Llibres de Seth Godin

Seth Godin és un dels escriptors més coneguts i llegits en l’àmbit del màrqueting online. La seva experiència, com a directiu i fundador d’empreses, l’ha convertit en una de les persones que han introduït termes tan famosos com permission marketing, màrqueting viral o el màrqueting directe al món del màrqueting. Per aquesta raó, és molt interessant repassar algun dels seus llibres, best sellers arreu del món, traduïts a desenes d’idiomes diferents, començant pel darrer llibre que ha publicat. Anem-hi!

Aquest és el màrqueting: No utilitzis el màrqueting per resoldre els problemes de la teva empresa: utilitza’l per resoldre els problemes dels teus clients

El màrqueting és sempre canvi. Si volem ser eficaços hem d’estar disposats al canvi tot el temps i marcar-nos com a gran objectiu aconseguir canviar persones, necessitats, la cultura i un mateix.

El màrqueting no deixa de ser una eina i, com totes, la podem utilitzar per fer el bé o el mal, pot ser refinada o brusca, consistent o inconsistent. El màrqueting és un reflex de qui l’executa.

La meta del màrqueting és convèncer altres perquè actuïn, pensin, comprin, s’uneixin o recordin alguna cosa. Sent una activitat en constant canvi, canvia amb les persones, tracta de vislumbrar, d’avançar-se al demà i per això les activitats de màrqueting han d’anticipar-se a les necessitats i al que ens demanaran les persones.

This Is Marketing, títol en anglès del llibre, descriu com Internet ha transformat els mitjans de comunicació, passant de ser monolítics, on tots veiem els mateixos mitjans, a disposar d’una gran varietat d’opcions, sent moltes d’elles específiques per a un grup de persones concret.

Godin ens parla de com aquest canvi tan radical ha obligat als professionals del màrqueting a adoptar un enfocament que busca ajudar els clients a assolir les seves metes i d’aquí la importància de comunicar missatges amb els quals puguin identificar-se pels reptes i problemes que volen superar. Ajudar les persones a convertir-se en el que volen ser, i fer-ho amb el seu permís, s’ha convertit en la forma ideal de màrqueting d’avui en dia.

Godin ens convida a veure el màrqueting com un acte generós d’ajudar la gent a resoldre un problema. El seu problema. El màrqueting, tot i haver passat per aquesta fase en el passat, ja no va de fer falses promeses o insistir machaconament per aconseguir el seu objectiu pur i dur.

Per a ell, és necessari sortir de la velocitat de les xarxes socials, deixar d’enviar spam, de fer veure, de fer coses mediocres, és hora de deixar de buscar atajos i començar a centrar-se en un camí llarg i sostenible.

El llibre ens proposa tres preguntes bàsiques per tenir les idees clares

• El meu producte és per a gent que creu…
• Em centraré en gent que vol…
• Utilitzar el meu producte ajudarà a aconseguir…

El que canvia ara, en un món que busca vendre, és deixar de tractar els clients com a compradors i començar a pensar en ells com a amics. El secret de l’amistat és molt clar: no es defrauden, es busquen sense voler vendre’ls res, es comparteix tot i es riuen junts.

Hem de ser conscients de la diferència entre “vendre un producte” i “satisfer una necessitat”.

This Is Marketing proporciona consells pràctics sobre temes com:

• Com obtenir el permís per comunicar-se amb possibles clients potencials
• Decidir a qui hem de (i, el que és potser més important, a qui no hem de) dirigir les nostres ofertes
• Com millorar la comunicació

El llibre finalitza preguntant-nos:

• ¿Estem orgullosos de la feina que fem cada dia?
• ¿Com tractem les persones, els clients i com millorem el món?

Lluny de semblar una tonteria, estar satisfet amb les accions canvia l’actitud.

És hora d’utilitzar el màrqueting per fer una altra cosa. Per millorar les coses. Per fer créixer el projecte, per descomptat, però, sobretot, per servir les persones que els importen. ¡Gairebé res!

La vaca lila: diferencia’t per transformar el teu negoci

La premissa del llibre no deixa ningú indiferent: O ets una vaca lila o no ets ningú. O ets extraordinari o ets invisible. Tu tries.

La vaca lila es refereix a alguna cosa que és fenomenal, inesperat, emocionant, que està dins del producte. O està present o no. Godin, al llarg del seu llibre, ens explica com incorporar la “vaca lila” en tot el que es pensa.

Godin presenta això com alguna cosa que va més enllà de les pautes tradicionals del màrqueting amb les famoses 4P, producte, preu, punt de venda i promoció.

Com funciona el procés vaca lila

El procés de la vaca lila ho explica parlant de casos d’èxit d’empreses com Tide, Curad, Krispy Creme, Motorola o Hallmark.

La importància del niu

Godin ens indica que és vital crear productes extraordinaris que atraguin un grup específic de clients, que són els que conformen un niu concret, no hem de voler apuntar a tothom. Sempre hi ha clients que, per naturalesa, tendeixen a descobrir nous productes i que, un cop provats, els donaran a conèixer gràcies al potencial del boca a boca i més amb les eines digitals amb les quals comptem en l’actualitat.

El punt de partida, per tant, és trobar un niu de clients i crear productes personalitzats per a ells. Quan parlem d’extraordinari no significa necessàriament que hagi de complaure a tothom. A més, hem de ser receptius a les crítiques que ens puguin fer aquestes persones.

Tampoc ha de ser necessàriament un producte de qualitat, sinó un producte que difereixi de les expectatives de les masses, però que faci que la gent generi conversa.

Godin ens aconsella que, si ens enfrontem a períodes no creatius dins de l’empresa, és millor no fer res, per evitar crear productes inútils que disminueixin la reputació de la marca.

Seth Godin enfoca la inversió publicitària només a aquelles persones que tindran passió pels productes que venem, ells són els que ens anunciaran més tard i de forma gratuïta. Parlar amb ells directament ens permetrà difondre la idea més fàcilment, també cal proporcionar-los les eines per vendre la idea a una audiència més ampla.

En definitiva, Godin ens recorda en aquest llibre que el present i el futur són per a aquells que saben i sabran destacar-se, explotant la idea correcta i tenint el valor de dur-la endavant.

Tribus: necessitem que tu ens lideris

Aquest llibre, del qual vam fer un extens resum aquí, anima a deixar de banda els vells ideals i abraçar uns de nous que ens impulsin cap al futur, que generin un nou ordre, una nova idea, un nou grup, encoratjant-nos a mirar dins de nosaltres mateixos en busca d’inspiració i motivació, estudiant el que ens apassiona.

Si tenim ideals alineats amb la millora de la vida de les persones, ¿no estem obligats a intentar-ho?

El lideratge, generós i autèntic, sempre derrotarà els esforços egoistes d’algú que ho fa només perquè pot. El lideratge no és per als febles. Requereix compromís. Si nosaltres mateixos no ens comprometem amb el nostre somni, ningú més ho farà. Treballant a mitges en un projecte no serà de qualitat per la qual cosa difícilment tindrem molts seguidors.

Cal provar coses noves, esdevenir líder i trobar una tribu pròpia que comparteixi els mateixos punts de vista que nosaltres.

Allò que ens impedeix ser el tipus de persona que canvia les coses és la manca de fe. Fe en què es pot fer, en què el fracàs no ens destruirà.

Cal treballar en la nostra confiança i la millor manera de fer-ho és seguir construint sobre les coses en les quals som bons, i després compartir això amb els altres per connectar de forma més profunda amb ells.

Permission Marketing: Turning Strangers Into Friends And Friends Into Customers

Amb Permission Marketing, Seth Godin va formalitzar el concepte central per a l’èxit del màrqueting online avui en dia centrant-nos en establir una relació real amb els nostres clients potencials o actuals per aconseguir que estiguin receptius al que els volem explicar.

Amb el email marketing i les possibilitats que ens ofereix la xarxa, aquesta nova tècnica de màrqueting ara està al abast de qualsevol empresa.

Al 1999, quan Godin va escriure aquest llibre, no hi havia plataformes que per a nosaltres són el pa de cada dia, com Facebook o Twitter, i Google tenia menys d’un any, per la qual cosa encara no era coneguda mundialment com ara.

La tesi d’aquest llibre és que el màrqueting de permís, l’acte de construir una relació amb els clients i maximitzar el seu valor de vida, és una estratègia molt més rendible que el màrqueting d’interrupció, que busca arribar a tanta gent com sigui possible per generar transaccions.

Durant molts anys les empreses s’han relacionat amb els consumidors de la mateixa forma, interrompent-los. Interrumpre algú era la millor manera de cridar la seva atenció i, potser, tancar una venda.

A més, si un consumidor volia aprendre sobre un producte, havia d’anar al venedor, de manera que, com a consumidor, estava a la seva merce i, generalment, havia de creure en la seva paraula. El poder de la informació sobre els productes estava tot en mans de les empreses.

La revolució de la informació en la qual vivim, amb Internet al capdavant, ha aconseguit transferir aquest poder al consumidor.

Per a Godin les empreses hauran de passar de la interrupció al màrqueting de permís per experimentar l’èxit i el creixement en plena era de la informació.

Per què tants professionals del màrqueting opten per anar darrere de l’abast quan se’ls presenten les opcions d’abast vs. freqüència? És perquè els resulta més fàcil arribar a molta gent que parlar amb el mateix grup de persones tres, quatre o cinc vegades? El màrqueting de permís és evident que requereix més temps, recursos i diners però, a llarg termini, produeix les millors recompenses quan es segueixen els següents manaments:

Els cinc manaments del permission marketing:

• Quan ens convertim en un permission marketer ens convertim en un graner que ha de treballar constantment de collita en collita, a diferència del que només busca interrompre, que és un caçador i intenta matar alguna cosa una vegada amb una sola bala.
• El permís és un procés, no alguna cosa d’un moment determinat
• No hem de trencar la confiança, un cop ens donen permís per comunicar-nos amb ells, venent les seves dades a una altra persona
• La freqüència és sempre millor que l’abast
• Hem de donar a un lead una raó per prestar-nos atenció: una recompensa explícita, informació, entreteniment o, fins i tot, diners en efectiu per fer que el client accepti el missatge.

Amb això no vol dir que abandonem els mitjans de masses clàssics, com la televisió, la ràdio i els mitjans impresos. Simplement, no han de ser l’única tàctica utilitzada. Els professionals del màrqueting necessiten entendre que, per tenir clients de per vida, és necessari desenvolupar relacions i comprometre’s freqüentment amb ells.

Tots els Màrqueters són Ments: El clàssic underground que explica com funciona realment el màrqueting i per què l’autenticitat és el millor màrqueting de tots

En aquest llibre, Godin parla de la importància de la narració d’històries autèntiques per enfortir la marca i el paper que juga en les estratègies d’inbound marketing.

El storytelling sempre és molt interessant i els éssers humans sempre mostrem un especial interès en aquells que saben explicar-nos històries d’una manera captivadora. El storytelling aconsegueix que els missatges siguin més fàcils de recordar i genera un profund impacte emocional, molt més del que un simple comunicat de premsa podria fer.

I és aquí on es forma la línia entre els que són bons venedors, i poden ser considerats narradors, i els que, en canvi, es juguen a ser, com diu el títol, uns mentiders.

En el llibre trobem molts exemples concrets d’aquesta tesi i el poder que atorga una història autèntica.

The Icarus Deception: How High Will You Fly?

En la cultura occidental és molt coneguda la llegenda d’Ícar. Aquest mite grec ens parla del desobedient Ícar, fill del gran artesà Dèdal.

En aquesta història se’ns explica que Dèdal i Ícar van ser enviats a presó per sabotejar l’obra del rei, però Dèdal va idear un pla d’escapada: es va dotar a si mateix i a Ícar d’ales. Les ales estaven fetes de cera, així que Dèdal va advertir a Ícar que no havia de volar massa a prop del sol perquè no es fonguessin. Ícar va desobeir i va volar massa amunt, les seves ales es van fondre i va morir, caient al mar. La moralitat ens parla del perill de desobeir i voler anar més enllà.

Godin ens assenyala que la versió completa del mite d’Ícar va més enllà. A més de dir-li a Ícar que no volés massa amunt, Dèdal va ordenar al seu fill que no volés massa a prop del mar, perquè l’aigua li arruinaria les ales. La societat ha alterat el mite, encoratjant-nos a oblidar la part en la qual es cita el mar, i ha creat una cultura en la qual constantment ens recorda els perills de voler destacar. Aquí trobem la tesi del llibre: els perills que representen la conformitat i els avantatges que té el no ser conformista.

El problema en l’actualitat, igual que li passava a Ícar, és que mantenir-nos a la zona de confort, a prop de les ones, ens pot portar a enfonsar-nos. Hem estat entrenats per preferir estar en el correcte a aprendre alguna cosa, no destacar o voler diferenciar-nos.

En una economia connectada, com l’actual, les normes han canviat i amb elles la zona de seguretat. La creativitat, o la capacitat d’activar altres membres de l’equip amb el qual estem, té més valor que qualsevol altra cosa. Buscar una oportunitat única, fer que la nostra veu sigui escoltada, marcar la diferència. Cal crear nous hàbits i noves expectatives per acompanyar-ho.

Entre els hàbits que ens proposa Godin trobem:

• Asseure’s sol, en silenci
• Aprendre alguna cosa nova, sense cap benefici en particular ni aparent
• Demanar a les persones les seves opinions, ignorar el que la multitud diu
• Cal prendre’s temps per animar altres artistes
• Ensenyar, amb la voluntat de canviar les coses
• Mostrar a altres el que hem creat

L’engany d’Ícaro combina un llibre de gestió amb pinzellades d’autoajuda.

Tots som una mica estranys: L’auge de les comunitats i la fi del normal

La confiança del consumidor és difícil de guanyar i fàcil de perdre. Mentir per obtenir beneficis a curt termini és molt semblant a un bumerang que torna per colpejar el nostre projecte. Godin ens adverteix que el storytelling requereix responsabilitat, ja que el màrqueting pot afectar la societat tant de manera positiva com negativa. Només mostrant-nos autèntics podrem durar en el temps. Només quan prenguem la responsabilitat del que diem, i de les promeses que fem als consumidors, aquests tornaran a confiar perquè, al capdavall, els consumidors no compren el producte, compren la història de la marca.

Per a Godin, les grans històries han de coincidir amb la veu de la cosmovisió del consumidor. Però un venedor no ha de centrar-se en el producte, o diluir la seva història per atreure a tothom, perquè pot acabar sense atreure a ningú.

No és un accident que els nostres instints, expectatives i prejudicis s’organitzin al voltant de seguir les masses. Rebutgem els valors atípics, la societat capacita els estudiants perquè es conformin i recompensa les empreses que creen productes de mercat massiu històricament eficients.

Els éssers humans prefereixen organitzar-se en tribus, en grups de persones que comparteixen un líder o una cultura o una definició de normalitat. I la revolució digital ha permès i amplificat aquestes tribus, deixant-nos amb milions de silos, grups de persones que respecten i admiren i recolzen les eleccions que els forasters consideren estranyes, però que nosaltres, els de la tribu, ens adonem que són normals.

Per a Godin el màrqueting massiu està mort i és una era de màrqueting per als més pobres.

Quan parlem de rar és perquè molta gent ha triat evitar conformar-se amb les masses, almenys en algunes parts de les seves vides.

Les primeres impressions són clau

Godin argumenta que tant els venedors com els consumidors són còmplices en aquest procés de narració d’històries. Els venedors expliquen les històries i els consumidors les compren, mentint-se a si mateixos per justificar les seves compres. En altres paraules, els clients volen creure que un és el que diu ser. Tot el que es ven o es compra és perquè crea una necessitat emocional, no només perquè satisfà una necessitat racional.

Apel·lar a l’emoció

Apel·lar als nostres sentits és molt més important que apel·lar a la lògica, perquè les persones tendeixen a prendre decisions impulsives promogudes per les seves emocions en lloc d’arguments lògics.

Els consumidors també tendeixen a prendre decisions ràpides basades en poca o cap informació i, sovint, s’aferran a aquestes decisions fins i tot a la llum de proves contràries. Aquest procés ràpid, impulsat emocionalment, subratlla la importància de les primeres impressions. I una història autèntica i efectiva pot ajudar els professionals del màrqueting a causar una millor i més duradora primera impressió.

La gent vol tenir raó, és part de la nostra naturalesa humana. I la feina d’un venedor és entendre que no necessita perdre el seu temps intentant formar la gent sobre com hauria de ser la seva visió del món. És més efectiu apropar-se a la seva manera de pensar d’una manera autèntica.

La capacitat de milers de milions de persones per crear i difondre la seva pròpia versió de la cultura és alguna cosa totalment nova, alguna cosa que farà que els canvis de l’última dècada semblin triviales. L’oportunitat és ser el que els rars busquen. Allò que significa que tu també has de ser rar.

No hi ha nichos. No hi ha massa. Només tribus que estan a la recerca d’allò que els uneix.

El repte del futur és fer una feina productiva i útil per, per i amb la tribu que es preocupa per nosaltres. Per trobar i reunir la tribu, per guanyar-se la seva confiança, per dur-los on vulguin i necessitin anar.

¿Ets indispensable? - Linchpin

Si volem mantenir-nos exitosos en un món competitiu aquest llibre és perfecte. El seu tema principal és la importància de ser indispensable, en lloc de reemplaçable, en el món modern.

La globalització ens porta a competir amb persones de tot el món que estan disposades a fer la nostra feina per una fracció del salari. Ja no val estar en la mitjana. No podem pensar en sobreviure sobre un model de negoci basat en persones reemplaçables i treball de baix nivell i escalable.

En el passat, els negocis van prosperar en tenir gent que realitzava treballs manuals amb facilitat. Cada treballador era reemplaçable. Això va permetre que les coses es ampliessin i que els grans caps guanyessin molt diners.

Ídols com Adam Smith i Henry Ford van ser pioners en una forma de fer les coses en els negocis de manera excepcionalment més eficient per fer molt més. En lloc de tenir un especialista van veure que sortia molt més rendible dividir la feina amb un equip de treballadors de baix nivell.

Godin argumenta que aquest model fracassa perquè a la gent no li agrada treballar llargues hores en una feina avorrida i fer coses reemplaçables no condueix a cap seguretat laboral o a un èxit excepcional per a ningú. Per això s’haurien de contractar persones irremplaçables.

Alliberant els ideavirus

La tesi sobre la qual versa el llibre és que el màrqueting pensat per interrompre la gent no és tan efectiu en relació a la inversió que suposa.

Podrem enviar milers de missatges que ningú vol escoltar i el difícil serà trobar el retorn de la inversió. Per a Godin, el futur serà per a aquells que siguin capaços de generar un procés en el qual les marques tinguin relacions amb les persones interessades.

Desenvolupar comunitats de marca en les quals les persones puguin parlar. Per a Godin, són les idees (o, millor dit, els ideovirus) i no els productes els veritables motors de l’economia. Godin, d’aquesta manera, es converteix en una veu més a rebel·lar-se contra el màrqueting que interromp, en el qual les marques parlen amb els consumidors (interrompent-los i intentant cridar la seva atenció), amb el nou màrqueting en el qual els consumidors parlen entre ells.

Canviant la perspectiva de pressionar a una d’atraure, ja no són els venedors sinó els propis consumidors els que fan conegut i venut un producte. És el virus el que fa la feina, no el gerent de màrqueting.

De fet, gràcies al boca-orella, i a les possibilitats de les eines digitals, la informació es difon més ràpidament d’un consumidor a un altre. A més, mentre que la publicitat tradicional és un joc de suma zero (hi ha guanyadors i perdedors), el permission marketing i l’ideovirus són jocs en els quals tots guanyen.

Què és un ideovirus?

Un ideavirus es una idea fascinant, que es propaga a través d’una part de la població, canviant i influenciant a tots els que coneixem.

En els suports del virus de la idea, Seth Godin ha identificat vuit variables que subjauen a l’ideavirus.

• La importància de les persones més predisposades a parlar amb amics sobre la nova idea/productes que poden ser líders d’opinió, propaguen el virus pel fet de fer-ho, i no poden ser “comprats”, i aquells que la seva motivació ve a partir d’incentius
• La colònia, un grup de persones no són una massa borrosa, sinó que es divideixen en grups, en enjams. L’enjamb és, per tant, el lloc on es troba el nostre públic objectiu.
• La velocitat indica la rapidesa amb la qual la idea es propaga d’una persona a una altra. L’ideavirus ha de propagar-se ràpidament.
• L’ideavirus, en propagar-se entre la població, segueix una direcció (per exemple, en una determinada regió geogràfica o en un determinat grup de persones; a vegades parteix d’un grup petit, d’un niu, i després es propaga, altres vegades s’atura en un grup petit i no es propaga). De fet, la idea no s’estén uniformement a través de la població.
• Mitjà: aquest és el mitjà utilitzat per difondre la idea de l’ideavirus.
• La suavitat, és a dir, la facilitat amb la qual un consumidor pot propagar el virus de les idees.
• Persistència, els ideavirus tenen un cicle de vida. Alguns viuen durant molt de temps i altres desapareixen tan ràpid que ningú ho arriba a conèixer.
• Amplificador: és important crear un sistema que permeti que el boca a boca positiu s’amplifiqui amb el temps (i que el boca a boca negatiu s’aturi).

The Dip: Els extraordinaris beneficis de saber quan abandonar (i quan persistir)

Al principi d’un projecte, un treball, una relació, tot és emocionant però, amb el pas del temps, arriben els primers obstacles, que poden desembocar en una fase més difícil, en la qual ja no ens divertim. Aquí, probablement, ens preguntem si val la pena seguir, potser és una crisi temporal i és possible sortir-ne però també pot ser que hàgim entrat en un carreró sense sortida, una situació que mai millorarà, ni tan sols amb el major esforç. En aquestes situacions la millor opció és sortir immediatament per no comprometre els recursos.

En la societat actual, se’ns ensenya a no rendir-nos mai. Seth Godin té una perspectiva diferent. Afirma que els guanyadors renuncien tot el temps i que és important saber com deixar les coses correctes en el moment adequat.

Moltes vegades es pot sentir el “mai et rendeixis”, però això no ha de ser un bon consell. Abandonar un projecte destinat a fracassar és una de les decisions més intel·ligents que una persona pot prendre.

El temps és un dels recursos més preuats. Per tant, hem de ser capaços de distingir quan una meta és impossible d’una que està al nostre abast.

Quan abandonem el que ens és impossible aconseguir, creem l’oportunitat d’començar a treballar en el que realment podem aconseguir. Si ho fem en la situació i en el moment adequat, rendir-nos no és alguna cosa dolenta, al contrari, és alguna cosa per estar orgullosos, perquè hem tingut el valor de prendre una decisió difícil.

Godin identifica tres possibles escenaris quan estem realitzant algun dels nostres projectes.

Estem dins d’una rasa

Ens trobem dins d’una rasa quan, després d’un inici en el qual anem millorant ràpidament, de sobte deixem de progressar. La rasa és l’única situació en la qual val la pena continuar amb l’esforç.

El error que cometemos amb massa freqüència és abandonar quan estem en una rasa. Quantes vegades hem passat d’un hobby a un altre, o d’un projecte a un altre, només perquè no percebem millores ràpides?

Això és un gran error perquè cada vegada que canviem la nostra meta, tan aviat com ens trobem amb el primer obstacle, hem de començar des de zero per poder assolir el nostre nou projecte. Tot el que fem és llençar per la borda el nostre progrés i el nostre temps.

Si ens trobem en una rasa, no hem de rendir-nos, hem de triar entre ser mediocre en moltes coses, o ser el millor en algunes coses.

Carreró sense sortida

Si, després d’anys i anys d’esforç, ni tan sols ens acostem una mica a la nostra meta, està clar que estem en un carreró sense sortida. En aquesta situació, no importa quant de temps puguis practicar, o quanta esforç puguis posar-hi, mai seràs capaç de fer cap tipus de progrés.

Quan insisteixes a quedar-te en un carreró sense sortida, tot el que fas és perdre el teu temps, la teva energia i els teus recursos. Com més temps passis en un carreró sense sortida, menys temps tindràs per dedicar al que realment mereix la teva atenció.

És millor admetre els teus errors ràpidament i passar pàgina que seguir intentant trobar una sortida que no existeix. Un carreró sense sortida pot ser una relació destinada a morir, un treball sense perspectives o un projecte que mai donarà els resultats que s’espera.

Si et trobes en un carreró sense sortida, la millor elecció que pots fer és rendir-te el més ràpidament possible i abandonar qui digui “mai et rendeixis”.

El salt

Finalment, el salt és qualsevol projecte en què els beneficis semblen inicialment il·limitats, però que està inexorablement condemnat al fracàs. Inclús en aquesta situació, la elecció correcta és admetre els propis errors i abandonar el més ràpidament possible.

En el món del creixement personal, molts creuen que rendir-se és equivalent a fracassar, però no és així, sovint rendir-se és la millor solució. És millor deixar-ho, quan estem en un carreró sense sortida o en un salt. És millor rendir-nos quan ens dirigim cap a una meta que no val la pena superar.

Deixar de banda els projectes que no funcionen és essencial si vols estalviar temps i tenir èxit el més ràpid possible.

Un millor consell que “mai et rendeixis!” és ”no abandonis alguna cosa amb un gran potencial a llarg termini”, només perquè no puguem fer front a les dificultats del moment.