D.W. Griffith va ser el pioner dels títols de crèdit al cinema, posant el nom dels actors al començament de la pel·lícula. I poc a poc han anat evolucionant, fins a convertir-se en veritables obres d'art.
“Per al públic normal els crèdits són el senyal que queden només tres minuts per menjar crispetes. Jo aprofito aquest laps de temps mort i intento fer alguna cosa més que simplement llistar uns noms en els quals l’audiència no està interessada. Pretenc preparar al públic pel que ve a continuació. Deixar-los expectants”.
- Saul Bass -
Aprenent a titular
En els anys 20 i 30 s’utilitzaven cartells en els quals només es nomenaven els actors i actrius més rellevants de la pel·lícula. La gent emprava aquest temps per poder situar-se a la seva butaca o anar a per crispetes. No va ser fins als anys 50 i 60 on es van començar a veure les primeres animacions i l’ús de diferents tipografies, així com composicions musicals.
El creatiu que va impulsar el disseny a l’hora de presentar una pel·lícula en uns breus minuts va ser Saul Bass. Va treballar amb directors com Martin Scorsese o Alfred Hitchcock, deixant diverses joies darrere seu: L’home del braç d’or, Amb la mort als talons, West Side Story, Ocean’s eleven o la més recent Casino.
Els títols creixen
Amb l’arribada dels formats panoràmics i Cinemascope hi va haver una evolució destacable, ja que els dissenys es feien tenint en compte la majestuositat de l’amplada de la pantalla. En aquest període veiem creadors com Pablo Ferro i Maurice Binder recollint el llegat de Saul Bass en pel·lícules com 007 contra el doctor No.
A finals dels anys 70 va començar una nova era amb la tecnologia digital, i d’aquí passem als anys 90 on la postproducció digital va ser clau en els dissenys i en la seva elaboració, fent la vida més fàcil als productors i dissenyadors.
En l’actualitat han evolucionat de manera vertiginosa. S’ha millorat l’estètica i dissenyadors com Daniel Kleinman o Robert Borwnjohn han fet creacions espectaculars per a pel·lícules com Casino Royale, tenint en compte el llegat de Maurice Binder.
Altres dissenyadors van començar a destacar a la dècada dels 80 i 90 fins al dia d’avui amb els seus projectes plens de creativitat. Tenint molt en compte les tendències de l’època, tant en l’ús de l’estètica, tècnica, cura tipogràfica, fotografia i les noves possibilitats de cara al futur per presentar una pel·lícula. Entre ells estan:
- Dan Perri: que ha treballat en la creació de més de 200 projectes, com La Guerra de les Galàxies, Taxi Driver o Toro Salvatge.
- Danny Yount: Rockanrolla, Iron Man, La Collita, Six Feet Under.
- Kyle Cooper: Seven, American Horror Story, The Walking Dead, El increïble Hulk.
També cal destacar el nom de Guy Ritchie. En la seva filmografia no hi ha cap títol de crèdit que no tingui el seu estil. L’ús de ralentitzats, congelats i accelerats és el seu segell, acostant-se a l’estètica de videoclip i amb bon gust per seleccionar el tema musical adequat, bons exemples d’això són pel·lícules com Snatch, Porcs i Diamants i Sherlock Holmes.
Petites pel·lícules en els títols de crèdit
Títols destacables que han deixat empremta, ja sigui perquè expliquen una història o per la seva part visual:
- El senyor de la guerra (2005): La història d’una bala narrada en primera persona és una forma original d’obrir la pel·lícula.
- Juno (2007): Un treball amb collage de fotogrames repintats amb tipografia a mà i paper mil·limetrat de fons que il·lustrava un passeig de la protagonista. Una gafapastada que va influir bastant en la MTV.
- Atrapa’m si pots (2002): Homenatge “Bassiano” que estira les lletres fins a convertir-les en aeroports, carreteres i parets on els dos personatges juguen al pilla-pilla.
- Reservoir Dogs (1992): Tarantino en els 90 era guai i el món encara no ho sabia, tot i que no trigaria a descobrir-ho.
- Sense límits (2011): Un viatge estrany i un deliri òptic que encaixen molt bé amb el títol de la pel·lícula.
Passat, present i futur dels títols de crèdit
I podríem mencionar molts més. Els títols de crèdit han passat a ser una part rellevant com a introducció, com a resum o com a peça gràfica autònoma perquè l’espectador pugui tenir una idea del que està a punt de veure. També han arribat a influir en les sèries de TV, que han potenciat la qualitat dels seus títols, destacant gairebé igual que la pròpia sèrie i fins i tot, en algun cas, sent premiats (True Detective, Joc de Trons, Dexter, Sis peus sota terra, Twin Peaks, Mad Men…)
Per finalitzar, i seguint la reflexió que hem de buscar la inspiració en altres àmbits a part dels nostres, podem destacar un lloc web per veure material gràfic en forma de títols de crèdit: The Art of the Title, amb materials de treball creatiu, entrevistes i making ofs de diferents films i sèries.
