Killing marketing, nous horitzons per als professionals del màrqueting

Killing marketing és el nou llibre que han coescrit els especialistes en màrqueting de continguts Joe Pulizzi, autor, entre altres llibres, de Epic Content Marketing, i Robert Rose, escriptor de Managing Content Marketing. Amb un títol tan suggerent, qui pot resistir-se a llegir-lo?

La tesi del llibre busca respondre a una nova forma d’entendre el màrqueting que té com a objectiu generar ingressos econòmics a la companyia. Una resposta a aquests últims 20 anys en els quals el màrqueting ha canviat però moltes organitzacions segueixen ancorades en una visió caduca.

Punt de partida, el màrqueting com a suport

Tradicionalment s’ha entès el màrqueting i, particularment el de continguts, com una disciplina que pot aportar:

• Increment de beneficis en ajudar amb l’objectiu de clients
• Estalvi de costos perquè ajuda a crear noves compres a un preu menor
• Foment de compradors més fidels perquè s’aconsegueix, en molts casos, retornar-los al nostre objectiu

Però, en els últims anys, hi ha exemples de nous acostaments que obren nous horitzons als professionals i departaments de màrqueting. Un futur en el qual el màrqueting ja no és només descriure el valor del producte o servei.

El futur, el màrqueting com a font d’ingressos

Un exemple, conegut per molts professionals del màrqueting, és el de Red Bull. La marca de begudes energètiques ha fet del contingut una font molt important d’ingressos de la companyia.

L’èxit del contingut de Red Bull, amb el seu magazín al capdavant, no el mesuren per quantes begudes es poden estar venent, sinó en ser tractat com un mitjà de comunicació més, amb les possibilitats de benefici que pot aportar.

Les plataformes de continguts de Red Bull Media House són variades:

• The Red bulletin el manté a través de publicacions patrocinades, subscripcions…
• Revista Speedweek sobre el món del motor
• Sèries de televisió, documentals, llicenciant el material: vídeo, imatges, música… a companyies tan emblemàtiques com The New York Times
• Documentals
• Esdeveniments
• Música, disposant del seu propi segell musical
• Merxandatge

A part d’aquest exemple, altres empreses a nivell mundial, tant B2B com B2C, estan veient i aplicant aquest enfocament als seus negocis:

Salesforce
Famosa pel seu potent software CRM, organitza esdeveniments que congreguen a més de 150.000 persones.

Johnson & Johnson
Va comprar el portal Babycenter, el que li permet arribar a 45 milions de pares en 9 idiomes diferents. Als Estats Units, el 80% de les mares utilitzen el portal.

Lego
Va iniciar una franquícia de pel·lícules el 2014, aporta abundants beneficis a la companyia enfocada en el seu origen a la venda de joguines.

Lego ja és molt més que un fabricant de peces, s’ha convertit en un narrador de la història a través del producte que comercialitza.

Arrow electronics
Un dels grans distribuïdors de components electrònics que s’ha convertit en si mateix en la major empresa de mitjans del món de l’electrònica, a partir de la compra de llocs web, newsletters en els quals venen publicitat a altres marques, o convertint-se en partners en la creació d’esdeveniments.

Per això una de les accions ha estat adquirir més de 50 espais relacionats amb el món de l’electrònica.

Els negocis d’èxit del futur seguiran utilitzant les seves relacions amb l’audiència però anant més enllà, liderant estratègies editorials. Aquesta forma d’entendre el màrqueting pot convertir-se en l’habitual, i no ser l’excepció.

Empreses com Pepsi o Mondelez també estan obrint divisions destinades a crear continguts pels quals aconseguir un benefici econòmic.

La dificultat en fer màrqueting de continguts

La creació de continguts no s’ha democratitzat, segueix costant tant com fa anys i segles crear-lo de forma original i de qualitat. El que s’ha facilitat és la producció i distribució:

• HBO destaca per la creació de sèries originals com Game of Thrones en les quals inverteixen milions de dòlars en la seva producció.
• Netflix, que va començar com a empresa de lloguer de vídeos, té milions de seguidors arreu del món i vol que el 50% del contingut que emeten sigui produït per ells.
• Amazon no vol ser menys, disposa del seu servei Amazon Prime Service.

Per quines fases ha passat el màrqueting enfocat a continguts?

El contingut com a tàctica de màrqueting
Durant els primers anys del segle XXI, el contingut ha tingut el problema que cada vegada és més difícil posicionar-lo donats els múltiples canvis de Google i els seus algorismes o Facebook i el seu edgerank en el qual busca un benefici econòmic.

Això ha portat a que la qualitat sigui cada vegada més important per obtenir l’èxit amb estratègies de màrqueting de continguts. Aquesta és una de les raons per les quals és molt interessant per les marques convertir-se en un mitjà.

El contingut com a estratègia de màrqueting
Amb l’arribada de la recessió, la creació de contingut es va tornar fonamental per generar confiança entre els clients, arribant a produir contingut de qualitat a l’alçada o, fins i tot millor, que el dels mitjans de comunicació tradicionals. La dificultat resideix en la costositat de generar contingut de qualitat i és difícil defensar-ne la creació des d’un punt de vista exclusivament de negoci.

El contingut com a estratègia de negoci
Es té en compte la qualitat del contingut per crear una audiència fidel, millorar la comprensió dels productes i, per tant, la possibilitat de venda.

El contingut com a model de negoci
Cap a 2020, la idea no només serà crear contingut com una ajuda per construir audiències, dirigir la captació i retenció de compradors. El pas és convertir-se en una font d’ingressos més per a la companyia. D’aquesta manera, la costosa creació es pagarà per si sola i, a més, pot aportar beneficis addicionals.

Per arribar a aquesta fase és quan es necessita acabar amb el màrqueting tal com el coneixem ara.

El problema actual del màrqueting
Encara amb tots els avanços que s’han produït, com la diversificació d’inversions per donar cabuda a una audiència cada vegada més fragmentada, els departaments de màrqueting segueixen necessitant les companyies de mitjans per poder arribar a l’audiència per mostrar-los el seu missatge.

Continuament busquem arribar a l’audiència per: ràdio, televisió, publicitat nativa, etc. maximitzant l’abast i minimitzant el cost. L’aparició de noves possibilitats com l’anàlisi predictiva, el machine learning, dóna peu a una nova febre per la inversió en cerca de l’èxit.

El canvi de paradigma de Killing marketing ens porta a que:

• En lloc de preocupar-nos només per descobrir els beneficis dels productes que oferim per a la venda ens aboquem a liderar una estratègia de mitjans pròpia
• En lloc de buscar la freqüència del contingut i la percepció del comprador ara hem de buscar crear una estratègia editorial que creï experiències per a les audiències que volen saber de nosaltres
• Aprofitar els mitjans pagats per recolzar la nostra estratègia de contingut original
• Crear espai per al nostre contingut, encara que més costós anirà molt més enllà de clics, conversions i vendes.
• I si el màrqueting passa a ser un model de negoci i no només un cost? Deixarà de ser una taxa per la qual tot el negoci ha de passar.

L’audiència és la base de qualsevol negoci digital

El ROI (Return of Investment, retorn de la inversió) és en el qual s’ha basat tota la llei i ciència del màrqueting dels últims anys.

La dificultat d’atribuir avui en dia una venda porta a observar creixements empresarials que no es poden atribuir a les accions i obliguen a replantejar el model. El màrqueting actual s’ha d’entendre com un tot, no com campanyes individuals.

En prioritzar el ROI, es crea un efecte pervers, no hi ha incentiu a provar res de nou. La paradoxa arriba al punt que sembla més rendible invertir 0 i aconseguir una sola venda, en la qual aconseguiríem un ROI perfecte del 100%.

Un cop més, la inversió, amb aquest model, s’entén com un cost, no com una inversió.

La estratègia de màrqueting de Red Bull en crear una audiència fidel li permet no dependre només de la venda. Utilitzar aquesta forma de fer màrqueting és com un assegurança. Et garanteixes que la comunitat a la qual et dirigeixes et conegui i puguis interactuar de forma fàcil.

L’objectiu d’aquesta empresa que enfoca una nova forma de fer màrqueting a través de convertir-lo en una organització que genera els seus propis mitjans és que crea relacions directes amb l’audiència.

Schneider Electric, per exemple, va crear la Energy University. Al poder disposar de dades dels seus usuaris els permet entendre molt millor qui són i quins productes són els que estan interessats en comprar.

A Johnson & Johnson amb el seu Babycenter els permet disposar de nichos de dades de mares.

Creant més valor al comprador

El contingut creat per les marques no només busca la fidelitat. Nike i les seves apps arriben a 28 milions d’esportistes al món. Lluny de ser agressiu amb les vendes, ha creat una gigantesca comunitat que, a més de crear fidelitat, es tradueix a vendes de forma natural.

L’audiència és la base de tot perquè ens permet donar valor a molts aspectes:

• Valor a la compra
• Activar un màrqueting i publicitat de forma més intel·ligent
• Amb l’adquisició de dades és possible millorar el producte millor que la competència si no disposa d’aquesta informació directa.
• Més compradors seran ambaixadors de marca
• També ens pot ajudar a oferir un valor monetari

L’exemple de Gwyneth Paltrow
Al 2008, aquesta famosa actriu va llançar goop.com. La idea en el seu origen era enviar un email setmanal amb recomanacions de viatges i compres. Ràpidament va atraure un milió de subscriptors.

Un cop va crear una audiència, es va disposar a llançar una línia completa de roba. Avui dia, ens podem preguntar, ¿el projecte de Paltrow és una companyia de mitjans o una marca?

Al igual que Disney fa 60 anys, el model de negoci comença construint una audiència a través del contingut. D’aquesta manera, no només guanyem fidelitat, també podem millorar la venda de productes o serveis.

Una estratègia similar a la que ha seguit Kraft Foods en generar contingut de marca.

Les dades l’ajuden en la part de I+D per saber millor quins productes tenen potencial a partir de les necessitats i preocupacions de l’audiència.

Kraft Foods en el seu lloc web disposa de més de 20 cuiners professionals que treballen amb els seus productes cada dia i disposen de més de 30.000 receptes. Generen ingressos a través de benefici directe, per exemple, amb la venda de publicitat en el seu lloc web.

També es pot aplicar a startups com ho demostra Terminus, un software aplicat a les relacions B2B.

Van començar amb un blog i, en el moment que van tenir audiència, van seguir amb un esdeveniment que va ser a cost zero, gràcies als sponsors. En aquests esdeveniments Terminus no parla d’ella mateixa pel que és més fàcil aconseguir el patrocini d’altres marques.

America’s Test kitchen (ATK) monetitza el contingut sense publicitat ni patrocini.

Com ho fan? A través de:

• Subscripcions
• Cursos
• Packs de receptes
• Consultoria a altres organitzacions
• També fan servir la televisió per treure’n rendiment a través de productes

Un cop més, el model es basa en crear una audiència real oferint experiències de continguts consistents. Com podem comprovar, el contingut no només pot servir com una funció de suport a altres objectius de negoci com la generació de demanda o assegurar la fidelitat dels compradors.

En el futur, el màrqueting pot ser una branca més del negoci. Un cop l’audiència està creada pot generar guanys per afegir valor a tota l’organització.

El model d’ingressos

Joe Pulizzi i la seva organització, Content Marketing Institute (CMI), en són bona prova. Per a ells, el negoci més rendible és el dels seus propis esdeveniments que celebren cada setembre, en els quals aconsegueixen un marge del 40% gràcies tant al cost de les entrades com el dels patrocinis. A canvi, aquestes empreses obtenen el benefici de la visibilitat tant en l’esdeveniment com en el seu lloc web del CMI.

A més ofereixen altres formes de monetitzar la seva presència a través de:

• Publicitat en emails
• Webinars
• Esdeveniments virtuals
• Revista impresa
• Formació online
• Consultoria
• Investigació
• Premis
• Etc.

Hi ha moltes més opcions:

• Publicitat nativa o contingut patrocinat. Per exemple, Forbes rep ingressos mensuals per l’oportunitat de publicar contingut que sembla editorial
• Esdeveniments i conferències
• Contingut premium, ja siguin productes físics o digitals com ebooks
• Contingut sindicat, és a dir, original que publiquen altres websites
• Donacions, normalment en organitzacions sense ànim de lucre
• Microfinançament
• Patrocinis
• Subscripcions
• Ingressos indirectes
• Productes físics
• Productes d’afiliats, com els que ofereixen al podcast de Entrepreneur on fire (EOF)
• Vendre informació a partir de les dades que recopilen de les seves audiències
• Venda de serveis com Zappos insights, que ofereix consultoria, formació i mentoratge com a servei sent una empresa inicialment enfocada a la venda de sabates

El màrqueting al rescat del model

Disposar d’aquesta capacitat de gestionar els continguts en mitjans propis ens permet:

• Recollir informació important que facilita personalitzar els anuncis del portal.
• Reduir els costos de les vendes: la qualitat de la nostra audiència permet estalviar molt diners que ara s’inverteixen en mitjans pagats. La idea final és construir audiències, no bases de dades.
• Disminueixen els costos d’investigació i desenvolupament: un exemple perfecte és el de Copyblogger. Després de construir una audiència va llançar al mercat un producte que donava solució als problemes que tenien. D’aquesta manera s’assegurava de llançar un producte al mercat en el qual la gent estigués interessada.
• Major fidelitat del comprador i millorar les possibilitats que es converteixi en un ambaixador de la marca. Més de la meitat dels usuaris dels Estats Units van canviar de proveïdors de servei per experiències pobres en atenció al client. Exemples com el de Zappos, adquirit per Amazon, ha tingut el seu reflex en un llibre Delivering Happiness.

L’audiència com un estalviador de costos

La proliferació de canals també ha portat a una disgregació dels equips implicats en les tasques de màrqueting:

• Equip mòbil
• Xarxes socials
• CRM
• Desenvolupament web
• Relacions públiques
• Equip de marca

Davant la multiplicitat d’equips es dificulta la coherència de la marca. És important per al màrqueting generar valor, no només descriure’l, cal ser capaç de crear contingut i experiències. No cal actuar com una empresa de mitjans. Cal buscar i deleitar contínuament en qualsevol moment de l’embut de conversió.

Per a moltes companyies avui el màrqueting es veu com un organitzador de serveis que veu el departament comercial com el comprador i l’ajuda a crear materials de venda.

En aquesta nova visió del màrqueting el converteix en una inversió per al desenvolupament de producte. El gran benefici és que el màrqueting ajudarà a guanyar diners per a l’empresa.

Per on comencem “matarem el màrqueting”

Un dels grans errors com a professionals del màrqueting ha estat anar afegint petits canvis, com el màrqueting en xarxes socials o el de continguts, sense preguntar-nos com canvia el negoci. Les noves estratègies de màrqueting han d’anar més enllà de descriure l’experiència del client. Les estratègies de màrqueting han de liderar l’estratègia de negoci, oferint experiències que van més enllà del producte o servei.

Exemples d’això els trobem en companyies com Dennis Publishing, una de les companyies de mitjans més grans del Regne Unit, que s’han expandit a la venda de cotxes; o Marriott, que es converteix en una empresa de mitjans del món dels viatges i temps lliure perquè han vist que la gent no té interès en la publicitat tradicional.

Tres competències són bàsiques en el procés de canvi:

• No només guiar els clients a través del buyer journey, la gent que no vol ser guiada desitja fer-ho sota els seus propis termes.
• Meaning-driven i no data-driven. Cal trobar el valor emocional en les dades. Les dades cobren el seu significat quan generen insights que ens porten a l’acció.
• Organitzar-se per a la agilitat i no per a la velocitat.

Quin model seguir?

Quins atributs tenen aquestes empreses d’èxit:

• Una audiència target clau
• Una visió
• L’asset és l’audiència, el contingut ens serveix d’ajuda per acostar-nos. Un cop disposem de l’audiència, podrem aconseguir guanys i beneficis.

Per començar a desenvolupar la nostra estratègia, quines preguntes hem de respondre’ns?

• Quin és el repte?, quin repte de negoci volem solucionar?
• Quin és el somni que aconsegueixo?
• Quin risc tinc si fallo?
• Quin permís necessito aconseguir dels comandaments superiors?
• Quin pressupost necessito?
• Què pot passar si hi ha coses que surten malament, no creixem prou ràpid, si un comprador es queixa o un altre tipus de problema?
• Quant temps necessiten per aconseguir?

Sent més específics:

• Quina és la necessitat específica per aconseguir l’objectiu?
• Quina és la inversió en temps i diners?
• Com s’alinia amb els objectius de negoci?
• Quins són els riscos?

Preguntes enfocades a conèixer millor l’audiència:

• Qui és l’audiència target?
• Quin és el contingut que necessita l’audiència?
• Com els ajudarà en el seu treball o vida?
• Què preocupa a l’audiència?
• Quina és la nostra proposta de valor única (Unique Value Proposition) que oferirem?

Qüestions sobre el contingut

Ens diferenciem de la competència per poder captar certa atenció:

• Quin nínxol de contingut planegeu cobrir?
• Quines altres companyies planejen cobrir aquest tipus d’informació? Puc ser un líder en aquesta àrea?
• Hi ha possibilitat de comprar recursos externs en lloc de desenvolupar-ne un?
• Com es troben aquestes històries?, qui a l’empresa ens pot ajudar?
• Quins recursos necessiten que no disposem actualment?
• Com es han de contar aquestes històries: àudio, vídeo, text? No hem d’oblidar que hem de concentrar-nos, per començar, només en un tipus d’informació i una sola plataforma de distribució.
• Quins problemes clau poden fer esclatar el programa de continguts?
• En quina plataforma té més sentit distribuir-ho?
• Està creant una nova marca de contingut, o està entre un producte d’èxit o la marca de l’empresa.

Com sabràs que la iniciativa és exitosa? Hem de preguntar-nos a quines eines podem accedir:

• Què es necessita per capturar dades
• Quins altres departaments poden ajudar
• Quina tecnologia per activar la col·laboració i mesura es necessita
• Quina comunicació interna es necessita per assegurar l’èxit
• Quan ràpid, considerant el cicle de compra, es pot vincular la iniciativa a vendes, estalvi de costos, lleialtat amb el client
• Quins problemes interns es necessiten resoldre per poder vincular els subscriptors i ingressos

Creant la declaració del negoci

Joe Pulizzi i Robert Rose ens presenten el següent exemple:

Problema: Les nostres ofertes arriben tard quan arribem a accedir al comprador.

Solució: Construir lleialtat i evitar els processos de request for proposal (RFP).

Desenvolupament: Després de mirar les possibilitats, l’opció blog i newsletter és l’escollida.

• Per començar, crear dues publicacions al blog per setmana
• Un enviament d’email tots els dissabtes
• Després passarem a realitzar 3 publicacions per setmana
• L’incentiu per apuntar-se a la newsletter serà una plantilla gratuïta a canvi del seu email

Públic mínim viable: Aconseguir 5000 subscriptors en un termini de sis mesos amb promoció adequada i partint de la base de dades actual. A partir dels 8 mesos s’espera un 15% de creixement mensual.

Una audiència, una missió

Per aconseguir l’èxit és necessari crear una missió editorial. La declaració de l’existència de l’empresa:

• Públic objectiu principal: que sigui propietari de càmeres de fotografia
• Material que es lliurarà a l’audiència: consells bàsics d’ús
• Resultats per a l’audiència: aconseguir més profit de les seves càmeres

Context tilt, el contingut que s’ajusta
Explicar la història de forma diferent, trobar una àrea educativa amb poca o cap competència, per exemple, en lloc dels continguts molt enfocats a professionals, buscar públic principiant amb consells útils.

Quan ho fan mal les empreses?

Cuando intenten buscar molts tipus d’audiència. Cal buscar un nínxol de contingut i buscar continguts diferenciats. Si ets com la majoria d’empreses, probablement no ho seràs. Cal parlar amb el públic per entendre les seves necessitats.

Tipus de contingut:

• Articles o publicacions de blog
• Butlletins editorials
• Vídeos
• Esdeveniments en persona
• Informes o llibres blancs
• Webinars o webcast
• Llibres, ja siguin impresos o digitals
• Revistes impresas
• Podcasts
• Butlletins impresos

Sense subscriptors els ingressos desapareixen

Brian Clark va passar d’un blog a convertir-se en una de les companyies SAAS amb més creixement del planeta.

Mentre hi ha empreses centrades en mètriques sense sentit, altres amb paciència i passió estan creant audiències i creixent. Un cop construeixis una audiència, tot és possible. A més, analitzant la seva activitat digital pots comprendre quina part de l’audiència és la més valuosa.

En qualsevol cas, cap empresa és propietària de la seva audiència, poden marxar en qualsevol moment, d’aquí la importància de mantenir una audiència connectada i rellevant. El correu electrònic habitualment és la millor forma de mantenir l’audiència.

Hi ha tres consideracions importants:

• Consistència, enviar-lo sempre a la mateixa hora i el mateix dia
• Informació valuosa per al públic objectiu. Més enllà de cupons descompte, oferir informació que ajudarà els clients a viure una vida millor, obtenir millors feines, etc.
• Anar més enllà del que es publica al blog.

Començar avui, mans a l’obra!

El contingut es crea perquè està servint al millor interès de l’organització i ha de convertir-se en un actiu de tota l’empresa.

Públic mínim viable

Què es necessita segons Brian Clark, de Copyblogger?

• Rebs contingut, emails, xarxes socials per adoptar i desenvolupar
• Fas créixer l’audiència de manera orgànica gràcies a les xarxes socials
• Estàs adquirint suficient informació sobre el que pensen les persones de la teva audiència que et permeten millorar els continguts per a aquesta audiència

El públic mínim viable no ha de ser un número tot i que és útil establir-lo, per exemple, Michael Stelzner, de Social Media Examiner, va esperar fins als 10 000 usuaris abans d’intentar generar ingressos.

El que importa és la base, més que el número és la passió. Cal buscar una audiència específica i impactar-la amb informació sorprenent i consistent. Aquesta és la gran mancança de moltes empreses.

Construir el model, després diversificar
Un cop tenim l’audiència, podem començar a mesurar, els possibles compradors reben múltiples interaccions amb els proveïdors abans de fer una compra, a major preu més interaccions es produiran. Per aquesta raó, és molt interessant oferir diverses opcions de subscripció: a major nombre d’oportunitats, més possibilitats.

Com vendre internament aquest nou enfocament?
Fent un pilot, per exemple:

• Almenys 12 mesos
• Objectiu general explicant com el negoci serà diferent després del pilot
• Mètriques acordades per poder seguir amb més episodis
• Augmentar clients interns
• Menys temps per tancar els negocis
• Augmentar els clients de qualitat

També es poden investigar casos de com la competència està realitzant aquest enfocament de màrqueting i valorar:

• ¿Quants subscriptors?
• ¿Es comparteix a les xarxes socials?
• ¿És la percepció de l’empresa positiva?
• ¿Quines activitats segueix per reclutar?

La idea és mostrar certes estratègies de contingut que deixen en desavantatge el negoci. Es pot valorar l’adquirir plataformes de contingut, que pot ser més fàcil i ràpid que crear-ne una de zero, i competir amb elles. Per disminuir possibles riscos en una compra cal valorar els mateixos aspectes:

• Audiencia
• Quin tipus de contingut publiquen
• Crear audiència al llarg del temps

Aquesta és la forma com qualsevol empresa de mitjans i continguts en màrqueting ha començat i serà una de les tendències dels pròxims 5 a 10 anys: marques comprant companyies de mitjans, així com llocs de bloggers influents.

Quines lliçons s’aprenen a través de la transformació

Una transformació del departament de màrqueting no succeirà simplement posant-nos d’acord en què s’hauria de fer.

Tot comença amb un business case, però el més important, l’essència d’una transformació, és la feina real que segueix. Perquè afectarà a tot. Canviarà la forma de vendre, de retenir clients, com ens organitzem en les accions de cara al públic, fins i tot en el desenvolupament de productes, investigació i desenvolupament.

Exemples:

• Zappos van mirar què estaven fent els clients i van provar d’afegir més valor
• Schneider electric, la Energy University ofereix qualitat, excel·lència de continguts
• Experience live van veure que la gent valorava la comunicació que estaven tenint i van decidir cobrar encara a costa de perdre alguns lectors

El futur del màrqueting per a Pulizzi i Rose

La idea no és matar el màrqueting, és transformar-lo, ampliar els seus horitzons per convertir-lo en el centre estratègic del model de negocis del futur.

Per a un gurú del màrqueting com Kotler el Màrqueting 3.0 està evolucionant:

• En una primera etapa, es va centrar en com realitzar una venda, les transaccions
• En una segona etapa, relacionar-se, com fer que el consumidor torni i consumeixi més
• I en aquesta tercera etapa, el màrqueting s’ha desplaçat a convidar els consumidors a participar en el desenvolupament de productes i comunicacions de l’empresa

Algunes dubtes que poden sorgir en el procés de canvi a aquest nou màrqueting:

Hi ha molt contingut als mitjans, com podem destacar?

Des de Gutenberg ha hagut una explosió de contingut que tant els mitjans digitals com la televisió o la ràdio han expandit. La pregunta que hem de fer-nos és quines altres opcions tenim. Alternatives com les xarxes socials o la publicitat es faran més complexes amb el temps i els continguts seguiran jugant un paper principal.

Aquesta aproximació costarà més que la publicitat
Què passa si demà la publicitat falla i no hem invertit en una manera alternativa? A més, com es subratlla al llarg del llibre, el màrqueting pot oferir valor afegit a tot el negoci.

No som una empresa de mitjans i, per tant, no podem crear contingut
Què pensaríem si diguéssim que no podem crear grans productes, cal invertir en gent de talent.

No es pot vincular el màrqueting de continguts a ingressos
Cal tenir en compte altres formes de valorar el negoci. Sovint, comercialitzar el contingut passa per centrar-se en una audiència més petita però més activa.

Cal prendre-ho com un desafiament a la nostra manera de mesurar. No podem quedar-nos amb que sempre ho hem fet així. Cal buscar oportunitats, deixar de fer per centrar-se en nous. La pregunta passa per respondre què passa si entrem en un món on els mitjans són creats pels anunciants.

En el cas d’estar equivocats sobre les possibilitats de generar beneficis amb els continguts, almenys haurà servit per pensar més estratègicament en la seva realització.

La proposta del llibre Killing marketing és, sens dubte, atrevida perquè porta molts negocis a haver de replantejar el seu core business i buscar noves formes d’accedir al consumidor i monetitzar els esforços.

Si vols aprofundir en el màrqueting de continguts de la mà de Joe Pulizzi, no et perdis la nostra selecció de llibres de màrqueting de continguts on trobaràs altres llibres de l’autor com Epic Content Marketing i Content Inc.

Jo ja he començat, i tu?