Treure un somriure en lloc d'una sensació de frustració als usuaris que no troben una pàgina és una bona recompensa.
En els blogs de disseny són recurrents els posts recopilatoris amb les pàgines d’error 404 més originals. No només és un tema de creativitat, tenir una pàgina d’error personalitzada pot millorar el nostre posicionament i ser una bona eina de recollida d’informació de les visites per minimitzar errors i millorar la usabilitat de la nostra pàgina web.
A Ondho som fans de les pàgines d’error i hem volgut fer una petita recopilació d’alguns dissenys que hem realitzat pels nostres projectes. Sens dubte, equivocar-se és el primer pas per trobar la solució.
Per què importa dissenyar una bona pàgina 404
Una pàgina d’error 404 ben dissenyada no és només un caprici estètic. Des del punt de vista del SEO i l’experiència d’usuari, compleix funcions molt concretes: redueix la taxa de rebot en oferir alternatives de navegació, transmet la personalitat de la marca fins i tot en un moment de frustració i pot dirigir el visitant cap a contingut rellevant.
Les millors pàgines 404 inclouen elements com un cercador intern, enllaços a les seccions principals del lloc i un to de comunicació coherent amb la identitat de la marca. Algunes marques aprofiten aquest espai per mostrar el seu costat més creatiu o humorístic, convertint un error en una oportunitat de connexió amb l’usuari.
L’error més car d’una pàgina 404 no és estètic
Fins aquí, el disseny. Però la majoria dels problemes seriosos que veiem amb pàgines d’error no tenen a veure amb com es veuen, sinó amb el que el servidor respon per sota. Són tres, i tots tres són invisibles per al visitant.
1. El soft 404: dir «no trobat» i respondre «tot correcte»
És de bon tros el més comú. La pàgina mostra un missatge d’error perfectament dissenyat, però el servidor retorna un codi 200 OK en lloc d’un 404. Per a l’usuari no canvia res; per a un cercador, aquella URL existeix i té contingut vàlid.
El resultat és que es rastregen i s’acumulen centenars d’adreces buides que competeixen pel pressupost de rastreig del lloc. Google les detecta i les anomena soft 404, i apareixen assenyalades a l’informe de pàgines de Search Console.
La comprovació és de trenta segons: demana una URL inventada del teu domini i mira el codi de resposta, no la pantalla.
2. Redirigir tots els errors a la portada
Sembla una solució elegant i és just al contrari. Qui arriba buscant una cosa concreta aterra a la portada sense explicació i sense saber què ha passat, i el cercador ho interpreta també com un soft 404: una redirecció cap a contingut que no és equivalent al sol·licitat.
Redirigir sí que té sentit quan existeix un destí que substitueix de debò el contingut perdut, un a un. Si no n’hi ha, la resposta correcta és l’error.
3. Confondre «no hi és» amb «ja no hi és»
Hi ha dos codis per a dues situacions diferents:
- 404 vol dir que no s’ha trobat, sense més. El cercador ho tornarà a intentar durant un temps per si torna.
- 410 vol dir que s’ha eliminat expressament i no tornarà. Accelera que desaparegui de l’índex.
Per a una promoció caducada, un producte descatalogat o una secció que es tanca, el 410 diu la veritat i estalvia rastreigs inútils.
I un avís sobre el noindex
No cal afegir noindex a la pàgina d’error. Una resposta 404 real ja impedeix la indexació. Si sents la necessitat de posar-l’hi, probablement sigui perquè la pàgina està retornant un 200, i llavors el problema és el del primer punt.
