Branding i Qualitat

Quan la nostra raó de ser –professional, es clar- és la de comunicar i, concretament, la de “fer present” en un mercat determinat, amb un enfocament determinat i a través d’un/mitjà determinat, una empresa o un determinat producte o servei de la mateixa, ens estem endinsant de ple en el món del branding.

Si mirem per allà trobarem definicions com les següents:

• El Branding és una eina estratègica que consisteix a definir una identitat de marca (l’aposta estratègica: com desitgem que la marca sigui percebuda) i en assegurar que la comunicació realitzada de la marca (publicitat, RR.PP, etc) s’adapta a aquesta identitat.
• El Branding és gestionar una marca.
• El Branding és l’art-ciència-disciplina de crear i gestionar marques.
• El Branding és el procés encaminat a crear un nom i imatge únics per a un producte en la ment del consumidor, principalment a través de campanyes publicitàries amb un missatge consistent.
• El Branding està encaminat a establir una presència significativa i diferenciada en el mercat, que atregui i retengui els consumidors.

A tot això: on queda el producte o servei que realment està fabricant i/o venent l’empresa?

Al març d’aquest any els diaris anunciaven el tancament definitiu del fabricant de motocicletes Derbi. Derbi compleix aquest any el seu 85è aniversari i ha estat campiona del món de velocitat en 18 ocasions. Semblen elements més que suficients per dur a terme un bon treball de branding. Un venedor de Derbi comentava el següent: “Vaig al concessionari i em diuen que quan venen una Scoopy (Honda), cobren els seus diners i s’obliden de la moto i del client, però quan venen una Derbi, els ve el client durant no sé quant temps amb problemetes de tot tipus.”

Gestionar la marca Derbi -campiona del món- pot ser una tasca fins a cert punt agraïda, però, i el producte? I el servei?

El branding pot esdevenir una potent eina de transformació d’una empresa, ja que ens permet visualitzar el desfasament existent entre el que el mercat espera de nosaltres i el que nosaltres estem oferint-li en aquests moments. Però perquè aquesta transformació sigui possible, la primera decisió a adoptar per l’empresa no hauria de ser “com hem de comunicar al client que som el que desitgen”, sinó “com anem a enfrontar aquesta distància entre les seves expectatives avui i la nostra realitat avui; i quina part d’aquesta distància volem/podem recórrer en els propers anys. Aquestes dues realitats no hem de perdre-les mai de vista, ja que d’altra manera, correm el perill de convertir-nos en els sastres del rei nu…

Que s’assabentin que això funciona! I si no… ven’ls un somni!

Aquests dies resulta fàcil contemplar els Mc Donalds de mitja Espanya atapeïts d’estrangers. Els nostres turistes fan bo allò de “Més val dolent conegut…” és evident que als nostres bars i restaurants encara els falta molt treball de branding per treure’s de sobre el Sanbenito de: “Ocell de pas garrotada”.