Què es la gamificació

El terme gamificació és relativament nou i, tot i així, ja forma part de la nostra cultura a nivell social i empresarial. Tot i que sovint s’entén com “aprendre jugant”, la veritat és que aquest concepte és molt més complex i també més ampli, per la qual cosa és molt interessant pels amants del marqueting online veure’l amb més detall.

Concepte i aplicacions de la gamificació

Sota aquest concepte es poden englobar totes aquelles dinàmiques i mecàniques de joc que s’apliquen en un entorn que, en principi, és aliè a aquest joc.
Determinar l’origen de la gamificació és complex. En el blog Education & eLearning 2.0 tenim un repàs històric de la gamificació, començant per la Unió Soviètica com una forma de motivar sense incentius econòmics.

En els anys vuitanta, Charles Coonradt, conegut com l’avi de la gamificació, va publicar el llibre The game of work on va aplicar el joc al context empresarial, tot i que ja abans existien programes de punts, com els clàssics dels viatgers, per fidelitzar els clients.

L’autor de Gamification of Learning & Instruction, Karl Kapp, diu que la clau de la gamificació és la seva addictivitat per a qualsevol tipus de persona. Kapp creu que les avantatges, que formen part de la gamificació, animen els usuaris a romandre compromesos i interactuar entre ells, construint relacions més fortes, un aspecte que pot ser molt útil en el cas de les comunitats de marca.

En donar un cop d’ull a aquesta definició ja t’hauràs adonat que, en realitat, aquest concepte pot abastar àmbits molt diferents. Avui en dia s’aplica de forma cada vegada més freqüent en l’àmbit educatiu i en altres camps com el de la psicologia.

Però, sense cap mena de dubte, és en l’àmbit empresarial on més èxit i desenvolupament estan tenint aquest tipus de dinàmiques de joc, relacionades moltes vegades de forma directa amb la gestió de recursos humans.

A nivell empresarial és comú que s’emplei en:

Formació dels empleats

Ha demostrat molt bons resultats quan es tracta de formar en matèria de prevenció de riscos laborals, que sempre és una matèria una mica més àrida.
Les avantatges, com et pots imaginar, són evidents:

• Els participants es trobaran en un entorn d’aprenentatge que els motivarà més.
• Es poden personalitzar les propostes d’aprenentatge.
• Al tenir un major impacte, les organitzacions i els seus empleats poden fer una millor feina.

Processos de selecció

Es creen petites apps que, a mode de joc, van realitzant preguntes als candidats i van filtrant els més idonis per al lloc a cobrir. El propòsit, intentar conèixer tant les seves qualitats personals com les professionals.

Organitzacions com Marriot ja van utilitzar la gamificació pels seus processos de selecció creant un joc en el qual podien crear i gestionar el seu propi restaurant.

Treehouse o Stack Overflow puntuen els usuaris a mesura que interactuen amb la plataforma, de manera que es pot prendre com un índex a l’hora de contractar.

Avaluar el rendiment

A través d’una metodologia més dinàmica que permet que subordinats i caps compleixin, gairebé sense adonar-se’n, amb la seva tasca d’avaluar els altres. Un bon exemple pot ser Kpeye, una plataforma de gamificació que, a partir de recrear una lliga de futbol, busca millorar, per exemple, els resultats dels equips comercials en les empreses.

Fomentar la cultura d’empresa

S’utilitzen eines per aconseguir que la política de l’empresa cali en els empleats i promogui l’adopció de bons hàbits.

Una aplicació mòbil com Kahoot pot ser una forma senzilla de parlar i aprendre sobre els valors d’una organització d’una forma divertida.

Sigui quin sigui el seu camp d’aplicació, el que persegueix aquesta particular forma de joc és:

• Fidelitzar: augmentant el vincle entre el jugador i l’entitat per a la qual treballa o l’entitat educativa.
• Motivar: és una eina que incentiva la interacció a tots els nivells.
• Optimitzar: ja que s’encarrega de recompensar tasques que normalment no tenen cap altre tipus d’incentiu. En establir-se la gratificació s’aconsegueix una millora del rendiment.
• Valor afegit: per a moltes empreses usar aquest tipus de dinàmiques de joc suposa una eina diferenciadora respecte a la seva competència.

Com funciona?

Hi ha tants jocs d’aquest tipus que no és possible establir uns paràmetres únics de funcionament. De fet, ja existeixen una gran quantitat d’empreses especialitzades en crear jocs personalitzats per a cada necessitat.

El que no canvia mai és la dinàmica final. Se li proposen al jugador una sèrie de reptes que ha de superar, sol o en equip, i, si ho aconsegueix, obté una recompensa.

El premi ha de servir per motivar, per això és important conèixer bé el tipus de públic al qual va destinada l’activitat de joc, determinant els reptes que els poden resultar interessants als jugadors i les recompenses que seran millor rebudes.

Elements de la gamificació

El que acabem de assenyalar ens porta a parlar de forma més detallada dels elements d’aquesta dinàmica de joc.

• Objectiu: és la meta que ha d’assolir el jugador i ha de ser prou interessant com per captar la seva atenció.
• Benefici: és la recompensa final que s’aconsegueix. Aquí hi ha moltes opcions, pot ser un reconeixement personal o, fins i tot, un premi, alguna cosa més tangible, com un mòbil d’última generació. En alguns casos, també podria tractar-se d’un ascens.
• Diversos nivells: els jocs s’adapten als coneixements i capacitats dels jugadors, però mai solen limitar-se a un únic nivell. Utilitzar diversos nivells i anar augmentant la dificultat fomenta la interacció entre els usuaris i el treball en equip, així com un nivell sa de competitivitat.
• Punts: tot i que la recompensa final no s’aconsegueix fins acabar el joc, a mesura que es van superant nivells sovint s’atorga algun tipus de benefici, generalment en forma de punts, per incentivar el jugador a seguir amb l’activitat.
• Rànquing: si els resultats són públics i cada jugador pot veure el que estan fent els altres, sorgeix la necessitat d’esforçar-se per estar entre els millors.

Perfil dels jugadors

Si hi ha diversos tipus de jocs, és lògic pensar que també et trobaràs amb diferents perfils de jugadors, i així és.

De forma inconscient, tots assumim un rol o un altre quan ens enfrontem a un joc. No obstant això, els entorns de joc estan dissenyats de tal manera que, en la majoria dels casos, es pugui assolir l’objectiu amb qualsevol perfil de jugador. Els rols més habituals són els següents.

L’ambiciós

La seva principal aspiració és estar el primer en el rànquing, per això es centra en seguir sumant punts. Sol ser bastant individualista i la millor forma de motivar a aquest perfil és mostrar-li, de forma periòdica, els avenços que està aconseguint.

El triomfador

Encara que aquest tipus de jugador també vol guanyar, ho pren amb més calma. S’esforça per aconseguir les metes i no dubta a demanar ajuda si la necessita. Una bona forma de retenir a aquest tipus de perfils en el joc és anar proposant-los nous reptes a mesura que aconsegueixen els objectius.

El sociable

Per a aquest tipus de jugador el joc és gairebé el de menys. Ho utilitza com una plataforma per connectar amb els altres. És una bona excusa per relacionar-se i, fins i tot, fer nous amics. Un perfil tan social és relativament fàcil de mantenir en el joc, normalment n’hi ha prou amb apostar per les eines d’interacció, per exemple, incloure un xat.

L’explorador

És un perfil complicat de satisfer. El jugador que ho assumeix no es limita a seguir les normes i anar recte cap al seu objectiu. Li agrada desviar-se pel camí i explorar noves alternatives. Per mantenir-lo interessat és necessari ampliar els reptes i intentar anar sempre per davant d’ell per poder-li oferir una experiència realment satisfactòria.

Avantatges d’aquestes dinàmiques de joc

El concepte que estem analitzant és tan ampli que per poder analitzar les seves avantatges i inconvenients ens centrarem únicament en les que afecten directament a l’àmbit empresarial.

Més motivació i compromís

Els estudis realitzats demostren que les dinàmiques de joc utilitzades a les empreses incrementen el que es coneix com a employee engagement, que no és altra cosa que la motivació i el compromís dels empleats.

És fàcil trobar en qualsevol empresa treballadors que no es senten prou motivats o que es senten una mica aliens a la corporació. Aquests problemes es poden solucionar amb un joc adaptat a aquesta circumstància.

Més participació

Quan l’empleat juga, en realitat segueix treballant i, fins i tot, formant-se, però d’una forma que li resulta menys conscient. El treballador es mostra més disposat a participar en certes activitats i a aconseguir els èxits que se li proposen.

Algunes grans companyies ja han substituït els clàssics informes d’avaluació de la plantilla per jocs específics que permeten mesurar el rendiment. Així s’aconsegueix que cada empleat valori als altres sense fer-lo passar per la tediosa tasca de omplir un qüestionari d’avaluació.

Eina per detectar el talent

Els reptes que es proposen als jugadors mesuren les seves habilitats professionals i personals. Això pot ser una bona eina per detectar perfils que puguin resultar interessants: un futur líder, els millors gestors, etc.

Inconvenients

Tot i que aquestes dinàmiques han resultat ser molt positives, ja et podràs imaginar que no tot és tan bo. També hi ha una sèrie d’inconvenients:

No adaptació del joc a la companyia o a l’objectiu

Si el joc no s’adapta a l’empresa que el farà servir, no complirà amb el seu objectiu. Si estàs pensant fer servir aquesta tècnica a la teva organització, primer has de tenir molt clar el que vols aconseguir amb ella i després podràs triar el tipus de joc que va millor.

Possibles trampes i rancúnies personals

Estem davant d’un joc que en realitat no ho és, ja que d’ell poden dependre factors com un possible ascens o una millora salarial. Això pot fer sorgir rancúnies personals entre els rols més competitius i, fins i tot, pot aparèixer la temptació de fer trampes, en quin cas el joc es desvirtua.

Pèrdua d’interès

El joc crida l’atenció dels empleats quan és una novetat. Però com passa amb qualsevol videojoc, després d’un temps es perd l’interès. D’aquí la necessitat que l’entorn de joc estigui sempre en constant evolució.

Gamificar es un repte

No hi ha dubte que utilitzar aquesta tècnica en un entorn laboral o educatiu implica una gran quantitat de reptes. Però l’experiència demostra que, en la majoria dels casos, la gamificació sol ser una experiència molt positiva per a tots els implicats. Això sí, perquè el resultat sigui l’esperat cal tenir jocs adequats a cada circumstància i comptar amb un equip que s’encarregui de l’evolució dels mateixos. No es tracta de jugar per jugar, sinó de fer-ho amb un objectiu concret.