Pel que fa als usos de les xarxes socials, elles prefereixen connectar amb persones que ja coneixen i socialitzar. En canvi, ells estan més predisposats a donar la seva ubicació, la seva opinió i en general a 'buscar'.
Els estudis demostren que existeixen diferències notables en pautes de comportament i hàbits d’ús entre homes i dones en les xarxes socials.
Els homes predominaven aleshores com a usuaris de telèfons intel·ligents (32,3 % davant del 16,8 % de les dones), en un moment en què el telèfon intel·ligent encara era minoria a Espanya; avui la penetració frega el sostre en tots dos casos i aquella escletxa s’ha tancat. El que sí que descrivia bé l’estudi són els usos: elles els feien servir per estar en contacte amb la família i els amics, mentre que ells s’interessaven per la fotografia, els vídeos, la música i els jocs.
Pel que fa als usos del social media elles prefereixen connectar amb persones que ja coneixen i socialitzar. En canvi, ells estan més predisposats a donar la seva ubicació, la seva opinió i en general a “buscar”. Aquests paràmetres es tradueixen en unes preferències bastant definides cap a una xarxa social o una altra:
Les dones són de Facebook i els homes de Foursquare: Elles prefereixen veure i comentar amb persones conegudes i es mostren especialment interessades en les imatges. Ells prefereixen opinar i compartir la seva ubicació. Els estudis demostren que les dones són més reservades a l’hora de revelar la seva localització mentre que ells troben motivació en l’existència de badgets i status.
Twitter era aleshores una de les xarxes que més es decantava cap al sector masculí, amb un 40 % d’usuaris homes enfront d’un 27 % de perfils femenins, i YouTube i LinkedIn eren les més igualades. També s’apreciaven diferències en la que aleshores era la nova onada de xarxes socials: Pinterest l’utilitzaven sobretot dones, que la consultaven juntament amb els blogs per prendre decisions de compra, mentre que a Google+ més de dos terços dels usuaris eren homes.
També en l’e-commerce els homes són de Mart i les dones de Venus. Segons l’estudi “Factors d’èxit en l’E-commerce” del Centre Comercial d’E-commerce (ECC) els aspectes que l’usuari valora més de l’e-commerce varien segons el gènere. A les dones els influeix la configuració de la web, els preus o l’assortiment de productes com a factors rellevants, mentre que els homes mencionen factors tècnics com una versió optimitzada per a mòbil o l’existència d’una aplicació de compra. També en el seu mode de navegar trobem diferències, ells tenen un objectiu clar mentre que elles “es deixen inspirar”.
Aquests estudis serveixen a les marques per poder crear estratègies digitals cada vegada més adequades al seu públic i utilitzar aquestes xarxes com a think tanks amb els quals escoltar el consumidor. Si coneixem exactament on es troben els nostres consumidors i com hem de dirigir-nos a ells, és molt més probable que els puguem fer arribar el missatge que volem.
Què ha passat amb tot això
Aquest article es va publicar el 2012 i el deixem aquí perquè descriu bé un moment, no perquè continuï sent vàlid. Convé dir en què ha quedat.
Dues de les xarxes que s’hi citen ja no existeixen. Google+ va tancar per a usuaris particulars l’abril de 2019. I Foursquare, que dona títol a l’article, va apagar la seva aplicació de guia de ciutat el 15 de desembre de 2024 i la versió web el 28 d’abril de 2025; els check-ins van sobreviure a Swarm, l’aplicació on Foursquare havia separat aquesta funció deu anys abans. La xarxa que il·lustrava “el comportament masculí en digital” va durar menys que l’article que ho explicava.
L’escletxa general s’ha tancat. Segons l’Estudi de Xarxes Socials 2025 d’IAB Spain, el 86 % dels internautes espanyols de 12 a 74 anys fa servir xarxes socials, i l’ús és pràcticament idèntic entre homes i dones. El 2012 la diferència d’accés encara era una dada; avui no ho és.
Queden diferències, però no les d’aleshores i no a les mateixes plataformes. El mateix estudi situa les dones per davant a Instagram i TikTok, i els homes a Telegram, X i Twitch. Cap d’aquestes cinc xarxes existia o tenia pes a Espanya quan es va escriure això, tret de Twitter, que ara es diu X.
I una lliçó de mètode que val més que qualsevol de les xifres: una segmentació per gènere envelleix molt malament quan en realitat descriu una plataforma, no les persones. El que va canviar no va ser que les dones deixessin de socialitzar i els homes de compartir ubicació, sinó que les aplicacions on es feia cada cosa van desaparèixer o van canviar de mans. Segmentar per comportament observat a les teves pròpies dades envelleix millor que segmentar per demografia llegida en un estudi.
