Els neuròlegs coincideixen que aquests moments '¡ja ho tinc!' poden ser generats mitjançant canvis d'ona cerebral.
Roger és un tipus curiós. Malgrat els seus 2 metres, els seus 102 quilos de pes i la seva llarga cabellera negra, sovint he de llevar el cap i mirar per sobre de la pantalla per veure si està a l’oficina. És el que tenen els dissenyadors creatius: quan els ve un moment ‘¡Eureka!’ no ho criden, sinó que ho escriuen en negreta i font size 40 -i clar, ningú s’assabenta-.
Ahir em va passar un youtube que parla de ‘espanyols en el treball: com ens veuen els suecs’. És divertit i a més em dóna la idea per escriure aquest post, basat en un interessant article que publica Linda Ong a Ad Age, en el qual ens parla de com, en els moments d’oci i de joc, poden venir-nos al cap les idees més creatives o les solucions més eficients. Ens il·lustra amb diversos exemples:
La cafeteria de Google al seu quarter general a Mountain View està estratègicament situada al centre del campus, on convergeixen els principals carrers del mateix. Ho raonen així:
‘tothom va a la cafeteria a l’hora del dinar. S’asseuen on poden. Qualsevol lloc lliure és bo, per la qual cosa convergeixen empleats de diferents departaments. El nostre compromís amb la innovació depèn que tots se sentin còmodes expressant el seu punt de vista.’
Un altre. Els neuròlegs coincideixen en què aquests moments “¡ja ho tinc!” que Roger celebra en negreta fontsize40, poden ser generats mitjançant canvis d’ona cerebral. És a dir, tenim més probabilitats que “ens vingui la inspiració” després d’una bona dutxa o divuit forats de golf que en la tretzena hora de treball a l’oficina sota la mirada satisfeta dels nostres caps.
Llavors, per què no “juguem” més? Linda Ong ens contesta el següent:
L‘“ètica del treball” ens lliga al nostre escriptori, ens uneix a la pantalla de l’ordinador. No ens considerem “treballant” si no estem físicament fent “alguna cosa”.
Qui s’atreveix, en temps durs i amb la taxa d’atur al 20%, a buscar solucions llançant boles de paper d’alumini (les del entrepà) a la paperera? Jo no! Jo prefereixo seure aquí a l’escriptori i escriure aquest post.
Quan Obama es va anar de vacances deu dies l’estiu passat, va rebre crítiques -“Com pot el president marxar-se en un moment així”- i el GOP fins i tot va llançar una aplicació amb postals que recreaven al mandatari americà gaudint del seu oci. Obama va acabar dient que ho pagava de la seva butxaca…
-Roger, juguem a bàsquet? Ho dic per allò de la creativitat. -No sé, si a Obama no li deixen…
