Bono es va anticipar a aquesta confusió al mateix llibre, i la va resoldre en una frase que convé tenir a mà:
«El pensament lateral està estretament relacionat amb la creativitat. Però mentre que la creativitat és massa sovint només la descripció d’un resultat, el pensament lateral és la descripció d’un procés. Un només pot admirar un resultat, però pot aprendre a fer servir un procés.»
Aquí hi ha la diferència pràctica. «Que creatiu» és un judici que emetem sobre una cosa ja acabada, i no es pot ensenyar. Un procés sí. Per això el llibre se subtitula manual, i no assaig.
De Bono hi afegeix una segona idea que la divulgació posterior ha maltractat força: el pensament lateral no ve a substituir el lògic.
«Convé subratllar que no hi ha antagonisme entre els dos tipus de pensament. Tots dos són necessaris. El pensament vertical és immensament útil, però cal augmentar-ne la utilitat afegint-hi creativitat i temperant-ne la rigidesa.»
La versió popular de «pensa fora de la capsa» sol presentar-se com un permís per abandonar el raonament ordenat. No és això el que diu l’autor: el pensament lateral genera opcions, i el vertical continua sent el que les avalua i les porta a terme. Sense el segon, el primer produeix ocurrències.
Per què costa tant: les presons conceptuals
La imatge que millor explica el dibuix del barret la dona el mateix De Bono quan parla de sortir de «les presons conceptuals de les idees velles»: mirar d’una altra manera allò que sempre s’ha mirat igual.
Això és exactament el que passa amb la boa. No falta informació: el dibuix és complet des del principi. El que falla és que la primera interpretació raonable, «un barret», s’instal·la i bloqueja la resta. Alliberar-se de la idea vella i estimular la nova són, en paraules seves, les dues cares de la mateixa feina.
I explica per què la recepta del final d’aquest article, la curiositat i l’observació, no és un consell tou: no es tracta de tenir més informació, sinó de no tancar la interpretació en la primera que encaixa.
Les citacions procedeixen de Lateral Thinking. Creativity Step by Step (1970), en traducció pròpia.
