Arriba una nova pel·lícula de l'univers narratiu de Jurassic Park. Però aquesta vegada, la història es viu més enllà de la gran pantalla.
El 12 de juny es va estrenar a Espanya, 22 anys després de la primera pel·lícula de la saga, una nova entrega cinematogràfica relacionada amb l’univers narratiu ideat per Michael Crichton. Jurassic World, dirigida per Colin Trevorrow -que té la difícil tasca de prendre el relleu a Steven Spielberg-, està cridada a ser un dels èxits cinematogràfics de l’any. I no només a les sales de cinema.
Al 2003 Henry Jenkins ens introduïa el terme de narratives transmèdia per a aquelles narracions que s’expandien a través de múltiples suports, plataformes i llenguatges. Com ell mateix deia: “històries explicades a través de múltiples mitjans, en què cada mitjà aporta diferents contribucions a la història global”. Si al 1993 la primera pel·lícula de Jurassic Park adaptava el llibre, al 2015 Jurassic World ens submergirà en tot un univers de dinosaures en el qual entrarem potser sense ni tan sols veure la pel·lícula. Analitzem alguns punts de l’estratègia transmèdia de la pel·lícula a partir dels aspectes que va detectar l’amic Henry.
1.- Les narratives transmèdia són expansions d’un món narratiu que pot créixer a través de múltiples plataformes
Ens és igual si la història és possible o no. Volem viure històries. Però per poder viure-les, no es deu trencar la màgia de la ficció. En aquest sentit, la web de la pel·lícula s’allunya de simplement ensenyar-nos el tràiler, el repartiment d’actors o materials relacionats amb el making of, que per molt interessants que puguin resultar, al capdavall ens fan despertar del somni de la ficció.
No. La pàgina web de la pel·lícula, no és de la pel·lícula. La pàgina web ens convida a passar unes vacances a Jurassic World. Ens informa dels horaris de visita, del temps d’espera de les atraccions i fins i tot de la climatologia en temps real de l’illa Nublar. Podem veure càmeres en directe del que està passant al parc, informació sobre la seguretat, i les diferents opcions d’estades, restaurants, botigues i paquets de vacances.
I no es queda aquí. També fa pedagogia, amb tot tipus d’informació sobre els tipus de dinosaures que podem veure a l’illa, i tot luxe de detalls sobre el procés genètic que ha fet realitat el miracle. Ah, sí. Gairebé m’oblidava. També hi ha un apartat discret que parla de la pel·lícula. Si aquest post fos un missatge de Whatsapp, aquí és on anirien els emoticones d’aplaudiment.
2.- Les narratives transmèdia poden anar lligades a interessos i estratègies comercials
El màrqueting fa temps que mira pel·lícules i sèries. Jenkins va detectar el fenomen a partir de les franquícies de Hollywood, i tot i que les estratègies transmèdia en el màrqueting ja han arribat a tots els àmbits, Jurassic World pot ser un pas més en l’evolució.
Potser visitar la web no convençi a tothom per veure la pel·lícula. Però ens convenç per submergir-nos en un univers narratiu dinàmic que s’expandeix més enllà dels límits esperats inicialment. I cada vegada més, les marques i les empreses inverteixen més temps i recursos en construir estratègies transmèdia.
3.- Les narratives transmèdia formen part de la cultura col·laborativa i faciliten que els usuaris generin continguts
Una estratègia transmèdia ha de fomentar la creació de comunitats al voltant d’una temàtica o interessos compartits. A la web no hem trobat cap apartat amb aquest objectiu. I malgrat que a FanFiction trobem més de 800 obres literàries creades pels usuaris al voltant de l’univers Jurassic Park, a les xarxes socials oficials de la pel·lícula, com la pàgina a Facebook, un canal on es podria potenciar la cultura col·laborativa, les publicacions que trobem trenquen la màgia de la ficció de la web en parlar-nos de les notícies del món real. No és fàcil equilibrar els interessos comercials. I la cabra, o el velociraptor, encara tira massa cap al bosc.
