La motivació dels mecenes és formar part del projecte, sentir-se partícip o fins i tot contribuir amb el seu propi talent.
Sembla que en èpoques difícils només podrem parlar d’art amb aquells que encara creuen en això de “per amor a l’art”. I per entendre millor aquesta idea ens remuntem al Renaixement, on sorgeix la figura del mecenes, conegut llavors com “el protector de les Arts”, ja que el seu objectiu és patrocinar econòmicament l’activitat creativa dels grans genis. Així Donatello, Miguel Àngel o Leonardo Da Vinci van poder desenvolupar la seva carrera gràcies a l’ajuda de famosos mecenes del Renaixement com els Mèdici. I si parlem dels mecenes moderns, tots coneixem els Guggenheim, els Rockeffeller, Bill Gates o les Koplowitz. Bé, doncs ara que estem en època de vaques magres tots sabem que és un mal moment per demanar ajuda als grans mecenes, però digues-li casualitat o no, que estem en el gran moment del micromecenatge.
Més conegut com el finançament col·lectiu, és el sistema de finançament en massa on a través de petites donacions de moltes persones un artista pot desenvolupar el seu projecte. El mecanisme és senzill, tingues una bona idea i busca una bona plataforma per trobar la finançament. Entre les més populars estan Indiegogo, Kickstarter, Lanzanos o Verkami, on ells mateixos es defineixen com “un punt de trobada per a tot tipus de creadors: dissenyadors, curadors, viatgers, pintors, escriptors, cineastes, fotògrafs, músics… En definitiva, somiadors.”
I aquests mecenes somiadors no disten tant dels del Renaixement, ja que el seu interès no és un altre que “codecidir, cocrear i coconsumir”, segons explica Antoni Gutiérrez-Rubí. I no volem dir que l’objectiu d’aquests nous mecenes sigui la pròpia exaltació, prestigi o glòria personal o familiar, com podria passar en altres èpoques. En qualsevol cas, la motivació principal sempre és formar part del projecte, sentir-se partícip o fins i tot contribuir amb el teu propi talent, tot i que llavors començaríem a parlar de crowdsourcing.
La finançament col·lectiva ens indica, una vegada més, que el consumidor ja no es limita a consumir, sinó que demana influir en els passos previs. Vol opinar i decidir sobre l’obra, alguna cosa que converteix a aquestes plataformes en un pont entre artista i mecenes, als quals també podríem anomenar comunitat, ja que aquestes plataformes són en definitiva un lloc on compartir interessos. Per això, perquè un projecte funcioni mitjançant el crowdfunding és necessari crear comunitat i moure-la a través d’una bona campanya que doni a conèixer la idea, que la faci arribar a altres mitjans, i que aconsegueixi generar confiança i seguretat entre artista i mecenes. Perquè al capdavall és la comunitat la que finança i consumeix per amor a l’art.
