Mary Richmond: com la pionera del treball social ens inspira a transformar altres professions

Mary Richmond no va ser simplement una figura influent; va ser una visionària que, a través de la seva meticulosa tasca, va transformar el camp del treball social i el va portar a una nova dimensió de professionalisme. En la seva època, el treball social mancava de les estructures formals que avui coneixem, i Richmond, amb la seva aguda perspicàcia, es va erigir com una de les primeres a establir fonaments sòlids per a aquesta disciplina. El seu llegat encara segueix vigent, ja que el seu enfocament metodològic continua sent una pedra angular. Un cas que guarda paral·lelismes amb una altra gran dona com és Florence Nightingale, considerada una de les pioneres en la pràctica de la infermeria. Se la reconeix com la mare de la infermeria moderna i veritable creadora d’una filosofia en la infermeria. Ambdues dones van ser fonamentals en la professionalització dels seus respectius camps, establint bases que continuen influenciant noves professions.

Nascuda el 1861, a la ciutat de Belleville, Illinois, Richmond va viure en un període de grans canvis socials i econòmics als Estats Units. Va ser testimoni d’una societat que transicionava cap a la industrialització, on les desigualtats s’aguditzaven i el patiment humà es feia més visible. Enmig d’aquest panorama, Richmond va dedicar la seva vida a abordar les necessitats dels més vulnerables, establint principis fonamentals per a la intervenció social.

El seu primer acostament al treball social es va donar quan va ingressar el 1890 com a tresorera assistent a la Societat d’Organització de la Caritat (COS) a Baltimore. Empesa pel seu entusiasme i desig de comprendre en profunditat les activitats de l’organització, va sol·licitar participar en les visites que realitzaven les “visitadores amigables” a les famílies necessitades. Aquest contacte directe amb les realitats socials i les problemàtiques de les comunitats la va portar a comprometre’s encara més amb la causa.

Posteriorment, Richmond va ser nomenada secretària general de la COS, des d’on va impulsar la professionalització de les visitadores i va promoure la formació especialitzada en treball social. El seu objectiu era consolidar les bases científiques d’una nova disciplina, allunyant-la de la mera caritat i dotant-la d’un rigor teòric i metodològic. En reconeixement a la seva tasca i contribució, el Smith College li va atorgar el 1921 el títol honorífic de Master of Arts, consolidant-la com la dona que va aconseguir establir les bases científiques per al treball social modern.

Richmond no només va introduir l’ús del mètode científic en la pràctica social, sinó que, a més, el va refinar i adaptar a les circumstàncies humanes. La seva obra més destacada, Social Diagnosis, publicada el 1917, va marcar un abans i un després en la forma de concebre aquesta nova professió que estava naixent. Aquest llibre no va ser només una compilació de teories, sinó una guia detallada sobre com realitzar una avaluació exhaustiva de les necessitats d’una persona, subratllant la importància d’entendre el context complet de la seva vida.

La innovació en la pràctica social

Mary Richmond va introduir el concepte de “diagnòstic social”, que pot semblar òbvi avui en dia, però en el seu temps va ser revolucionari. Aquest enfocament promovia la necessitat de indagar profundament en les arrels dels problemes dels individus, en lloc de simplement oferir solucions superficials, al final és buscar el perquè com ens diria Sinek o mantenir un sentit crític en qualsevol vessant. Segons Richmond, per ajudar realment, els treballadors socials havien de ser investigadors hàbils, capaços de desxifrar els intrincats fils de la vida de les persones que són els seus usuaris.

El seu mètode era radicalment humà, basat en la creença que cada individu mereixia un enfocament personalitzat, a diferència dels enfocaments caritatius massius que prevalien en aquell temps. Aquesta perspectiva requeria una barreja d’empatia i rigor científic, un equilibri que Richmond va gestionar amb mestria.

Llegat i lliçons per al present

El que podem aprendre de Mary Richmond avui en dia no només resideix en els seus escrits i ensenyaments, sinó també en la seva postura davant la vida i la professió. Richmond ens va ensenyar que el treball social no és una tasca de caritat desinteressada, sinó una professió basada en la ciència, en l’anàlisi minuciós i en la intervenció estratègica. També ens va mostrar la importància de documentar i compartir coneixements per millorar contínuament les pràctiques en el camp.

El seu èmfasi en la individualitat dels casos i el seu rebuig a les solucions “d’una mida única” segueix sent extremadament rellevant, particularment en un món cada vegada més globalitzat i divers. L’autora ens convida a ser cuidadosos, a prendre’ns el temps per entendre profundament abans d’actuar, i a recordar sempre que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb una història única.

En última instància, Mary Richmond no només va canviar el rostre del treball social; va canviar la manera en què entenem i tractem les persones que necessiten ajuda. El seu enfocament humanista i la seva dedicació al rigor professional segueixen sent un far per a aquelles persones que intenten fer del món un lloc més just i equitatiu.

L’enfocament metodològic i humanista de Mary Richmond no es limita únicament a l’àmbit del treball social; els seus principis es poden extrapolar a altres àrees, com el disseny i el màrqueting digital, sectors en els quals entendre profundament les persones i les seves necessitats és crucial per generar impacte. La clau rau en la seva capacitat per analitzar de manera detallada les circumstàncies i el context de cada individu, la qual cosa és un principi fonamental tant en el disseny centrat en l’usuari com en les estratègies de màrqueting personalitzades.

En el disseny, per exemple, els professionals busquen crear productes que no només siguin funcionals, sinó també significatius i rellevants per als usuaris. En aplicar l’enfocament de diagnòstic profund de Richmond, els dissenyadors podrien adoptar un procés més rigorós i humanitzat, on cada solució estigui basada en una comprensió exhaustiva dels problemes i expectatives de l’usuari per millorar la seva experiència d’usuari. De la mateixa manera que Richmond defensava conèixer el fons complet de les persones a les quals assistia, els dissenyadors poden beneficiar-se d’investigacions més profundes sobre el comportament, les motivacions i les experiències dels usuaris. Això es tradueix en productes més intuitius i alineats amb les necessitats reals dels consumidors, evitant solucions superficials o genèriques.

En l’àmbit del màrqueting digital, els principis de Richmond poden millorar la forma en què les marques es comuniquen i es relacionen amb el seu públic objectiu. Així com Richmond subratllava la importància d’entendre el context individual, els especialistes en màrqueting poden aplicar aquests mateixos principis a segmentar audiències i crear campanyes més personalitzades i rellevants, partint del coneixement del nostre buyer persona. El diagnòstic detallat que Richmond promovia es reflecteix en l’anàlisi de dades del comportament dels consumidors, permetent a les empreses dissenyar estratègies que realment encaixin amb les necessitats emocionals i pràctiques de la seva audiència.

A més, en lloc de seguir enfocaments unidimensionals o estandarditzats, el màrqueting digital modern pot beneficiar-se de la visió de Richmond en tractar cada client com un individu amb necessitats i motivacions úniques. D’aquesta manera, el màrqueting personalitzat, que ja és una tendència creixent, es converteix en un enfocament estratègic més afinat i efectiu, on cada acció de màrqueting està cuidadosament dissenyada per abordar les circumstàncies específiques dels clients.

En ambdós sectors, tant en el disseny com en el màrqueting digital, l’aplicació de l’enfocament metodològic de Mary Richmond té el potencial de millorar la manera en què les organitzacions s’apropen als problemes complexos dels seus clients. En incorporar un diagnòstic precís i una comprensió profunda, es pot aconseguir una major satisfacció del client i un impacte més significatiu, la qual cosa, en última instància, porta a productes millor dissenyats i campanyes de màrqueting més exitoses.

Com veiem, per analogia, en incorporar un diagnòstic precís i una comprensió profunda, es pot aconseguir una major satisfacció del client i un impacte més significatiu, portant a productes millor dissenyats i campanyes de màrqueting més exitoses.

L’impacte de Mary Richmond en el camp del treball social fa més d’un segle no pot ser subestimat. Va establir les bases d’una professió que, en el seu temps, era vista com una simple extensió de la caritat i l’elevà a una disciplina respectada i rigorosa. El seu llegat segueix viu, no només en els principis que va establir, sinó en la passió que inspira en aquells que continuen la seva tasca. La seva història és una gran lliçó sobre com una persona pot transformar no només una professió, sinó la vida de moltes persones al llarg del temps.