Barreres de la creativitat: com fomentar el pensament creatiu

Quines són les barreres de la creativitat? El terme “creativitat” sol tenir dues accepcions: la que està relacionada amb la facultat de crear i la que s’associa a la capacitat de creació. Tot i això, això no sembla molt esclaridor. No obstant això, gairebé tots sabem què significa, tot i que resulti molt subjectiva la manera com ho expliquem.

Ja veiem les dificultats que comporta definir què és el pensament creatiu. Tot i així, som capaços de adonar-nos quan alguna cosa limita o fins i tot anul·la la nostra capacitat de creació. Són determinats obstacles els que anul·len la nostra capacitat d’inventar. Ens enfrontem a qüestions que semblen eixugar la nostra imaginació.

Aquesta mena de sintomatologia pot portar l’individu a un estat de frustració, que pot veure’s agreujat amb la persistència de la situació. En moltes persones, les barreres per a la creativitat acaben derivant fins i tot en certs estats patològics com ansietat, depressió, melangia…

Creo que és necessari abans de parlar dels tipus de barreres, explicar breument els tipus de creativitat que existeixen:

• Mimètica. “Mímesis” és un terme la definició del qual és imitació. És la forma més antiga de crear idees a través de fixar-se en tot el que l’envolta per buscar solucions a diferents problemàtiques.
• Bisociativa. “Bisociatiu”, paraula que significa l’equilibri entre el racional i l’irracional. La persona amb una ment bisociativa treballa de manera ordenada i racional però de tant en tant entra en un estat anomenat ”Eureka” en el qual surt de tot aquest ordre i raonament que li permet crear de manera més concentrada i focalitzada. Està basada en la dinàmica de les 3F (fluïdesa, flexibilitat i flux).
• Analògica. Es tracta de convertir informació que creiem que entenem en una forma per ajudar a resoldre un problema en una zona desconeguda. Són utilitzades per alterar el pensament habitual per donar lloc a idees noves.
• Narrativa. La narrativa és una història comunicada en seqüència. Tenir la capacitat de crear i explicar històries, l’habilitat d’inventar nous personatges i escenaris.
• Intuïtiva. Com més lliures i relaxats ens sentim és quan aquesta capacitat aflora amb més força. Hem de “desconnectar per connectar” i aquest suposat buit mental en el qual ens trobem donarà lloc a noves i brillants idees.

Tipus de barreres per a la creativitat

Segons l’Adobe Study State of Create 2017, el 75 % de les persones se senten poc creatives perquè es prefereixen ser productives. Acabem per perdre creativitat i convertir-nos en més competidors, ja que només un 25 % del nostre temps el dediquem a realitzar alguna cosa imaginativa. Però quines són aquestes parets que coarten la nostra capacitat de crear?

Segons el mateix estudi, les persones amb un raonament més creatiu solen tenir una autoestima més gran. Els enquestats que apostaven per fomentar la creativitat a la seva vida quotidiana afirmaven ser més innovadors, estar més segurs d’ells mateixos i ser més resolutius i feliços. Malgrat això, el bloqueig creatiu és innat en la nostra naturalesa i la majoria d’exemples de barreres de la creativitat es donen per les següents raons:

Consumisme

La actual concepció d’una economia global ha potenciat les tendències consumistes de la població. Aquest fet obliga les empreses a produir a una velocitat disparada per poder complir amb les exigències de la demanda.

La productivitat de l’empleat prima per damunt de qualsevol altre factor. Aquesta situació porta els equips de treball a suportar una enorme càrrega de pressió i estrès. La fatiga es tradueix en un adormiment del pensament imaginatiu.

Temps

Vivim en una societat que funciona a contrarellotge. Aquest fet està íntimament relacionat amb la necessitat de ser més productiu. No hi ha espai per a la conciliació amb la vida personal. En aquesta tesitura, la manca de temps per pensar es converteix en una barrera per a la imaginació de gran calat en el gruix de la població.

La falta d’autoestima minva les idees

L’ésser humà ha nascut predisposat a ser creatiu. De fet, durant els nostres primers anys, la creativitat és una de les nostres majors qualitats. No obstant això, amb el pas del temps aquesta capacitat va disminuint progressivament.

Alguns adults trien fomentar les seves capacitats en aquest aspecte, però la majoria es deixa influenciar pel que anomenen “un comportament més adult”. Sembla que en fer anys hem de ser més responsables i, per alguna raó, per a molts la creació no és cosa de grans.

La vergonya i la por a l’opinió dels altres minoren el nostre nivell d’autoestima. Quan això succeeix, la solució que nosaltres mateixos trobem és enterrar tot allò que ens condueixi a expressar idees originals.

Paràlisi per anàlisi

Vivim en una societat hiperconnectada. La informació ens arriba a través de múltiples canals. Sabem el que passa pràcticament en temps real, tot el coneixement està al nostre abast.

Encara que tot això pogués semblar una avantatge a l’hora de pensar, en realitat una quantitat d’informació excessiva acaba conduint a la paràlisi creativa. Aquesta és una de les barreres més comunes que ha arribat de la mà de les noves tecnologies i el món digitalitzat.

És necessari comprendre que si creiem saber-ho tot, acabarem sent inactius. La raó és que pensarem que ja tot ha estat inventat. En moments com aquest, necessitem fer una pausa. Obrigar-nos a “buidar” el nostre cervell, fugir de la saturació i aclarir la nostra ment. No podem perdre el nostre sentit de la curiositat, és la via més directa cap al pensament creatiu.

Por a equivocar-se

Els humans podem anar d’un extrem a un altre i, no obstant això, arribar al mateix lloc. Això és el que passa en qüestió de capacitat d’inventiva entre els que tenen massa autoestima i aquells que s’espanten pel por al fracàs. ¿Resultat? Zero en creació.

Tot i això, en el cas de la por a errar hauríem de tenir en compte la quantitat d’ocasions en què una persona ha triomfat gràcies a un error. ¿Què hauria estat de Fleming sense la penicil·lina i què hauria estat de nosaltres sense ella? Aquest potent antibiòtic va ser descobert perquè el científic va oblidar unes plaques de Petri a l’aire lliure. Les bacteris van fer la resta i aquell error va acabar salvant moltes vides.

La enveja

No en poques ocasions som l’objectiu de persones envejoses. Potser seiem molt rics en imaginació, però ja s’encarreguen altres de frenar els nostres impulsos. La enveja pot ser una barrera per a la nostra creativitat.

Aquest “pecat capital” pot afectar-nos de dues maneres: per la que sentim nosaltres mateixos i per la que altres puguin projectar-nos. En qualsevol cas, el resultat seria el mateix: sequera d’idees o idees inútils per perdre el temps amb un sentiment massa negatiu.

Perfeccionisme

Ser perfeccionista podria convertir-se en una barrera per crear. Si no posem embassaments a una personalitat excessivament minuciosa, l’activitat creativa pot no arribar a terme. La persona meticulosa mai està contenta amb el resultat.

Tècniques per desenvolupar la teva creativitat:

Els sis barrets per pensar

Aquest mètode intenta simular les diferents formes de pensar que té l’ésser humà i de veure la realitat adoptant el símil d’un barret sense necessitat de paraules. La idea d’Edward de Bono és usar aquesta tècnica en reunions que necessitin la presa d’una decisió i cada un dels membres usarà un tipus de barret diferent que va representat per colors. Blanc és pensament objectiu i neutral, vermell és el dret a expressar els sentiments sense por a ser jutjat, negre per ser crític de manera negativa, groc és el contrari al negre, buscar el costat positiu d’un determinat aspecte, verd simbolitza les possibilitats creatives i el blau controla els temps i l’ordre dels mateixos, és el que controla a tots els altres. La finalitat és no coartar la llibertat de cap persona que participi en aquestes reunions.

El focus

Aquesta tècnica es basa en identificar l’aspecte més important del tema que es tractarà i desenvolupar-lo per separat. D’aquesta manera se li prestarà la major atenció possible i abocar tota la creativitat en ell.

Les alternatives

És un mètode en el qual ens haurem de parar quan el següent pas a donar sigui senzill i buscar alternatives que segurament són més complicades d’identificar però més encertades.

L’abast de conceptes

Es tracta d’un mètode molt elaborat que consisteix a trobar diferents maneres de fer les coses revisant els conceptes.

La aportació de l’atzar

Aquesta tècnica és la que més pot limitar la nostra capacitat creativa alhora és la més senzilla, s’utilitza en moments de bloqueig quan no se sap per on seguir i fins i tot per on començar.

Tècniques de sensibilització

Es proposa una idea per veure què succeeix, el que volem aconseguir és a través d’aquesta idea estimular diferents línies de pensament per transformar-la i mitjançant la sensibilització arribar a despertar la consciència crítica dels participants. Segons la seva definició és un mètode per estimular la imaginació creativa.

Provocació i moviment

Hi ha vegades que les idees neixen per error, aquesta tècnica vol promoure aquests errors a través de la provocació perquè l’individu reaccioni de manera diferent a l’esperada per aconseguir desplaçar-se i veure més enllà.

El qüestionament

Qüestionar les coses sempre serà sinònim d’aprenentatge i de buscar nous camins, amb aquest mètode es vol promoure el perquè de les coses i si hi ha altres maneres d’enfocar un determinat problema.

La pausa creativa

Són les interrupcions que fa el professional per buscar nous camins i allunyar-se de la rutina que el pot tenir bloquejat. Són aquestes interrupcions les que promouen el ràpid flux de la ment i obrir noves línies de pensament.

Com fomentar el pensament creatiu

O el que és el mateix, com superar les barreres de la creativitat i innovació. Ja hem vist com de fàcil resulta que el nostre cervell es bloquegi. No obstant això, la solució resideix en nosaltres mateixos si som capaços d’establir una rutina per pensar i reflexionar que acabi per fer-nos més creatius.

Aquest fet és tan important que els propis científics han proposat sistemes per fomentar una activitat més fructífera del nostre cervell. En alguns d’ells, el joc resulta fonamental, tal com ho fèiem de petits. Així doncs, per al canvi de perspectiva respecte a com podem potenciar i ordenar la nostra creativitat, és necessari establir mapes mentals.

A partir d’una paraula o d’una imatge començaran a sorgir altres relacionades amb la que haguem triat. Es connectaran idees mentre despertem del nostre letarg.

Per molt estrambòtics que puguin semblar alguns dels plantejaments que et vinguin al cap, desenvolupa el que es coneix com a “pensament lateral”. Es tracta d’enfrontar la mateixa idea des de tots els angles possibles.

Mai oblidis que per lluitar contra les barreres per la creativitat, la innovació és una de les teves armes més importants. De fet, hi ha empreses mundialment conegudes per la innovació i la creativitat que apliquen als seus projectes, i que defineixen les pautes que després seguiran les altres. Per aconseguir-ho, han implementat una política de pensament creatiu entre els seus empleats.

Hi ha diversos exemples de creativitat i innovació empresarial que han destacat al llarg de la història, alguns dels més recents i especialment coneguts són:

Google
Una de les empreses que han canviat literalment el món i la seva innovadora forma d’entendre internet l’ha convertit en una eina imprescindible en la vida quotidiana de milers de milions de persones. Amb una estratègia clarament recolzada en el pensament creatiu, l’audàcia i l’experimentació, ha demostrat ser una de les companyies més innovadores de les últimes dècades.

Apple
Gràcies a la creativitat i capacitat visionària del seu fundador, es pot dir que en l’àmbit de la tecnologia hi ha un abans i un després de l’aparició d’Apple. L’empresa de Steve Jobs no només va posar la informàtica a l’abast de qualsevol usuari, sinó que, a més, va establir les bases d’una nova era mòbil que fins aleshores només s’havia vist a la ciència-ficció.

Toyota
Prenent com a referència la tècnica del Els 5 ¿per què?, desenvolupada pel seu fundador, Toyota ha implementat una innovadora política de gestió de processos i desenvolupament de RRHH que amb els anys l’ha situat merescudament com un dels majors fabricants del sector de l’automoció.