L'ecologia dels mitjans es una jungla en la qual actualment el rei de la selva es internet, l'espècie triada que aglutina altres mitjans, noves tipologies de continguts i variants de consum.
Ja vam parlar de la metafora ecologica aplicada als mitjans de comunicacio, en la qual els mitjans neixen, moren o muten en un camp de batalla mediatic que pot entendre’s com un ambient que envolta els subjectes. Un ambient que es al seu torn un ecosistema que estableix relacions entre els diferents mitjans, com especies en una mateixa jungla.
Partint de l’ecologia dels mitjans, les marques han d’analitzar el context mediàtic actual per comprendre i utilitzar els mitjans dels quals disposen per establir vincles amb els seus públics. Anem a fer-ho.
Internet: l’espècie triada
Podem equiparar l’aparició d’internet amb altres salts en l’evolució mediàtica com van ser la impremta, la ràdio o la televisió. Però els mitjans digitals tenen la particularitat d’haver penetrat a les nostres vides més ràpidament que qualsevol altre mitjà. I pel camí s’han quedat molts altres.
Internet, com a metamitjà, pot ser un veritable depredador d’altres espècies, tot i amb unes qualitats interactives i aglutinadores que ja voldria l’híbrid dinosaure de Jurassic World. La premsa, la ràdio o la televisió estan embutides també entre el codi binari que deambula per terra, mar i aire, i més enllà de la nostra estratosfera.
Aquesta evolució mediàtica ha portat a una alta segmentació de les audiències, la proliferació de tot tipus de dispositius d’accés a la informació, i a un consum individual i asincrònic dels continguts.
Si consultem l’evolució de la penetració de mitjans a Espanya en les últimes dues dècades, observem com el 1996 només un 1% de la població accedia a Internet durant l’últim mes. En només 19 anys ja és un 74,6% (un 67,8% de forma diària). Només la televisió, amb un 88,3%, li supera -si no comptem els omnipresents mitjans exteriors-. Això ha afectat als diaris impresos, però en canvi un altre vell mitjà com la ràdio sembla gaudir de bona salut.
La nova edat d’or de la televisió
El 2009 es va publicar un estudi que afirmava que els nord-americans consumien una mitjana diària d’aproximadament 9 hores de continguts a través d’una pantalla. En aquesta piràmide de la dieta mediàtica de l’americà mitjà, ja constava 1 hora de vídeo en línia.
Amb l’arribada d’Internet, el consum de continguts audiovisuals ha canviat notablement, com afirma i desglossa Carlos Scolari. La vella televisió, amb la difusió com a mode de consum, està perdent pes davant del consum de continguts audiovisuals sota demanda de forma asincrònica i en xarxa. Però hi ha continguts que requereixen la força massiva i directa de la televisió, com notícies d’actualitat o esdeveniments esportius, tot i que també es poden consultar en xarxa.
Segons Cisco, el principal volum de dades a Internet el mouen els vídeos, i tot preveu que creixerà molt per sobre dels seus companys a la xarxa, per alegria de Netflix i altres proveïdors de continguts en línia. I tot apunta que el consum global de mitjans i continguts seguirà creixent.
Si consultem els llocs web més visitats a Espanya, veiem que YouTube clarament és el suport més consultat pels internautes espanyols que busquen continguts audiovisuals per amenitzar les seves hores mediàtiques, molt per davant de les primeres capçaleres de la premsa convencional o televisions nacionals.
Si canviem el focus, i en lloc de centrar-nos en el mitjà ens fixem en l’emissor o productor de continguts, també trobem un gran canvi fruit de la pròpia naturalesa d’Internet. Els continguts amb més visualitzacions a YouTube no són de grans productores audiovisuals, tampoc de canals de televisió amb grans equips de professionals de tots els àmbits. No.
La democratització d’internet equipara a tots els productors de continguts, en què els anomenats YouTubers, prosumers que saben entendre el que demana l’audiència perquè en formen part, monopolitzen el consum de continguts.
A Espanya elrubiusOMG, un jove que va començar fent vídeos de videojocs des de la seva habitació, és el primer dels canals de YouTube amb més audiència a Espanya. Un fenomen que es replica a nivell mundial amb PewDiePie i altres creadors de continguts que han trencat la baralla mediàtica amb nous formats i codis audiovisuals. Aquesta nova tipologia de continguts que forma part de la cibercultura neix i es difon exclusivament a internet. Però això és una altra història. Mentrestant, l’evolució dels mitjans continua.
